Publicat a Bloc
2022-2023. Miquel Egea
És de nit. M’acabo de despertar enmig del bosc. No sé exactament on soc. Ignoro quina hora és, però tinc bastant gana i no veig els meus companys enlloc. L’últim que recordo és que estava marejat i tenia la visió borrosa.
Està començant a fer fred i no tinc res per abrigar-me. Sento soroll d’animals salvatges. Noto que començo a entrar en pànic i l’angoixa m’està envoltant. Dedueixo que deu ser tard.
Potser algú m’està buscant. Però, i si no em troben? I si em moro de gana? O si m’ataquen els animals salvatges?
Dubto que els meus companys m’estiguin buscant. Segurament han avisat els forestals.
Miro al meu voltant i veig una taca al terra que sembla el meu mòbil. Ràpidament l’agafo i veig que té bateria, però gens de cobertura. Tot i així, em trobo més tranquil. Intento pensar què puc fer per tenir cobertura, ni que sigui de poca intensitat. Mentre em concentro en aquest pensament, sento el soroll del riu que, si no recordo malament, és al costat del campament. Em poso dempeus i a poc a poc segueixo el corrent posant atenció en no caure.
Aixeco el cap i al davant hi ha el campament, però no hi ha res. No ho ha ni tendes ni cap dels meus companys: està buit. La situació sembla que em vol sobrepassar, però agafo aire i em tranquil·litzo. En aquell moment, miro el mòbil i la pantalla m’indica que tinc senyal de cobertura.
Truco a un dels meus companys. Finalment, aconsegueixo parlar-hi.
Estic salvat!
Publicat a Bloc
2022-2023. Xiang Chen
Avui és dia de partit i, per tant, estic nerviós. Bec un got d’aigua i respiro a poc a poc una mica d’aire fred abans de començar.
Per a mi, un partit és com un examen. Quan faig els entrenaments és com quan estic estudiant i quan arriba el dia del partit, és el dia de l’examen. Mentre estic jugant, intento recordar allò que he après i practicat als entrenaments i ho poso en pràctica quan em sembla convenient.
Intento defensar individualment els tirs, i si m’equivoco he de tenir el cap fred i no passa res. Agafo el rebot i l’he de jugar amb tranquil·litat.
Durant el partit, el més important és la mentalitat. Si m’enfado i perdo els temps queixant-me, no faig les coses bé. És impossible guanyar perquè som un equip, no només soc jo i el meu caràcter, i tots junts hem de posar tot el que tenim per a aconseguir la victòria.
Avui el resultat no ens ha acompanyar; hem perdut. Tot i així, estic content. Ho hem fet tan bé com hem sabut. Tenim clar on ens hem equivocat i en el proper entrenament ho haurem de practicar fins que ens en sortim.
Publicat a Bloc
2022-2023. Dolan Dardaña
Us recomano sortir una vegada a la setmana de Barcelona. Hauríem d’anar al camp, a la muntanya o a la platja. On sigui on respiris aire fresc, et diverteixis amb la natura i així deixes de banda la ciutat i la seva contaminació.
Un lloc on m’agrada molt anar és Caldes d’Estrac. És un poble petit, no hi ha massa gent i no hi ha gens de contaminació. Té muntanya, mar i aigües termals. Amb una mica de sort, hi podem trobar bolets quan és l’època, espàrrecs i alguns animals salvatges, com cérvols i algun porc senglar.
La platja és bonica, tot i que amb el maleït canvi climàtic el nivell del mar va pujant a poc a poc i cada vegada hi ha menys sorra.
Al centre del poble, al costat de la riera, hi ha un lloc amb piscina o en pots banyar en aigües termals.
Si teniu gana, trobareu bons restaurants i “xiringuitos” a l’estiu.
Pots arribar a Caldetes, que és com l’anomena familiarment tothom, en cotxe i en tren, i un dels seus avantatges és que es troba força a pop de Barcelona; en uns quaranta-cinc minuts hi pots arribar.
Publicat a Bloc
2022-2023. Didac Agullé
Avui he d’anar a comprar els cigrons que havia dit als meus companys de classe que portaria per a col·laborar en la recollida d’aliments que cada any fem a l’escola.
Puc anar al supermercat que tinc més a prop de casa, tot i que no estic del tot segur que en tinguin. Com que no hi perdo res, i hi he de passar per davant quan vagi a casa, hi entraré i ho miraré.
El pla inicial és entrar i sortir de pressa perquè no falta massa perquè tanquin les botigues i, si aquí no en tenen, puc provar en algun altre lloc proper.
Entro al local i, estic desconcertat perquè no veig enlloc l’apartat dels llegums. Ho pregunto a un dels venedors, però estic de mala sort perquè em diu que no ho sap, que li sap greu però no em pot ajudar.
Me’n surto al segon intent. Un altre treballador em comunica que no en trobaré en tot el supermercat perquè hi ha hagut una inspecció i han retirat dels prestatges tots els pots de cigrons. Sembla ser que un client va trobar un pot en mal estat i la direcció ha decidit fer-ne un estudi abans de posar-los a la venda o de retirar la partida definitivament.
En adonar-me de tot aquell embolic que s’havia organitzat al voltant dels cigrons, he decidit sortir de pressa i buscar la meva aportació d’aquest any en un altre comerç proper. Entro a un altre establiment proper i dos vigilants em criden l’atenció per recordar-me que tancaran d’aquí cinc minuts. Ja començo a posar-me nerviós, però intento dominar-me i m’afanyo a buscar el prestatge del llegums. No sé si he estat de sort o m’ha salvat la meva tenacitat, però la qüestió és que he trobat en un prestatge del davant de tot uns pots plens de cigrons, petit i rodons.
Ja ha passat el dia dels cigrons. Ahir els vaig portar a l’escola, ben orgullós de la meva aportació.
Finalment, l’aventura dels cigrons m’ha anant molt bé per a col·laborar en la recollida d’aliments i també per a escriure aquesta breu historieta, de com una feina que sembla tan senzilla com comprar cigrons al costat de casa pot acabar essent tan difícil i estar a punt de ser un malson.
