Publicat a Bloc
2023-2024. Iván Rivera
En aquests darrers anys, l’ésser humà ha augmentat molt quant a població i, conseqüentment, les ciutats i les pobles cada vegada són més grans. Així doncs, les conseqüències d’aquest augment de població és la destrucció dels boscos, les muntanyes, la contaminació dels mars i dels rius, etc. Fins on arribaran les conseqüències dels nostres actes?
Des que es va acabar la Segona Guerra Mundial, la població ha augmentat significativament, sobretot perquè les condicions de vida han millorat, el camp de la medicina ha avançat, el món de la tecnologia s’ha desenvolupat amb molta rapidesa, hi ha més accés a l’àmbit de l’ensenyament, etc.
Fins aquí, un somni fet realitat. Ara bé, quan obrim bé els ulls, ens adonem que el planeta s’està fent malbé; ens l’estem carregant.
El signe més evident d’aquesta destrossa és l’augment de la temperatura tant ambiental com marina, inundacions, sequera i el desglaç sense aturador dels pols.
De tot això se’n diu canvi climàtic o escalfament global, i una de les raons per les quals es produeix és que cada vegada hi ha més població al món.
Per altra banda, entenem com a escalfament global el fet que el planeta va augmentat lentament la seva temperatura perquè a l’atmosfera hi ha uns gasos que en contacte amb la llum solar, s’escalfen i permeten que hi hagi vida a la Terra. El problema és que com que cada vegada els humans emetem més gasos, l’escalfor augmenta i, per tant, la temperatura puja.
Per quin motiu emetem més gasos? Com més població hi ha, augmenta el consum en general, és a dir, hi ha més indústries contaminants la necessitat de moure’s d’un lloc a un altre amb qualsevol mitjà de transport, creix.
Un altre motiu pel qual augmentem l’emissió de gasos és l’espai. Com que cada vegada som més, ampliem les ciutats i, per tant, eliminem ecosistemes, la qual cosa provoca la desforestació. És a dir, els arbres deixen de consumir una part d’aquest gas que s’escalfa i, per tant, augmenta la temperatura.
Encara tenim un altre motiu, i és la necessitat de desplaçar-nos constantment per necessitat o per lleure. Els gasos que alliberen els vehicles també són nocius.
Podríem allargar aquesta llista molt més, però aquest no és l’objectiu de la meva reflexió. Allò que m’ha portat a escriure és la necessitat de dur a la pràctica l’única solució a aquest greu problema: fer servir les tres erres: reduir-reutilitzar-reciclar. Si tothom les complís, el canvi seria immediat. Hem de començar ara perquè si no, serà massa tard.
Publicat a Bloc
2023-2024. Martí Grau
El dia 15 d’abril es celebra a Boston una marató molt important per a la ciutadania en general. És un dia festiu, amb paradetes de flors, i molta gent es reuneix a la línia de meta per rebre i felicitar els corredors que aconsegueixen completar al cursa.
És un matí tranquil. A poc a poc, les persones s’agrupen a la línia de meta per veure la marató d’aquest any. Quan falten uns deu minuts per les tres, hi ha dues explosions. Hi ha tres persones mortes i centenars de ferits.
Passen unes dues hores de caos i corredisses, i comencen a circular les primeres informacions. Els autors d’aquest atac terrorista són dos germans anomenats Dzhokar i Tamerlan Tsarnaev.
Aquesta mateixa nit, mor un policia que estava vigilant la zona del MIT. La causa; un tret al cap produït per un dels dos germans que intenten fugir de Boston.
Per escapar, segresten un cotxe amb un home dins, anomenat Danny Meng, un noi jove de nacionalitat xinesa. És obligat a conduir fins a Watertown, un barri dels afores de Boston.
Allà, un dels germans Tsarnaev surt a buscar provisions. L’altre, es queda dins el cotxe amb el jove segrestat, i li diu que si no obeeix les seves ordres al peu de la lletra, el matarà,
El noi, terroritzat, s’adona de sobte que les portes del cotxe estan desbloquejades i, sense pensar-s’ho, surt corrents i aconsegueix amagar-se darrere de la benzinera que hi ha a l’altra banda de la carretera.
Aconsegueix fer-se entendre per un dels treballadors de la benzinera perquè està tan nerviós que al començament, el treballador no sap què li passa a aquell noiet que sembla estar tan trasbalsat.
Una vegada es posa en contacte amb la policia, els diu el nombre del GPS del seu vehicle perquè el puguin localitzar. Així doncs, el departament de policia rep l’alerta i ubica ràpidament el vehicle segrestat.
Després d’aquests fets, la policia abat el germà gran i, dies després, troben l’altre germà amagat als suburbis de la zona propera a la benzinera on havia anat el noi segrestat per fer la trucada d’auxili. Aquesta vegada, aconsegueixen capturar-lo.
