ADEU CURS 2021-2022

Publicat a Col·laboracions

2021-2022. Alumnes 4t ESO

Vaig arribar a l’escola a 2n d’ESO, un curs complicat per a mi. Allà vaig conèixer dos dels que actualment són els meus millors amics, i diverses persones que m’han marcat molt. Em van rebre amb els braços oberts des del primer dia. Els companys em van acollir només arribar, i els professors van confiar, i confien en mi, des de sempre.

És una escola petita i molt familiar, on tothom coneix tothom i on tothom es respecta entre si. Ara em toca dir adeu a tota aquesta gent, i dir també adeu als professors que mai no han perdut l’esperança en mi. Espero ben aviat demostrar-los tot allò que aconseguiré.    

Marc Gatell

Vaig arribar a l’escola a 2n de Primària i, tot i que la majoria dels meus companys es coneixien des de P3, em vaig sentir molt ben acollit des del primer moment.

Quan fèiem 5è vam rebre la notícia de la mort del nostre professor més estimat, el Ramon, amb qui rèiem moltíssim i ens ho passàvem molt bé al mateix temps que apreníem un munt de coses.

Aquests anys que he passat aquí ha estat una època molt càlida, tant pels professors com pels companys, i fins i tot pel Carlos, el nostre monitor de menjador.

Estimo l’escola Mireia per com és, per com m’ha tractat i per com m’ha convertit en una persona alegre i amb ganes de seguir aprenent.    

Víctor Romero

La meva estada a l’escola ha estat curta si pensem en la majoria dels meus companys i companyes de classe que van començar des de petits i marxen en plena adolescència.

Vaig venir aquí de rebot, fa dos anys, i vaig viure un ràpid procés d’adaptació al mètode d’estudi i al grup classe. No estava gens segur de poder compartir les mateixes inquietuds i maneres de fer dels meus companys, no ho nego pas.

Han passat dos anys i, malgrat al principi em va costar una mica, he anat descobrint un entorn amable, sincer, ple de complicitats i sobretot, un nou món on les diferències són acceptades i cuidades.    

Èric Gil

El meu pas per l’escola acaba després de tretze anys, tota la meva vida. Em fa llàstima acomiadar-me dels meus companys perquè ens coneixem des dels tres anys, però a la vegada tinc ganes de canviar perquè soc conscient que m’anirà bé creuar-me amb gent nova i mirar endavant.    

Jaume Parodi

Ara que d’aquí poques setmanes acaba el curs, em venen al cap molts dels bons moments que he passat a l’escola des de l’any 2009. La major part dels companys amb qui vaig començar encara són amb mi, i alguns d’altres se n’han anat per motius diversos.

A l’escola hem après valors i coneixements, i m’he relacionat també amb nois i noies d’altres cursos perquè com que som un centre petit, ens trobem constantment a tot arreu.

Després d’haver passat tretze anys de la meva vida aquí, estic nostàlgic d’haver-me d’acomiadar dels companys i dels professors que m’han fet anar canviant a poc a poc i passar de ser un noi força desorganitzat, insegur i bastant maldestre en general a ser una persona força segura i, sobretot, capaç de tirar endavant.

Hauré de conèixer gent nova, però deixo aquí una part de la meva vida que, amb amor i “carinyo”, mai no oblidaré.    

Biel Alvaredo

Vaig arribar a l’escola a 1r d’ESO. Tinc molt presents els nervis del primer dia perquè no coneixia ningú i la meva timidesa no m’ajuda massa a fer noves amistats.

A poc a poc, vaig conèixer els meus companys i a fer amics. Vaig veure que quan necessitava ajuda gairebé no l’havia de demanar perquè sempre hi havia algun company disposat a donar-me un cop de mà. També hi havia els professors, molt alerta en tot moment si estava bé o no, sobretot el primer any que per a mi va ser d’adaptació.

Aquí he experimentat moltes "primeres vegades": anar d’excursió i de Treball de Síntesi, fer exposicions orals, realitzar projectes, participar en els Jocs Florals o enviar fotografies per al Concurs de fotografia matemàtica.

