escola mireia

Educació infantil,
primària i secundària obligatoria

QUI O QUÈ ÉS EL RESPONSABLE DE LA FELICITAT

2023-2024. Judit Giménez

Aquell dia vaig arribar a casa, vaig deixar la motxilla de l’escola al terra i amb un somriure vaig saludar tothom. Hi havia la meva mare, que estava fent feina a la taula de treball, el meu germà que, com sempre, es va posar content en veure’m, i els meus avis.

No m’esperava veure’ls allà, però com de costum sempre feien que la nit anés molt millor, començant evidentment pel sopar. Vam menjar de primer una sopa de peix deliciosa i de segon, croquetes. No unes croquetes normals, sinó les croquetes de l’àvia que ens prepara especialment per a nosaltres. Ah! I no només això, sinó que els avis s’havien passat la tarda cuinant i era teníem la nevera plena d’exquisits menjars preparats ben empaquetats per a subsistir tota la setmana.

Després de sopar, mentre agafàvem una baralla de cartes i organitzàvem el joc, ho vaig veure clar: ells són els responsables de la meva felicitat, els únics que en un dia amarg sempre tenen una paraula dolça que provoca automàticament un somriure.

Cada vegada que els miro m’adono amb més claredat que la paraula amor existeix de veritat. Mentre estiguin amb mi, al meu costat, sempre mantindré el cor ple de felicitat, alegria i agraïment  per comptar amb el seu suport.

ELS VIDEOJOCS, AGRESSIVITAT O NO

2023-2024. Èric de Prades

És cert, com diuen sovint els pares, que els videojocs provoquen agressivitat als nois que hi juguen? És a dir, ens tornem agressius a mesura que juguem?

Hi ha alguns jocs, com “Call of Duty”, “Halo” o “Apex” entre d’altres, que els entesos diuen que efectivament poden augmentar el grau d’agressivitat dels seus jugadors.

“Call of Duty” és una sèrie de videojocs en primera persona d’estil bèl·lic ambientada inicialment en la Segona Guerra Mundial i relata combats esdevinguts durant aquest conflicte bèl·lic. Progressivament ha anat canviant d’arguments i d’ambients, contemporanis i ficticis, Guerra Freda i futurs tecnològics.

 “Halo” és una sèrie de videojocs que comença el 2552. La humanitat encara existeix i degut a la sobrepoblació es veu obligada a abandonar la Terra, i el joc es desenvolupa en diferents enfrontaments dels humans per a aconseguir viure en un nou planeta.

“Apex” és un videojoc de batalles que es diferencia de la resta de jocs d’aquest tipus perquè incorpora llegendes, herois amb habilitats predefinides que serveixen per a rols específics (atac, defensa, suport i reconeixement). Els jugadors són agrupats en escamots de tres i cada un d’elles selecciona una llegenda diferent per torns. L’objectiu és competir per a ser l’últim grup supervivent en una àrea que s’encongeix.

La problemàtica d’aquests jocs és la gestió que fem de les emocions els que hi juguem. Cal mantenir la tranquil·litat quan perdem i no enfadar-nos amb l’altre equip. El fet de jugar serveix per evadir-nos, per divertir-nos i per passar una estona, no per buscar-nos problemes on no n’hi ha.

És veritat que en algun cas els jugadors no respecten l’edat mínima  recomanada i pot ser que pensin que hi ha aspectes del joc que es corresponen a la vida real, quan és clar que no és així. Així doncs, torna a estar clar que la responsabilitat d’aquestes interpretacions errònies es donen per culpa dels jugadors, i no del joc per si sol.

Jugar amb els videojocs no és dolent, però cal prendre un seguit de mesures bàsiques per tal que aconseguim l’objectiu de jugar, que és passar-nos-ho bé.

20.000 ESPÈCIES D'ABELLES

2023-2024. Ona Escaler

Estibaliz Urresola Solaguren és la directora d’aquesta pel·lícula estrenada el 2023. Tracta d’una família que viatja de Baiona, al País Basc, al poble d’on és la mare. Hi ha un nen, l’Aitor, que bo se sent a gust amb ell mateix. Intenta ocultar-ho, però al final la seva mare i la seva tieta Lourdes l’ajuden a mostrar-se als altres sense tenir vergonya de voler ser la Lucía i desitjar haver nascut en un cos femení.

