Publicat a Bloc
2023-2024. Arnau Giménez
Diuen que en un petit poble anomenat Flor de neu, hi havia un bufó que tenia un do especial que el feia diferent de tots els seus companys: el poder de fer màgia. Gràcies a questa qualitat, el bufó tenia un pla que estava segur que no podia fallar: volia enamorar la princesa.
Aquell divendres a la nit, després de sopar, el nostre protagonista se’n va anar al llit ben d’hora mentre pensava en la princesa més bonica que mai hagueu vist. Estava segur que no podia tenir cap possibilitat perquè la noia era de l’alta reialesa, i mai no es podria enamorar d’un senzill bufó.
Se li va acudir que la podria enamorar si utilitzava el do que tenia de fer màgia. Primer de tot, li cuinaria unes galetes especials amb trossets de xocolata amb un ingredient especial; una poció d’amor que faria que la noia caigués enamorada als seus peus. Una vegada fetes les galetes, les va treure del forn i les va col·locar molt artísticament en una safata per a la princesa.
El noi va anar a palau amb el seu regal. Els reis començaven justament aleshores les postres, i va ser llavors quan va apropar l’elegant safata a la princesa, la qual va allargar la mà i va agafar una d’aquelles galetes tan ben fetes.
Després d’una estona de sobretaula, la princesa es va retirar a la seva cambra. El noi estava desencantat. S’havia amagat darrere una cortina per veure com reaccionava davant el seu encanteri, però semblava que no passava res.
En aquell moment, la princesa va veure de reüll el bufó, però com que era tan intel·ligent com bonica, de seguida es va adonar que hi havia alguna cosa estranya. Es va acostar lentament a la cortina i, obrint-la, li va confessar que feia dies que n’estava perdudament enamorada.
El noi es va emocionar moltíssim i li va fer una dolça abraçada. Aleshores, la princesa li va xiuxiuejar a l’orella: “No em calia cap galeta màgica per fer-me enamorar de tu. Fa dies que n’estic i no sabia com dir-t’ho perquè em feia por no ser corresposta”. Els dos es van mirar intensament als ulls. Eren conscients que eren de dos mons oposats i la seva relació al palau mai seria ben vista.
Aquella nit va acabar amb la fugida de la parella cap a un nou lloc on construir la seva vida junts.
Publicat a Bloc
2023-2024. Iván Rivera
En aquests darrers anys, l’ésser humà ha augmentat molt quant a població i, conseqüentment, les ciutats i les pobles cada vegada són més grans. Així doncs, les conseqüències d’aquest augment de població és la destrucció dels boscos, les muntanyes, la contaminació dels mars i dels rius, etc. Fins on arribaran les conseqüències dels nostres actes?
Des que es va acabar la Segona Guerra Mundial, la població ha augmentat significativament, sobretot perquè les condicions de vida han millorat, el camp de la medicina ha avançat, el món de la tecnologia s’ha desenvolupat amb molta rapidesa, hi ha més accés a l’àmbit de l’ensenyament, etc.
Fins aquí, un somni fet realitat. Ara bé, quan obrim bé els ulls, ens adonem que el planeta s’està fent malbé; ens l’estem carregant.
El signe més evident d’aquesta destrossa és l’augment de la temperatura tant ambiental com marina, inundacions, sequera i el desglaç sense aturador dels pols.
De tot això se’n diu canvi climàtic o escalfament global, i una de les raons per les quals es produeix és que cada vegada hi ha més població al món.
Per altra banda, entenem com a escalfament global el fet que el planeta va augmentat lentament la seva temperatura perquè a l’atmosfera hi ha uns gasos que en contacte amb la llum solar, s’escalfen i permeten que hi hagi vida a la Terra. El problema és que com que cada vegada els humans emetem més gasos, l’escalfor augmenta i, per tant, la temperatura puja.
Per quin motiu emetem més gasos? Com més població hi ha, augmenta el consum en general, és a dir, hi ha més indústries contaminants la necessitat de moure’s d’un lloc a un altre amb qualsevol mitjà de transport, creix.
Un altre motiu pel qual augmentem l’emissió de gasos és l’espai. Com que cada vegada som més, ampliem les ciutats i, per tant, eliminem ecosistemes, la qual cosa provoca la desforestació. És a dir, els arbres deixen de consumir una part d’aquest gas que s’escalfa i, per tant, augmenta la temperatura.
