Publicat a Ens interesa
2022-2023. Xiang Chen
Avui és dia de partit i, per tant, estic nerviós. Bec un got d’aigua i respiro a poc a poc una mica d’aire fred abans de començar.
Per a mi, un partit és com un examen. Quan faig els entrenaments és com quan estic estudiant i quan arriba el dia del partit, és el dia de l’examen. Mentre estic jugant, intento recordar allò que he après i practicat als entrenaments i ho poso en pràctica quan em sembla convenient.
Intento defensar individualment els tirs, i si m’equivoco he de tenir el cap fred i no passa res. Agafo el rebot i l’he de jugar amb tranquil·litat.
Durant el partit, el més important és la mentalitat. Si m’enfado i perdo els temps queixant-me, no faig les coses bé. És impossible guanyar perquè som un equip, no només soc jo i el meu caràcter, i tots junts hem de posar tot el que tenim per a aconseguir la victòria.
Avui el resultat no ens ha acompanyar; hem perdut. Tot i així, estic content. Ho hem fet tan bé com hem sabut. Tenim clar on ens hem equivocat i en el proper entrenament ho haurem de practicar fins que ens en sortim.
Publicat a Ens interesa
2022-2023. Dolan Dardaña
Us recomano sortir una vegada a la setmana de Barcelona. Hauríem d’anar al camp, a la muntanya o a la platja. On sigui on respiris aire fresc, et diverteixis amb la natura i així deixes de banda la ciutat i la seva contaminació.
Un lloc on m’agrada molt anar és Caldes d’Estrac. És un poble petit, no hi ha massa gent i no hi ha gens de contaminació. Té muntanya, mar i aigües termals. Amb una mica de sort, hi podem trobar bolets quan és l’època, espàrrecs i alguns animals salvatges, com cérvols i algun porc senglar.
La platja és bonica, tot i que amb el maleït canvi climàtic el nivell del mar va pujant a poc a poc i cada vegada hi ha menys sorra.
Al centre del poble, al costat de la riera, hi ha un lloc amb piscina o en pots banyar en aigües termals.
Si teniu gana, trobareu bons restaurants i “xiringuitos” a l’estiu.
Pots arribar a Caldetes, que és com l’anomena familiarment tothom, en cotxe i en tren, i un dels seus avantatges és que es troba força a pop de Barcelona; en uns quaranta-cinc minuts hi pots arribar.
Publicat a Ens interesa
2022-2023. Jun Chen
Cada setmana vaig a classe de guitarra, i és una activitat que m’agrada molt. Aprendre a tocar aquest instrument és divertit, gaudeixes en tocar-lo i no em suposa una gran dificultat.
La música és terapèutica, enforteix l’aprenentatge, millora la concentració i pot contribuir a millorar el llenguatge. Per altra banda, allibera estrès i t’ajuda a relaxar-te. És una activitat relaxant i de concentració que et pot motivar dia rere dia, i si veritablement t’agrada molt, hi pots passar hores i no te’n cansaràs. També et pot fer millorar socialment, perquè coneixes persones que tenen la mateixa afició que tu i hi comparteixes moltes estones tocant diferents melodies.
Però com gairebé tot en aquesta vida, també té un aspecte negatiu. Sobretot quan comences a tocar-la, és complicat coordinar els moviments, seguir les notes i gaudir de la melodia. A vegades perds la paciència, t’enfades i fins i tot hi ha qui deixa l’instrument perquè no es veu capaç de sortir-se’n.
Malgrat aquest petit detall, m’agrada tocar la guitarra, hi passo molts bons moments, i crec que tots hauríem de tocar un instrument, tant és quin, però gaudir de la música hauria de ser a l’abast de tothom.
Publicat a Ens interesa
2020-2021. Leila Alonso
ONG són les sigles corresponents a Organització No Governamental. Com el seu nom indica, són organitzacions que no depenen del govern i no tenen ànim de lucre, això vol dir que treballen desinteressadament, sense esperar cap benefici a canvi. Jo conec algunes ONG com Creu Roja, Càritas i Unicef entre d’altres, però n’hi ha moltes més. El seu treball és molt divers segons l’àmbit on treballen. Per exemple, Metges sense Fronteres s’ocupa de l’assistència mèdica a països en conflicte bèl·lic, igual que Creu Roja. En canvi, Amnistia Internacional s’encarrega de fer complir als diferents governs els acords sobre Drets Humans. Càritas, per la seva banda, assisteix persones sense recursos econòmics des del seu vincle amb l’església. També hi ha Save the Children, que ajuda la infància més desprotegida, o La Fundació Èxit, que es dedica a la inserció laborals de joves en risc d’exclusió social.
Hi ha vàries maneres de veure les ONG perquè cadascú té el seu punt de vista amb diferents matisos. Tot i així, he fet una simplificació i considero que hi ha tres posicions ideològiques diferents.
Prenent com a referència la sentència “Les ONG: cooperació, mite o llegenda?”, una gran part de la societat pensa que la seva cooperació amb persones necessitades és necessària per garantir l’equilibri social tant local com internacional. Hi ha també una part que eleven el seu paper a la categoria de llegenda perquè opinen que els seus esforços són èpics. Però també hi ha qui opina que, en realitat, aquestes organitzacions fan un negoci amb la pobresa de la gent i que la seva ajuda només val per justificar que els governs no facin polítiques més orientades al benestar. Per tant, consideren que són una manera d’enganyar l’opinió pública, és a dir un mite o una enganyifa.
Les sigles ONG no són sinònim ni de bo ni de dolent. Hi ha una gran varietat d’organitzacions que no governamentals que va des de Pallassos sense Fronteres fins a d’altres de signe polític, des d’agrupacions feministes pro-avortament a associacions que en neguen el dret. Per tant, n’hi ha algunes que són molt conegudes i fins i tot populars en la nostra societat i d’altres que passen més desapercebudes però que són indispensables per a amplis sectors de la nostra societat.