Un dels aspectes positius de la pel·lícula, que va ser el gran motiu per veure-la, és que aborda un tema que fins fa pocs anys ha estat ocultat i la vist per la societat; la transsexualitat. Ho explica des de la perspectiva del despertar sexual d’una nena de vuit anys i reivindica que no s’ha de tenir por de mostrar-se tal i com se sent una persona. A vegades hi haurà gent, tot sovint molt propera, com en aquest cas la mare, la tieta i la seva amiga Nikko, que faran tot el possible per ajudar a tirar endavant la Lucía. Malauradament, encara hi ha massa persones com altres nenes que es troba a la piscina, que se’n riuran i segueixen fent molt difícil que se senti còmoda amb la seva orientació sexual.

Si hagués de trobar algun aspecte negatiu del film, diria que el seu ritme és una mica lent, la qual cosa provoca que se’t faci a vegades una mica llarg i feixuc. Hi ha algunes escenes que podrien ometre’s sense perdre’n el fil conductor. Un segon aspecte, però aquest força més personal, és que haver de llegir una gran part de la pel·lícula, subtitulada en basc, tampoc no ajuda a seguir-la bé.

Així doncs, és una pel·lícula que llença un missatge a la societat d’un tema d’actualitat fent una crida que totes les persones puguin mostrar com se senten, amb independència del seu físic, sense por de ser jutjats pels altres. Ensenya que malgrat les adversitats i les dificultats emocionals que comporta, sempre hi haurà algú disposat a fer-te costat.

ULLS DE PERLA

2023-2024. Ada Mansilla

Fa molt temps, hi havia una jove anomenada Kazuhiyo. Era una bella dona prima, de cabell negre i llis. La seva pell era pàl·lida i blanca com la neu. Els seus llavis eren vermells com la sang. Però allò que més destacava d’ella eren els seus ulls, que recordaven molt dues perles.

Generalment rebia molts afalacs i sempre, anés on anés, era el centre de totes les mirades. No mostrava cap interès per aquestes persones perquè era conscient que només es fixaven en la seva bellesa i no en el seu cor.

La seva millor amiga, la Fuyuzumi, era en canvi una noia que no destaca en res; els seus cabells eren arrissats i castanys, els ulls recordaven el color del cafè, tenia un to de pell més aviat pàl·lid i el seu físic era és aviat voluminós. Així doncs, no captava la mateixa atenció masculina que la Kazuhiyo.

Una nit de lluna plena, van anar al Festival floral. Totes dues portaven un quimono preciós. La Kazuhiyo duia el seu d’una roba de seda i el color combinava amb els seus ulls de perla. Els homes es sentien atrets davant aquella bellesa, però ella no s’arreglava per rebre la seva atenció, sinó que ho feia per sentir-se bé amb ella mateixa. En canvi, la Fuyuzumi sí que s’arreglava per captar l’atenció i sentir-se admirada, però tots els seus esforços no semblaven servir per a res. Sovint, la Fuyuzumi se sentia gelosa de la seva amiga, però mai no havia arribat a dir-li res.

Aquella nit, el noi que agradava a la Fuyumuzi va fer un comentari molt galant en veu alta referent als ulls de la Kazuhiyo i li va demanar si algun dia voldria anar a passejar amb ell. Ella, amablement, va rebutjar la proposta perquè sabia que era el noi que li agradava a la seva amiga i no volia res d’especial amb ningú. La Fuyumuzi, totalment  aliena al rebuig de la proposta, es va enutjar molt; sentia com la sang li bullia i que aquesta vegada sí que se sentia molt gelosa de la seva amiga i es veia incapaç de dissimular-ho.

Una estona més tard, van anar caminar per la platja per admirar la lluna. Totes dues estaven soles, assegudes una al costat de l’altra, encisades per la llum i els reflexos de les onades. Mentre la Kazuhiyo observava la foscor, la Fuyumuzi no es podia treure del cap el compliment que havia fet el noi que li agradava a la seva amiga. Estava tan gelosa que la ira la va dominar i li va clavar als ulls el seu ventall. La pobra Kazuhiyo no entenia res i no podia parar de xisclar i de plorar perquè notava un dolor insuportable i es va adonar de sobte que la seva amiga semblava gaudir escoltant els seus gemecs. Com que cada vegada els plors eren més forts, la Fuyumuzi va agafar com va poder el cos de la noia i el va llançar al mar.

Diu la llegenda que si camines sola les nits de lluna plena en aquella zona de la platja, pots veure emergir de l’aigua l’esperit de la Kazuhiyo que busca a la sorra els ulls de perla que li van ser arrabassats.