Encara tenim un altre motiu, i és la necessitat de desplaçar-nos constantment per necessitat o per lleure. Els gasos que alliberen els vehicles també són nocius.
Podríem allargar aquesta llista molt més, però aquest no és l’objectiu de la meva reflexió. Allò que m’ha portat a escriure és la necessitat de dur a la pràctica l’única solució a aquest greu problema: fer servir les tres erres: reduir-reutilitzar-reciclar. Si tothom les complís, el canvi seria immediat. Hem de començar ara perquè si no, serà massa tard.
Publicat a Bloc
2023-2024. Martí Grau
El dia 15 d’abril es celebra a Boston una marató molt important per a la ciutadania en general. És un dia festiu, amb paradetes de flors, i molta gent es reuneix a la línia de meta per rebre i felicitar els corredors que aconsegueixen completar al cursa.
És un matí tranquil. A poc a poc, les persones s’agrupen a la línia de meta per veure la marató d’aquest any. Quan falten uns deu minuts per les tres, hi ha dues explosions. Hi ha tres persones mortes i centenars de ferits.
Passen unes dues hores de caos i corredisses, i comencen a circular les primeres informacions. Els autors d’aquest atac terrorista són dos germans anomenats Dzhokar i Tamerlan Tsarnaev.
Aquesta mateixa nit, mor un policia que estava vigilant la zona del MIT. La causa; un tret al cap produït per un dels dos germans que intenten fugir de Boston.
Per escapar, segresten un cotxe amb un home dins, anomenat Danny Meng, un noi jove de nacionalitat xinesa. És obligat a conduir fins a Watertown, un barri dels afores de Boston.
Allà, un dels germans Tsarnaev surt a buscar provisions. L’altre, es queda dins el cotxe amb el jove segrestat, i li diu que si no obeeix les seves ordres al peu de la lletra, el matarà,
El noi, terroritzat, s’adona de sobte que les portes del cotxe estan desbloquejades i, sense pensar-s’ho, surt corrents i aconsegueix amagar-se darrere de la benzinera que hi ha a l’altra banda de la carretera.
Aconsegueix fer-se entendre per un dels treballadors de la benzinera perquè està tan nerviós que al començament, el treballador no sap què li passa a aquell noiet que sembla estar tan trasbalsat.
Una vegada es posa en contacte amb la policia, els diu el nombre del GPS del seu vehicle perquè el puguin localitzar. Així doncs, el departament de policia rep l’alerta i ubica ràpidament el vehicle segrestat.
Després d’aquests fets, la policia abat el germà gran i, dies després, troben l’altre germà amagat als suburbis de la zona propera a la benzinera on havia anat el noi segrestat per fer la trucada d’auxili. Aquesta vegada, aconsegueixen capturar-lo.
Danny Meng s’ha convertit en un heroi per a molts ciutadans de Boston, ja que gràcies a la seva valentia i rapidesa, la ciutat té dos terroristes menys.
Publicat a Bloc
2022-2023. Ruth Boglione
El passat dijous 27 de desembre, els infants i joves de la Fundació Concepció Juvanteny van poder vibrar amb el gòspel del mestre Walt Whitman. Al concert solidari “Soulful Celebration” el músic nord-americà va cantar juntament amb el Cor Carlit de Gòspel de Barcelona i alguns integrants dels Soul Children of Chicago. L’església de Santa Maria del Mar de Barcelona va acollir una vetllada que va servir per recollir fons per als infants tutelats per la Fundació. La nit es va iniciar amb l’actuació del Cor Carlit, integrat per més de 50 cantaires i dirigit per Anna Roqué. El grup va interpretar alguns dels clàssics del gòspel de forma magistral que van engrescar l’audiència.
Aquest cap de setmana ha estat d’aquells que se’n diuen intensos. He gaudit d’una activitat que ja havia fet abans, però ja fa més de sis anys i aleshores era massa petita per poder gaudir-ne plenament.
La visita d’en Walt Whitman sempre és un gran esdeveniment, però ara ho visc tot des d’un altre punt de vista. Assajos de sis hores diàries i el final de l’experiència amb un gran concert que hem viscut tots amb molta emoció, et fa creure en la gent.
Hem compartit les vivències d’aquest cap de setmana amb la gent que han vingut a gaudir del nostre concert. Ens han regalat les seves cares d’alegria, d’èxtasi i fins i tot la caiguda d’alguna llàgrima emocionada.
No soc religiosa, però crec en la humanitat i el gòspel m’ajuda a sentir-me bé.
