Publicat a Col·laboracions
2022-2023. Alumnes 4t ESO
Alguns de nosaltres som a l’escola des dels tres anys, i d’altres aquest és el seu primer any, però tots formem part de la història d’aquest centre. Hem compartit moments bons i dolents, hem rigut i hem plorat, ens hem enfadat i hem gaudit. Tots aquests moments són records i formen part de nosaltres.
Hem anat creixent en tots els aspectes, tant físicament com emocionalment. Hem fet nous amics i d’altres els hem hagut de deixar marxar. Tant el professorat com les famílies ens han ensenyat i ens han acompanyat durant aquest recorregut de la millor manera que han sabut. Ens han aguantat en els pitjors moments i ens han ajudat a remuntar i a continuar endavant.
Laia Mateus
Vaig arribar a l’escola el curs passat. En aquell moment, no imaginava que es convertiria ràpidament en una part molt important de la meva vida. Ara, mentre em preparo per a acomiadar-me’n i començar el proper capítol, se’m fa difícil creure com de ràpid ha passat el temps.
Aquests dos anys han estat una muntanya russa d’emocions, alegries i disgustos. Aquí m’he sentit ajudada i recolzada en tots els sentits. He après a situar la meva història personal i a créixer amb l’ajut del professorat. Ha estat un honor i un privilegi formar part d’aquesta meravellosa escola durant el poc temps que he estat aquí. Ara, però, he de mirar endavant i tinc moltes ganes de viure tot allò que aviat vindrà.
Nency Dardaña
Soc a l’escola des que vaig entrar a Infantil, als tres anys, com alguns dels meus companys. La classe ha canviat molt des de llavors; alguns han anat marxant i molts d’altres han anat arribant. Guardo els records del pati, de les excursions, de les rialles a l’aula i els moments en què he après a superar els meves pors i a confiar en mi mateixa.
Aquí he crescut i, per tant, l’escola ha vist totes les meves versions: feliç, contenta, riallera, trista, estressada o desanimada. El professorat és la part més important de l’escola Mireia; ells m’han ajudat molt en tot. Tenen una relació molt propera amb nosaltres i es preocupen per tot allò que ens passa a part de l’àmbit estrictament acadèmic. Em sap greu deixar de tenir-los com a professors.
Aquesta ha estat la meva zona de confort durant tretze anys, i ara toca anar-me’n. És un sentiment agredolç. Estic trista perquè me n’he d’anar, però alhora tinc moltes ganes de veure què em depara el futur. Vull conèixer noves persones, crear nous vincles i, sobretot, arriscar-me quan surti al mon exterior.
Aina Nadal
Vaig fer Primària a una escola que estava molt lluny de casa meva i, per aquest motiu i d’altres, els meus pares van decidir portar-me aquí a començar l’ESO aconsellats per una noia que els va dir que seria un bon lloc per a mi. I així ha estat. Aquí he après moltes coses i els professors m’han ajudat a organitzar-me, a estudiar, a fer les feines polides i a utilitzar l’ordinador perquè m’era totalment desconegut.
Sé que em falta molt per a fer, però aquí he après que amb constància i amb un bon recolzament, puc arribar on em proposi.
Maxim Nazarov
D’aquí res el meu pas per l’escola s’acaba després de tretze anys al llarg dels quals he après moltes coses del món acadèmic i també de l’àmbit més humà, com per exemple compartir, relacionar-me, el valor de l’amistat i tot un seguit d’aspectes que m’ha aportat la convivència amb els companys.
Els professors han tingut un paper important. Ells són els qui m’han vist caure, m’han ajudat a aixecar-me, tornar a caure i així infinitat de vegades, per no parlar de la paciència que han tingut sempre. Els vull donar les gràcies per confiar en mi, fins i tot quan ni jo mateixa ho feia.
Jana Bach
He passat tota la meva vida aquí i durant aquests anys he après, he millorat i he anat evolucionant com a persona fins arribar a l’actualitat.
Recordo els jocs d’Infantil i com em vaig anar adaptant als companys que anava coneixent. Tinc un molt bon record de Primària, de la Montse M., que no va parar fins que va aconseguir unir els grupets que s’havien anat creant entre nosaltres i finalment, tots vam anar junts. De Secundària, recordo el salt que hi va haver tant en la dificultat de les assignatures com en el volum de feina en general. També tinc present les excursions que hem fet perquè ens ho hem passat sempre molt bé i hem après a conviure i a riure amb tots els companys.
He tingut una molt bona experiència gràcies a l’atenció individual dels professors, la seva qualitat professional i, sobretot, a la gran quantitat d’amics que he fet durant aquests anys.
