Publicat a Bloc
2022-2023. Didac Agullé
Avui he d’anar a comprar els cigrons que havia dit als meus companys de classe que portaria per a col·laborar en la recollida d’aliments que cada any fem a l’escola.
Puc anar al supermercat que tinc més a prop de casa, tot i que no estic del tot segur que en tinguin. Com que no hi perdo res, i hi he de passar per davant quan vagi a casa, hi entraré i ho miraré.
El pla inicial és entrar i sortir de pressa perquè no falta massa perquè tanquin les botigues i, si aquí no en tenen, puc provar en algun altre lloc proper.
Entro al local i, estic desconcertat perquè no veig enlloc l’apartat dels llegums. Ho pregunto a un dels venedors, però estic de mala sort perquè em diu que no ho sap, que li sap greu però no em pot ajudar.
Me’n surto al segon intent. Un altre treballador em comunica que no en trobaré en tot el supermercat perquè hi ha hagut una inspecció i han retirat dels prestatges tots els pots de cigrons. Sembla ser que un client va trobar un pot en mal estat i la direcció ha decidit fer-ne un estudi abans de posar-los a la venda o de retirar la partida definitivament.
En adonar-me de tot aquell embolic que s’havia organitzat al voltant dels cigrons, he decidit sortir de pressa i buscar la meva aportació d’aquest any en un altre comerç proper. Entro a un altre establiment proper i dos vigilants em criden l’atenció per recordar-me que tancaran d’aquí cinc minuts. Ja començo a posar-me nerviós, però intento dominar-me i m’afanyo a buscar el prestatge del llegums. No sé si he estat de sort o m’ha salvat la meva tenacitat, però la qüestió és que he trobat en un prestatge del davant de tot uns pots plens de cigrons, petit i rodons.
Ja ha passat el dia dels cigrons. Ahir els vaig portar a l’escola, ben orgullós de la meva aportació.
Finalment, l’aventura dels cigrons m’ha anant molt bé per a col·laborar en la recollida d’aliments i també per a escriure aquesta breu historieta, de com una feina que sembla tan senzilla com comprar cigrons al costat de casa pot acabar essent tan difícil i estar a punt de ser un malson.
Publicat a Bloc
2022-2023. Jun Chen
Cada setmana vaig a classe de guitarra, i és una activitat que m’agrada molt. Aprendre a tocar aquest instrument és divertit, gaudeixes en tocar-lo i no em suposa una gran dificultat.
La música és terapèutica, enforteix l’aprenentatge, millora la concentració i pot contribuir a millorar el llenguatge. Per altra banda, allibera estrès i t’ajuda a relaxar-te. És una activitat relaxant i de concentració que et pot motivar dia rere dia, i si veritablement t’agrada molt, hi pots passar hores i no te’n cansaràs. També et pot fer millorar socialment, perquè coneixes persones que tenen la mateixa afició que tu i hi comparteixes moltes estones tocant diferents melodies.
Però com gairebé tot en aquesta vida, també té un aspecte negatiu. Sobretot quan comences a tocar-la, és complicat coordinar els moviments, seguir les notes i gaudir de la melodia. A vegades perds la paciència, t’enfades i fins i tot hi ha qui deixa l’instrument perquè no es veu capaç de sortir-se’n.
Malgrat aquest petit detall, m’agrada tocar la guitarra, hi passo molts bons moments, i crec que tots hauríem de tocar un instrument, tant és quin, però gaudir de la música hauria de ser a l’abast de tothom.
Publicat a Bloc
2022-2023. Àlex López
La mediació és un procés de resolució de problemes. Dues persones que han tingut un conflicte, i el volen solucionar, poden iniciar aquest procés per a resoldre’l. Una part molt important del procés és el mediador, és a dir, la persona que vetllarà per a solucionar el conflicte.
Un mediador ha de tenir un seguit de qualitats: objectiu, bon oient, empàtic, organitzat i just, entre d’altres.
L’objectivitat és una de les principals característiques d’un bon mediador ja que així mai no prendrà partit per cap de les dues parts.
El mediador ha de saber escoltar, processar la informació i intentar buscar solucions que complaguin tothom. Així doncs, un bon mediador haurà de seguir quatre procediments per a trobar una solució al conflicte: l’arbitratge, la conciliació, la mediació i, finalment, la negociació.
Durant el procés de mediació, el mediador ha de parlar amb les dues parts de manera individual per a comprendre correctament quina és la problemàtica i conèixer els dos punts de vista. Seguidament, ha de crear un bon clima per a establir el diàleg entre ambdues parts i donar-los eines perquè puguin arribar a una entesa.
Publicat a Bloc
2022-2023. Maxim Nazarov
Sovint sé que he de posar-me a treballar, però no puc fer-ho així, directament. Tinc la sensació que surto del meu lloc de confort, tot i que soc conscient que ho he de fer. Quan he vençut aquests instants de feblesa, estic content perquè el fet de tenir la feina feta em tranquil·litza i aleshores gaudeixo fent allò que m’agrada sense sentir en un racó del cap aquella veueta que em recorda que tinc alguna cosa per a fer.
Sempre he pensat que la vida és un terròs sucre. Si vull treballar per aconseguir alguna cosa és com si mullés el terròs en una tassa de cafè amb llet. Es va desfent a poc a poc i així aconsegueixo el meu objectiu: endolcir el cafè amb llet perquè m’agrada així. Sense l’ajuda de la voluntat, és a dir el terròs, em podria prendre aquesta beguda, però no la trobaria tan bona. Així doncs, si no vull trobar amarg el cafè amb llet, sé que hi he de posar el terròs de sucre.
Si faig un pas més en aquesta reflexió, crec que em passa el mateix en la meva vida. He de pensar en el benefici que m’aporta tot allò que faig a curt termini perquè és la manera que tinc d’anar fent-ho tot sense nervis ni acumulació de feines diverses, tant a nivell d’escola com a nivell més personal. Si no m’organitzo bé, les tasques se’m van acumulant, em trobo incapaç de fer-les amb un mínim de correcció, em dominen els nervis i els remordiments per no haver-les fet quan tenia temps i acabo trist i amb uns resultats del tot insuficients.
Així doncs, sovint tinc la visió del cafè amb llet i el terròs de sucre; cal posar-lo quan cal i en la justa mesura per a obtenir una beguda lleugerament dolça i totalment reconfortant.
