Publicat a Lletraferits
2020-2021. Ona Escaler
INGREDIENTS:
-2 cullerades de records
-5 tasses de somriures
-100 grams de tendresa
-1sobre d’esperança
-2 tasses de paciència
-1 llauna d’abraçades
-1 ampolla de petons
-3 paquets d’alegria
-0’5 quilogram d’amor
-1 pessic de bogeria
ELABORACIÓ:
Primer de tot, netejarem els records i en traurem tots aquells que ens provoquin tristor. Després, agafarem un bo, i els barrejarem amb cinc tasses de somriures i els cent grams de tendresa fins que en quedi una massa cremosa. Ho deixarem reposar i mentrestant en un altre recipient barrejarem el sobre d’esperança i les dues tasses de paciència fins obtenir-ne una textura suau i dolça.
Barregem aquestes masses i ho deixem reposar perquè fermenti. Quan la massa hagi doblat la seva mida inicial, hi afegirem la llauna d’abraçades i l’ampolla de petons.
Ara treballarem la massa amb el cor afegint-hi els dos paquets d’alegria i el mig quilogram d’amor. Cal fer-ho amb molta cura perquè s’incorporin molt bé tots els ingredients.
Quan ja tinguem la massa preparada, l’aboquem en un motlle i el posem al forn de l’ànima perquè es vagi coent a foc lent durant tota la vida. Caldrà espolsar-lo de tant en tant amb pessics de bogeria per poder-ne gaudir cada dia.
VARIANTS:
-Si hi afegim massa bogeria, ens pot variar la forma, però seguirà mantenint el mateix sabor.
-L’esperança s’hi incorpora a gust de cada comensal, però si n’hi afegim una mica nosaltres, fa que tot quedi molt més esponjós.
Publicat a Lletraferits
2020-2021. Rita Cattini
INGREDIENTS:
-una de les teves millors amigues
-crispetes
-pel·lícules ”anime”
-moltes rialles
-confiança
ELABORACIÓ:
En primer lloc, has de barrejar la confiança i les rialles en un bol d’alumini fins que quedi una massa homogènia. Ho reservem amb un drap a sobre.
Ara, agafa les crispetes i llaminadures que t’agradin i ho agregues a les pel·lícules. Et quedarà una massa força espessa, però no passa res perquè després ho posarem al forn amb la barreja de confiança i rialles, i quedarà molt esponjós.
Barregem les dues mescles fins que quedin a punt de neu i ho posem tot al forn un quant d’hora a 180 graus.
Ja sé que estàs pensant que encara ens queda un ingredient; tens raó. Has de saber que aquest ingredient no el posarem al pastís, sinó que has d’agafar el telèfon, trucar a la teva millor amiga, o més d’una si vols, i la convides a menjar amb tu el pastís.
VARIANTS:
-Si no t’agraden les pel·lícules “anime”, pots posar comèdies o qualsevol altra pel·lícula que t’agradi.
-Si ets al·lèrgica a les crispetes, o simplement no t’agraden, també pots posar-hi galetes, bombons o algun entrant tant dolç com salat que sigui del teu gust.
NOTA: Aquest pastís va estar fet en un moment que era molt feliç i, per tant, tenia a mà tots els ingredients. És a dir, segurament aquesta recepta no farà feliç tothom, ja que recordeu que la felicitat és molt subjectiva i no es pot idealitzar en una sola recepta.
Publicat a Lletraferits
2020-2021. Víctor Romero
Era un dia assolellat i molt especial quan va sortir el gran cavaller Martí de Torresvelles per la gran porta del palau amb el seu cavall. Anava a visitar el rei i més tard assistiria a l’entretinguda actuació del joglar més conegut del poble acompanyat de distingits membres de la reialesa i els seus companys de la cort.
Tots els nobles van anar al banquet reial a celebrar l’aniversari del rei. Plegats, van escoltar acudits i van contar històries meravelloses, i van parlar durant hores i hores. Aleshores, un cop fet un repòs de tant menjar i tant xivarri, van anar a veure una obra de teatre de comèdia.