Didac Agullé
Vaig començar l’escola amb tres anys, i ara estic a punt d’acabar 4t d’ESO. El temps ha passat volant. Encara ara em costa assimilar que aviat me n’aniré. Recordo quan jugàvem al pati, quan apreníem a llegir o quan després de molts esforços per part dels professors, vaig començar a entendre les matemàtiques.
Tots hem canviat al llarg d’aquests anys. Ara hi ha qui potser no va tant amb qui anava abans, però penso que forma part de fer-se gran. Estic segura que m’emporto molt bones amistats que estaran sempre amb mi i, sobretot, un munt de records que m’acompanyaran vagi on vagi.
Estel Villanueva
He estat a l’escola vuit anys durant els quals he passat per etapes molt diferents, algunes millors i d’altres, pitjors. Estic madurant com a persona i a poc a poc vaig creant el meu futur, i aquest procés el dec en part als meus professors. Ells m’han deixat una empremta profunda i em són molt estimats. M’han format en els estudis i fins i tot m’han fet apassionar per la matèria que m’han ensenyat. La Carme m’ha fet decidir que el meu futur es troba en la química; el Jordi m’ha fet interessar per la història i la societat; la Xus m’han ensenyat a estimar la meva llengua materna, el català, i sorprenentment sempre en una classe on hem estat molt callats; el Lluís, que amb la seva manera d’ensenyar les matemàtiques i la informàtica, ha fet que les classes fossin amenes i divertides; la Montse F., que va aconseguir que a Primària les mates no se’m fessin pesades; la Conxi, que ha aconseguit que surti amb un bon nivell d’anglès, etc.
Aquests són alguns dels meus professors, però a qui més trobaré a faltar i recordo amb moltíssim afecte és la Montse M. Ella és qui va aconseguir que d’un grup totalment inconnex i incoherent en sortissin relacions d’amistat molt sòlides que encara avui són presents en el nostre dia a dia.
Aike Boglione
Ja soc a 4t d’ESO i aviat deixaré l’escola. Estic molt contenta d’haver arribat aquí a 2n d’ESO. Sempre m’he sentit ben rebuda per part dels companys i ben tractada pels professors. Uns i altres em van ajudar en l’adaptació i mai m’he sentit rebutjada, sinó al contrari; de seguida em vaig sentir integrada en el grup.
Recordo que al començament em costava entendre tot el que em deien perquè no entenia el català, però els professors m’ajudaven molt i la de català m’ajudava a millorar a poc a poc. També em vaig sentir molt acollida pels tutors que he anat tenint.
No només vull agrair als professors com m’han tractat, sinó també als meus companys de classe. Encara avui fan el possible perquè em senti bé i quan no entenc alguna cosa de la matèria que sigui, de seguida m’ajuden a resoldre els dubtes que tinc.
María Paula Lagarejo
He arribat a l’escola aquest any. Els primers dies estava molt nerviosa perquè sabia que tothom es coneixeria menys jo, i no sabia com serien els meus nous companys ni el professorat.
En anar passant els dies, em vaig sentit totalment integrada. Els meus companys han connectat amb mi sense cap dificultat, i gràcies a ells m’he anat sentint més segura i he tingut més ganes de venir a l’escola cada dia.
Al llarg del curs també he anat agafant confiança amb els professors, malgrat algun petit malentès que ja està oblidat. Em sento molt còmoda a les seves classes i són persones molt properes a tots nosaltres.
Yana Lavrova
Publicat a Col·laboracions
2021-2022. Alumnes 4t ESO
Vaig arribar a l’escola a 2n d’ESO, un curs complicat per a mi. Allà vaig conèixer dos dels que actualment són els meus millors amics, i diverses persones que m’han marcat molt. Em van rebre amb els braços oberts des del primer dia. Els companys em van acollir només arribar, i els professors van confiar, i confien en mi, des de sempre.
És una escola petita i molt familiar, on tothom coneix tothom i on tothom es respecta entre si. Ara em toca dir adeu a tota aquesta gent, i dir també adeu als professors que mai no han perdut l’esperança en mi. Espero ben aviat demostrar-los tot allò que aconseguiré.
Marc Gatell
Vaig arribar a l’escola a 2n de Primària i, tot i que la majoria dels meus companys es coneixien des de P3, em vaig sentir molt ben acollit des del primer moment.
Quan fèiem 5è vam rebre la notícia de la mort del nostre professor més estimat, el Ramon, amb qui rèiem moltíssim i ens ho passàvem molt bé al mateix temps que apreníem un munt de coses.
Aquests anys que he passat aquí ha estat una època molt càlida, tant pels professors com pels companys, i fins i tot pel Carlos, el nostre monitor de menjador.
Estimo l’escola Mireia per com és, per com m’ha tractat i per com m’ha convertit en una persona alegre i amb ganes de seguir aprenent.
