EL MEU RECORD
2023-2024. Marc Saumell
Hi ha un moment molt important per a mi i és quan vaig veure la meva cosina petita, la Laia, per primera vegada. Mai havia tingut una cosina tan petita, i feia molt de temps que ho desitjava perquè jo sempre havia estat, fins aleshores, un dels cosins més petits.
El dia 7 d’abril estàvem la família mirant un programa de televisió mentre els nostres tiets eren a l’hospital esperant el naixement de la seva primera filla. El meu tiet, que es diu Marc com jo, ens anava informant per whatsapp de tot el que passava. Els metges els acabaven de dir que segurament fins a finals de mes no naixeria la Laia, i una hora després, va néixer.
Tots estàvem molt emocionats i no ens ho acabàvem de creure. Com que encara estàvem en època de pandèmia i no podíem anar a l’hospital a conèixer la nena, vàrem decidir que més endavant ja quedaríem per fer-ho.
Dies més tard, vam quedar tots a una pizzeria per dinar, però sobretot per veure la Laia. Aleshores jo tenia nou anys i estava molt nerviós perquè em feia por que quan l’agafés no em caigués dels braços i es fes mal.
Quan la vaig veure, va ser una experiència increïble i memorable; pesava molt poquet i era molt petitona. Mai no havia vist algú tan petit. Va ser una trobada molt divertida i emocionant. Vaig estar molts dies pensant en la Laia.
Actualment, la Laia té tres anys i ha crescut bastant, però segueix essent molt bufona. Parla molt i estic molt content que es faci tan gran. Aquest any, el 12 de maig, van néixer els seus germans, són bessons i es diuen Pol i Júlia. Són petits i maquíssims, com ella.