Publicat a Bloc
2023-2024. Candela Herrero
Fa un parell d’anys, vaig viure una situació que vista en perspectiva, pot resultar còmica i sempre la recordo amb un somriure als llavis.
Un dia a la nit, em vaig despertar. Eren les tres de la matinada. Tenia set i volia beure aigua. Vaig agafar l’ampolla que sempre tinc a la tauleta de nit.
Llavors, el vaig veure: un escarabat gegant que estava al sostre movent les potes. Vaig començar a xisclar com una beneita i, evidentment, vaig despertar tota la família.
Vam intentar matar-lo o fer-lo fora, però va començar a córrer per tota l’habitació. Semblava un escarabat immortal perquè no hi havia manera humana de caçar-lo. Finalment, després de molta estona d’intentar-ho, ho vam aconseguir i el vam llençar a la brossa.
Vaig tornar al llit, però no podia dormir de cap manera i vaig estar desperta fins que va començar a fer-se de dia perquè vigilava que no hi hagués cap altre escarabat a l’habitació.
Vaig passar tan mala nit que encara avui recordo sense cap esforç tots els detalls del xou que vaig muntar aquella matinada.
Publicat a Bloc
2023-2024. Marc Saumell
Hi ha un moment molt important per a mi i és quan vaig veure la meva cosina petita, la Laia, per primera vegada. Mai havia tingut una cosina tan petita, i feia molt de temps que ho desitjava perquè jo sempre havia estat, fins aleshores, un dels cosins més petits.
El dia 7 d’abril estàvem la família mirant un programa de televisió mentre els nostres tiets eren a l’hospital esperant el naixement de la seva primera filla. El meu tiet, que es diu Marc com jo, ens anava informant per whatsapp de tot el que passava. Els metges els acabaven de dir que segurament fins a finals de mes no naixeria la Laia, i una hora després, va néixer.
Tots estàvem molt emocionats i no ens ho acabàvem de creure. Com que encara estàvem en època de pandèmia i no podíem anar a l’hospital a conèixer la nena, vàrem decidir que més endavant ja quedaríem per fer-ho.
Dies més tard, vam quedar tots a una pizzeria per dinar, però sobretot per veure la Laia. Aleshores jo tenia nou anys i estava molt nerviós perquè em feia por que quan l’agafés no em caigués dels braços i es fes mal.
Quan la vaig veure, va ser una experiència increïble i memorable; pesava molt poquet i era molt petitona. Mai no havia vist algú tan petit. Va ser una trobada molt divertida i emocionant. Vaig estar molts dies pensant en la Laia.
Actualment, la Laia té tres anys i ha crescut bastant, però segueix essent molt bufona. Parla molt i estic molt content que es faci tan gran. Aquest any, el 12 de maig, van néixer els seus germans, són bessons i es diuen Pol i Júlia. Són petits i maquíssims, com ella.
Publicat a Bloc
2023-2024. Ona Escaler
L’Alika era una noia de tretze anys que vivia en un petit poble anomenat Akuan, situat al sud d’Egipte. Des del dia que va néixer, sabia com seria el seu futur: aprendria a fer les tasques de la casa, es casaria amb qui haurien decidit els seus pares, tindria fills i es quedaria cuidant la casa. A ella mai no li havia entusiasmat aquesta idea, però sabia que era el que li tocava fer per haver nascut en aquell indret del món. El que no sabia és que en poques hores, però, tota la seva vida faria un gir inesperat.
Com cada dia, l’Alika es va llevar i se’n va anar directament a recollir els dàtils que havien caigut de les palmeres durant la nit. Era una tasca que tenia encomanada a primera hora del matí, quan encara no feia massa calor. Aquell dia, però, n’hi havia molts, i va passar tanta estona feinejant que quan se’n va adonar ja era gairebé migdia. L’estómac li rugia ferotgement i va decidir menjar un parell de dàtils.
Va seure sota l’ombra de la palmera i de tant esforç que havia fet, es va quedar profundament adormida. Va somiar una cosa que no havia somiat mai. Va imaginar-se a ella mateixa estudiant en una universitat, sense marit ni feines per fer a casa, amb un grup d’amigues d’arreu del món, parlant un munt de llegües i, el més important, amb plena llibertat per poder prendre les decisions que afectessin la seva vida.