Víctor Romero
La meva estada a l’escola ha estat curta si pensem en la majoria dels meus companys i companyes de classe que van començar des de petits i marxen en plena adolescència.
Vaig venir aquí de rebot, fa dos anys, i vaig viure un ràpid procés d’adaptació al mètode d’estudi i al grup classe. No estava gens segur de poder compartir les mateixes inquietuds i maneres de fer dels meus companys, no ho nego pas.
Han passat dos anys i, malgrat al principi em va costar una mica, he anat descobrint un entorn amable, sincer, ple de complicitats i sobretot, un nou món on les diferències són acceptades i cuidades.
Èric Gil
El meu pas per l’escola acaba després de tretze anys, tota la meva vida. Em fa llàstima acomiadar-me dels meus companys perquè ens coneixem des dels tres anys, però a la vegada tinc ganes de canviar perquè soc conscient que m’anirà bé creuar-me amb gent nova i mirar endavant.
Jaume Parodi
Ara que d’aquí poques setmanes acaba el curs, em venen al cap molts dels bons moments que he passat a l’escola des de l’any 2009. La major part dels companys amb qui vaig començar encara són amb mi, i alguns d’altres se n’han anat per motius diversos.
A l’escola hem après valors i coneixements, i m’he relacionat també amb nois i noies d’altres cursos perquè com que som un centre petit, ens trobem constantment a tot arreu.
Després d’haver passat tretze anys de la meva vida aquí, estic nostàlgic d’haver-me d’acomiadar dels companys i dels professors que m’han fet anar canviant a poc a poc i passar de ser un noi força desorganitzat, insegur i bastant maldestre en general a ser una persona força segura i, sobretot, capaç de tirar endavant.
Hauré de conèixer gent nova, però deixo aquí una part de la meva vida que, amb amor i “carinyo”, mai no oblidaré.
Biel Alvaredo
Vaig arribar a l’escola a 1r d’ESO. Tinc molt presents els nervis del primer dia perquè no coneixia ningú i la meva timidesa no m’ajuda massa a fer noves amistats.
A poc a poc, vaig conèixer els meus companys i a fer amics. Vaig veure que quan necessitava ajuda gairebé no l’havia de demanar perquè sempre hi havia algun company disposat a donar-me un cop de mà. També hi havia els professors, molt alerta en tot moment si estava bé o no, sobretot el primer any que per a mi va ser d’adaptació.
Aquí he experimentat moltes "primeres vegades": anar d’excursió i de Treball de Síntesi, fer exposicions orals, realitzar projectes, participar en els Jocs Florals o enviar fotografies per al Concurs de fotografia matemàtica.
Sé que aniré oblidant detalls d’aquests quatre anys, però estic segura que el que sempre recordaré són les persones que m’han acompanyat des del primer dia que vaig arribar i que estaran amb mi fins al darrer dia d’aquesta etapa tan important de la meva vida.
Jiayi Ding
Fa tretze anys que vaig emprendre un viatge que està a punt d’arribar al seu destí.
En aquest recorregut he après moltes coses; no només a escriure, a llegir o a fer anàlisi sintàctica i pronominalització, sinó que he après a viure i a conviure. També he après el significat d’amistat, que una persona és realment amiga teva no només quan s’asseu al teu costat a classe o a l’autocar, o quan fem intercanvi de cartes, sinó quan està disposada a fer-te sempre costat, a ajudar-te, a escoltar-te i a rectificar-te quan cal.
Durant el viatge ha pujat gent a les diferents parades i cadascuna d’aquestes persones m’ha aportat alguna cosa. Evidentment, també he vist com alguns han baixat i recordo amb tristor la seva absència.
Tinc també unes paraules per a l’equip que fa funcionar el tren. Han gestionat sempre la situació davant la nostra frustració, ens han ensenyat infinitat de coses per a esdevenir persones amb les idees clares i pròpies, no imposades ni apreses de memòria. I és que tenen una paciència infinita i, en el fons, ens apreciem moltíssim.
Recordo quan he caigut i he hagut de començar de nou. També em venen a la memòria la infinitat de bons moments, de riures, d’anècdotes, d’aventures diverses... un món només nostre.
Finalment, només puc agrair a la gent que he conegut en aquest llarg viatge que m’hagin acompanyat fins al dia d’avui. Han format part de la primera etapa del meu viatge: la meva vida.
Laia Rodríguez
Després d’estar dotze anys veient les mateixes cares, em sento satisfeta, feliç i contenta d’haver crescut en aquesta escola amb les persones de les quals en sé nom i cognoms. Sortir al pati i que fins i tot els nens i les nenes de Primària et vinguin a rebre corrents i et cridin el nom entre abraçades us asseguro que és una sensació única i impressionant. No crec que aquests fets passin a totes les escoles, i per això m’agrada la nostra; és única, petita i familiar.
