Publicat a Bloc
2022-2023. Amy Qu
Aquest curs he començat a fer una activitat que fins ara mai no havia fet; vaig molt sovint a la biblioteca a estudiar, a passar apunts i a utilitzar l’ordinador perquè a casa sempre hi ha soroll i he descobert que en silenci es treballa molt bé. La biblioteca on vaig és a Sant Martí, i es diu Gabriel García Márquez
M’agrada anar a la biblioteca. Com que normalment hi va molta gent, hi vaig aviat perquè si no, no trobo lloc. Té quatre pisos; al primer hi ha butaques amb tauletes petites; al segon, la zona infantil; al tercer, ordinadors; i el quart és el meu preferit. Hi ha butaques, làmpades, una hamaca, una paret tota de vidre i un balcó.
Generalment, faig els deures amb els ordinadors, però a vegades també aprofito i aprofito per jugar a videojocs amb el “wiffi” d’allà.
És un lloc meravellós on puc anar gratuïtament i on aprofito el temps molt millor que a casa.
Publicat a Bloc
2022-2023. Èric Farrés
Us recomano fer una de les excursions més típiques del nostre país: el Matagalls. Haurem de matinar una mica, ja que és un lloc molt concorregut. La ruta no presenta massa dificultats.
El camí no té pèrdua ja que podem seguir els pals indicadors on hi has un tram una mica rocós. Ens trobarem la Creu Carlista, monument en record dels combatents de les guerres carlistes. Més amunt trobarem la cruïlla que va cap al Turó d’en Bessa, i l’altre camí cap a Matagalls. Seguint el camí, podem arribar fins al Turó Gros i després fins al Turó de l’Espanyol, on es pot veure el cim.
Ens queda el tram final per poder arribar a la creu que marca el cim del Matagalls, que té una alçada de 1697 metres i és el tercer cim més alt del Montseny. Un cop arribats, llegim que la creu està dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. Val la pena fer aquesta excursió ja que les vistes són impressionants.
De tornada, podem parar un moment a la Font de Matagalls. Seguint el camí, passem per l’ermita de Sant Miquel de Barretons, que es troba dalt d’uns roques. No té accés perquè està tancada al públic, però el lloc no deixa de ser curiós. Anem seguint la pista i , finalment, arribarem al punt de sortida.
Publicat a Bloc
2022-2023. Dolan Dardaña
No es pot generalitzar amb la situació de les dones en la societat actual, perquè no totes es troben en les mateixes condicions d’igualtat ni amb els mateixos privilegis. Dependrà del país, de la cultura, de la religió, de la situació personal, de la família, de la feina, de l’estatus econòmic o social, etc.
El continent europeu està desenvolupat, això vol dir que dones i homes tenen gairebé els mateixos drets, tot i que sabem que encara cal lluitar pels drets de les dones, i no només a Europa, sinó arreu del món.
Jo em miro tot el que m’envolta amb dues mirades diferents; l’africana i l’europea. A l’estat espanyol, per exemple, la major part de les dones treballen en les mateixes condicions que els homes, però el sou no és el mateix. Per a fer la mateixa feina, ells sempre guanyen més diners. Un altre exemple és a les cases. Quan la dona arriba a casa després de treballar a fora tot el dia, com l’home, encara ha de fer una segona jornada laboral sense cobrar; tenir cura dels fills i fer totes les feines de la llar.
A l’Àfrica, la major part de les dones es dediquen a les feines del camp i a tenir cura dels fills i de les cases. Allà, molt poques tenen una feina fora de casa a canvi d’un sou. Els fills treballen amb les seves mares recollint fruita, per exemple, per a vendre la collita al mercat i contribuir a l’economia familiar. Les dones són lluitadores i se’n surten com poden, però encara no es manifesten multitudinàriament com fan aquí. Són mares molt jovenetes, sovint sense voler ser-ho, perquè en aquells països no hi ha accés als anticonceptius.
Molts parlem de la igualtat, però després ens n’oblidem i és quan, per exemple, ignorem episodis de violència de gènere. Encara hi ha moltes persones que no respecten les dones i els altres en general. Sols, no podem fer res, però sí que hem d’escollir líders que ens guiïn com millorar al societat i segurament així ho aconseguirem plegats.
Publicat a Bloc
2022-2023. Miquel Egea
És de nit. M’acabo de despertar enmig del bosc. No sé exactament on soc. Ignoro quina hora és, però tinc bastant gana i no veig els meus companys enlloc. L’últim que recordo és que estava marejat i tenia la visió borrosa.
Està començant a fer fred i no tinc res per abrigar-me. Sento soroll d’animals salvatges. Noto que començo a entrar en pànic i l’angoixa m’està envoltant. Dedueixo que deu ser tard.
Potser algú m’està buscant. Però, i si no em troben? I si em moro de gana? O si m’ataquen els animals salvatges?
Dubto que els meus companys m’estiguin buscant. Segurament han avisat els forestals.
Miro al meu voltant i veig una taca al terra que sembla el meu mòbil. Ràpidament l’agafo i veig que té bateria, però gens de cobertura. Tot i així, em trobo més tranquil. Intento pensar què puc fer per tenir cobertura, ni que sigui de poca intensitat. Mentre em concentro en aquest pensament, sento el soroll del riu que, si no recordo malament, és al costat del campament. Em poso dempeus i a poc a poc segueixo el corrent posant atenció en no caure.
Aixeco el cap i al davant hi ha el campament, però no hi ha res. No ho ha ni tendes ni cap dels meus companys: està buit. La situació sembla que em vol sobrepassar, però agafo aire i em tranquil·litzo. En aquell moment, miro el mòbil i la pantalla m’indica que tinc senyal de cobertura.
Truco a un dels meus companys. Finalment, aconsegueixo parlar-hi.
Estic salvat!
