Publicat a Bloc
2022-2023. Àlex López
La mediació és un procés de resolució de problemes. Dues persones que han tingut un conflicte, i el volen solucionar, poden iniciar aquest procés per a resoldre’l. Una part molt important del procés és el mediador, és a dir, la persona que vetllarà per a solucionar el conflicte.
Un mediador ha de tenir un seguit de qualitats: objectiu, bon oient, empàtic, organitzat i just, entre d’altres.
L’objectivitat és una de les principals característiques d’un bon mediador ja que així mai no prendrà partit per cap de les dues parts.
El mediador ha de saber escoltar, processar la informació i intentar buscar solucions que complaguin tothom. Així doncs, un bon mediador haurà de seguir quatre procediments per a trobar una solució al conflicte: l’arbitratge, la conciliació, la mediació i, finalment, la negociació.
Durant el procés de mediació, el mediador ha de parlar amb les dues parts de manera individual per a comprendre correctament quina és la problemàtica i conèixer els dos punts de vista. Seguidament, ha de crear un bon clima per a establir el diàleg entre ambdues parts i donar-los eines perquè puguin arribar a una entesa.
Publicat a Bloc
2022-2023. Maxim Nazarov
Sovint sé que he de posar-me a treballar, però no puc fer-ho així, directament. Tinc la sensació que surto del meu lloc de confort, tot i que soc conscient que ho he de fer. Quan he vençut aquests instants de feblesa, estic content perquè el fet de tenir la feina feta em tranquil·litza i aleshores gaudeixo fent allò que m’agrada sense sentir en un racó del cap aquella veueta que em recorda que tinc alguna cosa per a fer.
Sempre he pensat que la vida és un terròs sucre. Si vull treballar per aconseguir alguna cosa és com si mullés el terròs en una tassa de cafè amb llet. Es va desfent a poc a poc i així aconsegueixo el meu objectiu: endolcir el cafè amb llet perquè m’agrada així. Sense l’ajuda de la voluntat, és a dir el terròs, em podria prendre aquesta beguda, però no la trobaria tan bona. Així doncs, si no vull trobar amarg el cafè amb llet, sé que hi he de posar el terròs de sucre.
Si faig un pas més en aquesta reflexió, crec que em passa el mateix en la meva vida. He de pensar en el benefici que m’aporta tot allò que faig a curt termini perquè és la manera que tinc d’anar fent-ho tot sense nervis ni acumulació de feines diverses, tant a nivell d’escola com a nivell més personal. Si no m’organitzo bé, les tasques se’m van acumulant, em trobo incapaç de fer-les amb un mínim de correcció, em dominen els nervis i els remordiments per no haver-les fet quan tenia temps i acabo trist i amb uns resultats del tot insuficients.
Així doncs, sovint tinc la visió del cafè amb llet i el terròs de sucre; cal posar-lo quan cal i en la justa mesura per a obtenir una beguda lleugerament dolça i totalment reconfortant.
Publicat a Bloc
2022-2023. Ona Escaler
La primera diferència que veiem entre “jo soc – jo hi soc” gramaticalment parlant és que la primera està composta per dues paraules, mentre que la segona en té tres. En totes dues hi ha la paraula “jo”, un pronom personal fort o tònic de la primera persona del singular. Així mateix, també coincideix la paraula “soc”, la qual prové del verb ser i està conjugat en present d’indicatiu, en primera persona del singular. Arran de l’aparició de la nova Ortografia Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), aquest mot ha deixat de dur accent diacrític. Així doncs, actualment s’escriu sense accent en qualsevol dels seus significats, ni com passava anteriorment.
El que diferencia aquestes dues frases és que en la segona s’hi ha afegit el pronom feble “hi”. Fa la funció de complement circumstancial de lloc, és a dir, indica que la persona és en un lloc concret que ja s’ha mencionat abans.
Sentimentalment parlant, és més difícil d’explicar. La primera frase es podries referir com es sent una persona per dins, és a dir, es centra en els seus valors personals. Tan sols amb una paraula pot canviar el significat, ja que la segona indica que físicament és en un lloc concret i no emocionalment com passava amb l’anterior.
En el món del llenguatge, una petita diferència ortogràfica pot originar significats molt diferents.
Publicat a Bloc
2022-2023. Nicolás Felipe
Tot té un preu. Sí; tot té un preu. És cert. “Tot té un preu” és d’aquelles expressions que tot hem fet servir alguna vegada, però que en el fons no sabem ben bé què significa. O millor dit, el que volem dir realment és una altra cosa que dit directament així sona malament: “gairebé tot té un preu”. Aquesta expressió és millor perquè “tot” és molt fort.
Qui més qui menys sap que hi ha coses que podria posar preu, i d’altres que no en seria capaç. Costa pensar en un preu per al somriure d’un amic, l’abraçada després de l’espera impacient o aquell cafè tranquil mentre ens expliquem a poc a poc la vida que va passant. És dur posar preu a moltes circumstàncies de la nostra vida, especialment les relacions personals.
El món del preu té la seva complexitat. Gairebé tots estem acostumats al descompte. Seria una cosa així com que en determinades circumstàncies estaria permès rebaixar el nostre nivell de compromís, de responsabilitat a la vida. Són les petites infidelitats i les fallades lleus que ens recorden que les coses valuoses sempre ho són, però a vegades ens podem relaxar una miqueta i tampoc no passa res.