Estaria enganyant-me si digués que no necessito un canvi, fer nous vincles i conèixer més món, però estic seguríssima que si no hagués crescut aquí, no seria com soc actualment.
Carlota Mas
Vaig arribar a l’escola bastant petita, sense saber res de català. L’he après aquí gràcies al meu esforç i també el dels meus professors. Aquests deu anys han estat una etapa molt important i inclou un aspecte molt important: la meva reconciliació amb les matemàtiques, especialment amb el càlcul mental, amb el qual tenia un odi irracional i totalment desmesurat. Curiosament, ara és una de les meves matèries preferides.
Ara s’apropa la sortida de l’escola Mireia i l’entrada a una nova etapa: nous llocs i gent nova; tot serà diferent.
Quan d’aquí uns anys pensem en l’escola, recordarem com hem estat aquí de feliços i que poc que ens n’hem adonat en temps real.
Leila Alonso
Vam entrar a l’escola amb tres anys, i ara que estic a punt d’anar-me’n, m’adono de l’important que aquests anys han estat per a mi. Aquí he après tot el que sé, però no només continguts de matèries, sinó també valors, convivència i amistat.
Núria Moreno
Recordo que vaig arribar a l’escola sense parlar ni escriure. En entrar a classe, vaig notar com tots s’alegraven de tenir un company nou.
He passat moments de tota mena: tristor, felicitat, nostàlgia i per què no dir-ho, ràbia. He rebut molta ajuda per controlar-me quan se’m creuen els cables. Feia moltes bajanades quan m’enfadava, però els meus professors em seguien ajudant i sempre m’he sentit estimat, tot i que estic convençut que és complicat estimar l’alumne més pesat que tindran mai...
Tots els moments que he viscut aquí són records que tancaré amb clau en el meu cor.
Andy Wang
Il·lustració de Marta Bellvehi. Tres voltes rebel
Publicat a Col·laboracions
2018-2019. Eva Nadal. Alumna 4t ESO
“A l’atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”
(...)
Maria Mercè Marçal Ivars d’Urgell, 1952- Barcelona, 1998
Aquest fragment correspon a un poema anomenat Divisa. Ha esdevingut un dels fars del feminisme, de l’esquerra i del sobiranisme català. Podríem dir que pràcticament és una dita popular perquè, qui més qui menys, l’hem sentit alguna vegada. En aquest poema, l’escriptora reivindica un sexe, un estatus i una pàtria poc considerats gairebé per tradició. Cal lluitar per a superar les dificultats i no instal·lar-nos en la comoditat del dia a dia. Està orgullosa de no haver nascut home, de classe alta u de nació plena perquè això fa que no se senti atreta per allò fàcil o senzill. El valor de la lluita és aconseguir les fites que tenim sense conformar-nos amb allò que ens ve donat. Malgrat el pas del temps, el tema d’aquest poema continua vigent, la qual cosa ens fa reflexionar sobre la qualitat de l’autora que, com moltes altres, s’avança al seu temps i perdura en la història.
Fa uns anys, vaig “descobrir” una il·lustradora valenciana que fa dibuixos reivindicatius i els estampa en diferents materials (bosses, samarretes, etc.). S’autoanomena “Tres voltes rebel”, i aquest pseudònim em va cridar molt l’atenció. Vaig investigar quin és el seu origen i vaig arribar a aquest poema; Divisa.
Aquesta il·lustradora és la Marta Bellvehi, nascuda a Almussafes (País Valencià) el 1994. Va crear el projecte Tres voltes rebel com a treball d’un màster d’il·lustració, segons el qual havia de fer una sèrie de tres il·lustracions referides a un mateix tema. Va decidir il·lustrar dones fortes: Marina Ginesta, Frida Kahloi i el típic cartell de propaganda We Can Do It. Va anomenar aquesta sèrie Tres voltes rebel per Divisa, el poema de Maria-Mercè Marçal perquè l'escriptora parlava de tres lluites: la del feminisme, la de classes i la cultural. I després de dibuixar les tres imatges, va obrir un nou compte a les xarxes socials i va utilitzat el pseudònim en homenatge seu. També hi va fusionar la seva segona afició, la música. D’aquesta manera, a partir de les il·lustracions, fa arribar lletres reivindicatives a la societat.
L’autora de la biografia de Maria Mercè Marçal, Lluïsa Julià, la defineix amb aquestes paraules, que són un resum tant d’ella com del seu poema: “La Maria Mercè va ser una dona de grans conviccions i d’una enorme coherència interna. Estava convençuda que la realitat es pot transformar a través de les paraules. La seva gran força va ser que allò que defensava en veu alta en una reunió ho portava a la pràctica a la vida quotidiana.”