En acabar l’obra, gairebé tothom va anar marxant cap a casa, però el cavaller Martí va oferir al rei un passeig en carro pels jardins del gran palau. Després d’una conversa intranscendent, el rei li va confessar que s’apropava una guerra i que necessitava comptar amb ell per a lluitar al seu costat. Davant aquesta petició, com a fidel i lleial cavaller, s’hi va comprometre a l’instant.
Van passar uns mesos i la batalla va tenir lloc. El bàndol del rei estava perdent terreny i homes ràpidament, però aleshores el cavaller Martí i els seus millors guerrers van fer un contraatac ràpid i sobtat. En pocs minuts la situació va canviar i van guanyar la batalla. Van aconseguir salvar d’aquesta manera moltes vides i es van endur tots els guerrers que havien quedat malferits. Va ser una estratègia tan ràpida que al rei li va semblar que només havien passat uns cinc segons i així ho va fer saber als membres de la seva cort.
Un cop arribat a palau, el rei va atorgar el títol de guardià, comandant i cavaller primer de la cort al cavaller Martí davant l’alegria desfermada dels seus soldats que veien així compensada la seva lluita per a protegir el rei.
I aquesta és la història que contava un joglar per carrers i places de pobles i ciutats del cavaller Martí de Torresvelles, més conegut com a Martí “Cinc segons”.
Publicat a Lletraferits
2019-2020. Nicolás Felipe
La bruixa estava estirada al terra. Va obrir els ulls, però no reconeixia res del que veia. On era la seva casa de xocolata i llaminadures? On era la seva escombra vella, amb la qual havia volat tantes vegades? No trobava la Dorothy ni el seu amic fet de rajoles grogues.
En aquell moment va sentir un soroll estrany. Es va girar i va trobar tres porquets que estaven conversant tranquil·lament. Quan es va afegir al diàleg i els va preguntar si li podien dir on era, li van respondre que al conte dels Tres porquets. Ella els va dir si sabien on podia trobar el conte del Mag d’Oz o el de Hansel i Gretel, però els porquets no en tenien ni idea.
Va decidir caminar a prop del bosc que veia des de les cases dels porquets, i es va trobar amb una nena. Li va cridar l’atenció que duia una caputxa molt cridanera de color vermell i li va preguntar si sabia on podia trobar un conte de bruixes. La nena la va mirar, una mica espantada, i li va dir que no ho sabia.
La bruixa va seguir el camí i es va trobar una noia que duia un davantal ple de sutge que es va presentar amb el nom de Ventafocs. Li va preguntar sobre els contes de bruixes i ella va dir que no sabia on els podria trobar perquè els d’aquesta zona eren gairebé tots de princeses.
Seguint el camí es va trobar amb una nena rossa amb tres ossos mig amagats darrere seu. Els va repetir la mateixa pregunta darrere i li van respondre que estaven segurs que la mare de les set cabretes, que anava molt a la biblioteca, tindria la resposta.
Va continuar i es va trobar amb una cabra amb els seus set fills. Immediatament va deduir que era la mare de la qual la nena rossa i els ossos extremadament tímids li havien parlat.
Quan s’hi anava a apropar, els fills van començar a riure sense solta ni volta mentre la mare cridava, arribava corrent la nena de la caputxa amb un llop al darrere i els porquets intentaven defugir una mena de tornado que els trepitjava els talons. Tot d’una, una forta explosió fa enfosquir l’escena i tot va quedar cobert per un fum fosc i amb pudor de sofre.
La bruixa va obrir els ulls a poc a poc; era al sofà de la seva casa de xocolata. Lentament, es va aixecar i va mirar per la finestra; davant seu hi havia el seu estimat camí de rajoles grogues.
Havia estat un malson, però durant una bona estona es va sentir per tota la casa una olor estranya, com d’ous prodrits barrejats amb fum...
