Publicat a Narrativa
2023-2024. Kairui Jiang
La meva vida seria molt complicada sense les ulleres perquè no podria contemplar un lloc bonic, o no podria anar d’un lloc a l’altre, com per exemple l’escola, sense ajuda d’algú.
Porto una graduació força alta i no entenc com abans podia anar sense ulleres i veure-hi sense adonar-me que tenia la visió tan malament. Quan feia 5è vaig començar a notar que a vegades no hi veia amb prou claredat, però no hi vaig donar importància fins que, més endavant, la cosa va començar a empitjorar i ho vaig dir als meus pares.
Aquest curs m’han posat ulleres. Estava bastant a prop de la pissarra, a la tercera fila, i no hi veia gens bé. Ara, he anat a l’oculista i porto unes ulleres que em permeten llegir perfectament tot el que el professorat escriu a la pissarra.
He après que de seguida que em vaig adonar que no hi veia bé ho hauria d’haver dit als meus pares i m’hauria estalviat anar més d’un curs forçant moltes hores seguides els ulls per llegir la pissarra, mirar els números dels autobusos, mirar la tele o fins i tot tenia problemes quan anava al cinema.
Estic molt content d’haver solucionat aquest problema, ni que m’hagi costat una mica dir-ho i trobar-hi una solució molt senzilla: les meves ulleres.
Publicat a Narrativa
2023-2024. Berta Lecha
La meva vida seria molt difícil sense mòbil. La gent pensa que és una ruqueria i que és dolent i estrany tenir aquesta necessitat, però no hi estic d’acord perquè per a mi és imprescindible portar-lo quan vaig sola pel carrer. Em dona seguretat perquè sempre penso que si em passa qualsevol cosa, en uns segons truco als meus pares.
També em va bé quan estic en un lloc i m’he oblidat alguna cosa a casa. Sempre puc trucar o enviar un missatge a qui sigui perquè me la pugui portar.
Una tercera utilitat és com a eina d’estudi. És a dir, quan m’he oblidat d’apuntar els deures, em va molt bé demanar a algun dels meus companys què s’ha de fer de la matèria que sigui i així faig els deures i el meu oblit no té conseqüències.
Una quarta utilitat és per a tranquil·litzar els meus pares quan he d’anar a algun lloc. De seguida que arribo on sigui, els aviso i així ells ja saben que he arribat bé i que no he tingut cap problema.
Així doncs, a part d’utilitzar-lo com a passatemps, estic convençuda que la vida seria difícil sense el meu estimat mòbil.
Publicat a Narrativa
2023-2024. Kalen Qu
La meva vida seria molt difícil sense la meva mare. Ella és qui m’estimo més del món perquè m’ajuda quan ho necessito, sempre em fa costat i m’entén sense haver de parlar massa.
Quan he d’anar a un lloc desconegut, es preocupa per i m’hi acompanya. Quan surto de casa perquè he quedat amb els meus amics, em fa la col·lecció de preguntes de sempre: on anireu, quants sereu, amb qui hi aniràs, què fareu... i la més important; quan tornaràs? A vegades no m’agrada que em pregunti tant, però entenc que és perquè es preocupa per mi i vol estar segura que no em passa res. De moment, no em deix sortir amb els amics a la nit; soc encara massa jove i sempre em recorda que la ciutat és perillosa de nit.
Cada matí quan em llevo, vaig a la cuina i sé que ella és allà amb l’esmorzar a punt. Al migdia, repetim la situació, però ara amb el dinar. És una cuinera excel·lent i mai no es cansa de preparar-nos menjars exquisits.
També hi ha la qüestió econòmica. Ella treballa per a donar-me tot allò que sap que necessito: l’escola, la roba, el menjar, el pis i darrerament s’hi ha afegit l’ortodòncia.
La meva vida seria impensable sense la mare, la persona més forta i generosa que conec, i desitjo estar amb ella tants anys com sigui possible.
Publicat a Narrativa
2023-2024. Aina Lecha
La meva vida seria molt difícil sense el waterpolo no només perquè és un esport que m’agrada molt, sinó perquè no hauria conegut les meves companyes d’equip. També seria avorrit passar les tardes sense saber què fer quan ja he acabat els deures i he estudiat per a les proves d’aquella setmana.
Gràcies a les meves companyes he millorat com a jugadora i també com a persona. He après a treballar en equip, a ser bona companya i a oblidar-me de mi i pensar més en el bé del grup.
Si alguna vegada no pogués practicar waterpolo, estic segura que allò que més trobaria a faltar serien sense dubte les meves companyes i de compartir amb elles la felicitat de la victòria i també la tristor o la decepció quan perdem.
Així doncs, la meva vida seria complicada sense el waterpolo i tot el que per a mi suposa els entrenaments i els partits.