Danny Meng s’ha convertit en un heroi per a molts ciutadans de Boston, ja que gràcies a la seva valentia i rapidesa, la ciutat té dos terroristes menys.
Publicat a Bloc
2022-2023. Alumnes 4t ESO
Alguns de nosaltres som a l’escola des dels tres anys, i d’altres aquest és el seu primer any, però tots formem part de la història d’aquest centre. Hem compartit moments bons i dolents, hem rigut i hem plorat, ens hem enfadat i hem gaudit. Tots aquests moments són records i formen part de nosaltres.
Hem anat creixent en tots els aspectes, tant físicament com emocionalment. Hem fet nous amics i d’altres els hem hagut de deixar marxar. Tant el professorat com les famílies ens han ensenyat i ens han acompanyat durant aquest recorregut de la millor manera que han sabut. Ens han aguantat en els pitjors moments i ens han ajudat a remuntar i a continuar endavant.
Laia Mateus
Vaig arribar a l’escola el curs passat. En aquell moment, no imaginava que es convertiria ràpidament en una part molt important de la meva vida. Ara, mentre em preparo per a acomiadar-me’n i començar el proper capítol, se’m fa difícil creure com de ràpid ha passat el temps.
Aquests dos anys han estat una muntanya russa d’emocions, alegries i disgustos. Aquí m’he sentit ajudada i recolzada en tots els sentits. He après a situar la meva història personal i a créixer amb l’ajut del professorat. Ha estat un honor i un privilegi formar part d’aquesta meravellosa escola durant el poc temps que he estat aquí. Ara, però, he de mirar endavant i tinc moltes ganes de viure tot allò que aviat vindrà.
Nency Dardaña
Soc a l’escola des que vaig entrar a Infantil, als tres anys, com alguns dels meus companys. La classe ha canviat molt des de llavors; alguns han anat marxant i molts d’altres han anat arribant. Guardo els records del pati, de les excursions, de les rialles a l’aula i els moments en què he après a superar els meves pors i a confiar en mi mateixa.
Aquí he crescut i, per tant, l’escola ha vist totes les meves versions: feliç, contenta, riallera, trista, estressada o desanimada. El professorat és la part més important de l’escola Mireia; ells m’han ajudat molt en tot. Tenen una relació molt propera amb nosaltres i es preocupen per tot allò que ens passa a part de l’àmbit estrictament acadèmic. Em sap greu deixar de tenir-los com a professors.
Aquesta ha estat la meva zona de confort durant tretze anys, i ara toca anar-me’n. És un sentiment agredolç. Estic trista perquè me n’he d’anar, però alhora tinc moltes ganes de veure què em depara el futur. Vull conèixer noves persones, crear nous vincles i, sobretot, arriscar-me quan surti al mon exterior.
Aina Nadal
Vaig fer Primària a una escola que estava molt lluny de casa meva i, per aquest motiu i d’altres, els meus pares van decidir portar-me aquí a començar l’ESO aconsellats per una noia que els va dir que seria un bon lloc per a mi. I així ha estat. Aquí he après moltes coses i els professors m’han ajudat a organitzar-me, a estudiar, a fer les feines polides i a utilitzar l’ordinador perquè m’era totalment desconegut.
Sé que em falta molt per a fer, però aquí he après que amb constància i amb un bon recolzament, puc arribar on em proposi.
Maxim Nazarov
D’aquí res el meu pas per l’escola s’acaba després de tretze anys al llarg dels quals he après moltes coses del món acadèmic i també de l’àmbit més humà, com per exemple compartir, relacionar-me, el valor de l’amistat i tot un seguit d’aspectes que m’ha aportat la convivència amb els companys.
Els professors han tingut un paper important. Ells són els qui m’han vist caure, m’han ajudat a aixecar-me, tornar a caure i així infinitat de vegades, per no parlar de la paciència que han tingut sempre. Els vull donar les gràcies per confiar en mi, fins i tot quan ni jo mateixa ho feia.
Jana Bach
He passat tota la meva vida aquí i durant aquests anys he après, he millorat i he anat evolucionant com a persona fins arribar a l’actualitat.
Recordo els jocs d’Infantil i com em vaig anar adaptant als companys que anava coneixent. Tinc un molt bon record de Primària, de la Montse M., que no va parar fins que va aconseguir unir els grupets que s’havien anat creant entre nosaltres i finalment, tots vam anar junts. De Secundària, recordo el salt que hi va haver tant en la dificultat de les assignatures com en el volum de feina en general. També tinc present les excursions que hem fet perquè ens ho hem passat sempre molt bé i hem après a conviure i a riure amb tots els companys.
He tingut una molt bona experiència gràcies a l’atenció individual dels professors, la seva qualitat professional i, sobretot, a la gran quantitat d’amics que he fet durant aquests anys.