Sé que aniré oblidant detalls d’aquests quatre anys, però estic segura que el que sempre recordaré són les persones que m’han acompanyat des del primer dia que vaig arribar i que estaran amb mi fins al darrer dia d’aquesta etapa tan important de la meva vida.    

Jiayi Ding

Fa tretze anys que vaig emprendre un viatge que està a punt d’arribar al seu destí.

En aquest recorregut he après moltes coses; no només a escriure, a llegir o a fer anàlisi sintàctica i pronominalització, sinó que he après a viure i a conviure. També he après el significat d’amistat, que una persona és realment amiga teva no només quan s’asseu al teu costat a classe o a l’autocar, o quan fem intercanvi de cartes, sinó quan està disposada a fer-te sempre costat, a ajudar-te, a escoltar-te i a rectificar-te quan cal.

Durant el viatge ha pujat gent a les diferents parades i cadascuna d’aquestes persones m’ha aportat alguna cosa. Evidentment, també he vist com alguns han baixat i recordo amb tristor la seva absència.

Tinc també unes paraules per a l’equip que fa funcionar el tren. Han gestionat sempre la situació davant la nostra frustració, ens han ensenyat infinitat de coses per a esdevenir persones amb les idees clares i pròpies, no imposades ni apreses de memòria. I és que tenen una paciència infinita i, en el fons, ens apreciem moltíssim.

Recordo quan he caigut i he hagut de començar de nou. També em venen a la memòria la infinitat de bons moments, de riures, d’anècdotes, d’aventures diverses... un món només nostre.

Finalment, només puc agrair a la gent que he conegut en aquest llarg viatge que m’hagin acompanyat fins al dia d’avui. Han format part de la primera etapa del meu viatge: la meva vida.    

Laia Rodríguez

Després d’estar dotze anys veient les mateixes cares, em sento satisfeta, feliç i contenta d’haver crescut en aquesta escola amb les persones de les quals en sé nom i cognoms. Sortir al pati i que fins i tot els nens i les nenes de Primària et vinguin a rebre corrents i et cridin el nom entre abraçades us asseguro que és una sensació única i impressionant. No crec que aquests fets passin a totes les escoles, i per això m’agrada la nostra; és única, petita i familiar.

Estaria enganyant-me si digués que no necessito un canvi, fer nous vincles i conèixer més món, però estic seguríssima que si no hagués crescut aquí, no seria com soc actualment.    

Carlota Mas

Vaig arribar a l’escola bastant petita, sense saber res de català. L’he après aquí gràcies al meu esforç i també el dels meus professors. Aquests deu anys han estat una etapa molt important i inclou un aspecte molt important: la meva reconciliació amb les matemàtiques, especialment amb el càlcul mental, amb el qual tenia un odi irracional i totalment desmesurat. Curiosament, ara és una de les meves matèries preferides.

Ara s’apropa la sortida de l’escola Mireia i l’entrada a una nova etapa: nous llocs i gent nova; tot serà diferent.

Quan d’aquí uns anys pensem en l’escola, recordarem com hem estat aquí de feliços i que poc que ens n’hem adonat en temps real.    

Leila Alonso

Vam entrar a l’escola amb tres anys, i ara que estic a punt d’anar-me’n, m’adono de l’important que aquests anys han estat per a mi. Aquí he après tot el que sé, però no només continguts de matèries, sinó també valors, convivència i amistat.

Núria Moreno

Recordo que vaig arribar a l’escola sense parlar ni escriure. En entrar a classe, vaig notar com tots s’alegraven de tenir un company nou.

He passat moments de tota mena: tristor, felicitat, nostàlgia i per què no dir-ho, ràbia. He rebut molta ajuda per controlar-me quan se’m creuen els cables. Feia moltes bajanades quan m’enfadava, però els meus professors em seguien ajudant i sempre m’he sentit estimat, tot i que estic convençut que és complicat estimar l’alumne més pesat que tindran mai...

Tots els moments que he viscut aquí són records que tancaré amb clau en el meu cor.    

Andy Wang