Didac Agullé
Vaig començar l’escola amb tres anys, i ara estic a punt d’acabar 4t d’ESO. El temps ha passat volant. Encara ara em costa assimilar que aviat me n’aniré. Recordo quan jugàvem al pati, quan apreníem a llegir o quan després de molts esforços per part dels professors, vaig començar a entendre les matemàtiques.
Tots hem canviat al llarg d’aquests anys. Ara hi ha qui potser no va tant amb qui anava abans, però penso que forma part de fer-se gran. Estic segura que m’emporto molt bones amistats que estaran sempre amb mi i, sobretot, un munt de records que m’acompanyaran vagi on vagi.
Estel Villanueva
He estat a l’escola vuit anys durant els quals he passat per etapes molt diferents, algunes millors i d’altres, pitjors. Estic madurant com a persona i a poc a poc vaig creant el meu futur, i aquest procés el dec en part als meus professors. Ells m’han deixat una empremta profunda i em són molt estimats. M’han format en els estudis i fins i tot m’han fet apassionar per la matèria que m’han ensenyat. La Carme m’ha fet decidir que el meu futur es troba en la química; el Jordi m’ha fet interessar per la història i la societat; la Xus m’han ensenyat a estimar la meva llengua materna, el català, i sorprenentment sempre en una classe on hem estat molt callats; el Lluís, que amb la seva manera d’ensenyar les matemàtiques i la informàtica, ha fet que les classes fossin amenes i divertides; la Montse F., que va aconseguir que a Primària les mates no se’m fessin pesades; la Conxi, que ha aconseguit que surti amb un bon nivell d’anglès, etc.
Aquests són alguns dels meus professors, però a qui més trobaré a faltar i recordo amb moltíssim afecte és la Montse M. Ella és qui va aconseguir que d’un grup totalment inconnex i incoherent en sortissin relacions d’amistat molt sòlides que encara avui són presents en el nostre dia a dia.
Aike Boglione
Ja soc a 4t d’ESO i aviat deixaré l’escola. Estic molt contenta d’haver arribat aquí a 2n d’ESO. Sempre m’he sentit ben rebuda per part dels companys i ben tractada pels professors. Uns i altres em van ajudar en l’adaptació i mai m’he sentit rebutjada, sinó al contrari; de seguida em vaig sentir integrada en el grup.
Recordo que al començament em costava entendre tot el que em deien perquè no entenia el català, però els professors m’ajudaven molt i la de català m’ajudava a millorar a poc a poc. També em vaig sentir molt acollida pels tutors que he anat tenint.
No només vull agrair als professors com m’han tractat, sinó també als meus companys de classe. Encara avui fan el possible perquè em senti bé i quan no entenc alguna cosa de la matèria que sigui, de seguida m’ajuden a resoldre els dubtes que tinc.
María Paula Lagarejo
He arribat a l’escola aquest any. Els primers dies estava molt nerviosa perquè sabia que tothom es coneixeria menys jo, i no sabia com serien els meus nous companys ni el professorat.
En anar passant els dies, em vaig sentit totalment integrada. Els meus companys han connectat amb mi sense cap dificultat, i gràcies a ells m’he anat sentint més segura i he tingut més ganes de venir a l’escola cada dia.
Al llarg del curs també he anat agafant confiança amb els professors, malgrat algun petit malentès que ja està oblidat. Em sento molt còmoda a les seves classes i són persones molt properes a tots nosaltres.
Yana Lavrova
Publicat a Bloc
2022-2023. Ruth Boglione
El passat dijous 27 de desembre, els infants i joves de la Fundació Concepció Juvanteny van poder vibrar amb el gòspel del mestre Walt Whitman. Al concert solidari “Soulful Celebration” el músic nord-americà va cantar juntament amb el Cor Carlit de Gòspel de Barcelona i alguns integrants dels Soul Children of Chicago. L’església de Santa Maria del Mar de Barcelona va acollir una vetllada que va servir per recollir fons per als infants tutelats per la Fundació. La nit es va iniciar amb l’actuació del Cor Carlit, integrat per més de 50 cantaires i dirigit per Anna Roqué. El grup va interpretar alguns dels clàssics del gòspel de forma magistral que van engrescar l’audiència.
Aquest cap de setmana ha estat d’aquells que se’n diuen intensos. He gaudit d’una activitat que ja havia fet abans, però ja fa més de sis anys i aleshores era massa petita per poder gaudir-ne plenament.
La visita d’en Walt Whitman sempre és un gran esdeveniment, però ara ho visc tot des d’un altre punt de vista. Assajos de sis hores diàries i el final de l’experiència amb un gran concert que hem viscut tots amb molta emoció, et fa creure en la gent.
Hem compartit les vivències d’aquest cap de setmana amb la gent que han vingut a gaudir del nostre concert. Ens han regalat les seves cares d’alegria, d’èxtasi i fins i tot la caiguda d’alguna llàgrima emocionada.
No soc religiosa, però crec en la humanitat i el gòspel m’ajuda a sentir-me bé.