De sobte, es va llevar exaltada, com si li acabessin de fer un gran ensurt. Va estar una estona repassant el somni que acabava de tenir i pensant com seria la seva vida si fos com l’havia somiada. Si en seria de feliç, vivint d’aquella manera!
Quan va tornar a casa, a l’hora de sopar va posar els dàtils a taula i la seva germana petita va ser l’única que en va agafar un. L’endemà, li va confessar que havia somiat que quan fos més gran marxaria lluny d’Akuan i estudiaria per ser metgessa, professió a la qual sempre s’havia volgut dedicar.
L’Alika es va quedar sense paraules, ja que era molt semblant al que li havia passat a ella el dia anterior. Ensumant-se alguna cosa estranya, va tornar a la palmera d’on havia recollit els dàtils. Expressament, en va agafar uns quants i els va portar a d’altres noies de la seva edat que vivien al poble perquè els tastessin i així veure quin efecte tenien.
L’endemà, totes les noies comentaven que havien somiat coses molt peculiars: una es convertia en dissenyadora de moda, una altra havia somiat que era fotògrafa... I així totes i cadascuna de les noies havien somiat en un futur ben diferent del que les seves famílies els tenien preparat.
Després d’explicar-se els somnis, les noies van decidir parlar amb els pares dels seus desitjos i que res no els podria impedir dur-los a terme. La major part de les famílies, però, van acusar l’Alika d’haver inflat el cap a les noies i van demanar que la fessin fora del poble.
Com a conseqüència d’aquest fet i per demostrar que no estava sola, un bon grup de noies va decidir acompanyar l’Alika al seu nou destí, lluny del poble, en busca de les seves llibertats i dels seus drets.
Publicat a Bloc
2023-2024. Inara Parraguez
La biblioteca dels somnis era un lloc màgic, on només podies accedir si de debò t’apassionava la lectura. Milers de persones hi entraven cada dia per poder verificar allò que deien. La gent sortia desil·lusionada ja que els semblava una biblioteca normal i corrent; no hi havia res de diferent.
Aquell lloc va començar a rebre tantes crítiques que va acabar essent abandonat. Ara ja ningú no la visitava. Els anys passaven i aquella biblioteca dels somnis va caure en l’oblit.
Un dia, una nena que es deia Maria va anar de vacances al poble on es trobava aquest lloc abandonat. Es passava les tardes llegint estirada còmodament a la gespa, submergida en aquelles històries que li feien oblidar la resta.
Quan es va acabar el darrer llibre que havia portat per passar les vacances, va decidir anar a fer un volt per conèixer el poble on feia uns dies que vivia. Mentre anava caminant, li va cridar l’atenció un edifici en concret; semblava una biblioteca, però era evident que estava abandonada.
La curiositat va envair la Maria, i es va acostar a la porta. Es va endur una bona sorpresa; la va empènyer i resulta que estava oberta. Va deduir que segurament la darrera persona que havia estat allà s’havia oblidat de tancar amb clau.
Amb passos decidits, va entrar, va encendre els llums i va agafar el primer llibre que li va cridar l’atenció. El va obrir i davant seu es va obrir un dels paisatges més preciosos que mai no s’hauria pogut imaginar: les paraules flotaven a l’aire i els personatges saltaven de pàgina en pàgina.
Fascinada pel que acabava de veure, immediatament va agafar un segon llibre. Va passar exactament el mateix. La Maria no s’ho podia creure; allò era impossible. Segurament estava somiant.
Va anar corrents a casa i va avisar els pares. Emocionada, els va portar fins a la biblioteca i va obrir el llibre davant dels astorats ulls dels pares. En començar a sortir els personatges, un somriure li va il·luminar la cara. Va girar la mirada cap als seus pares i aleshores es va adonar, en veure la seva estranya falta de reacció, que ells no veien res.
Els pares van suposar que aquella història que els havia explicat la seva filla era fruit de la seva imaginació, així és que van treure importància al fet i se’n van tornar cap a casa despreocupadament.
Mentre la Maria passava la resta de la tarda entre aquells meravellosos llibres, va captar la màgia d’aquell lloc: només els veritables apassionats de la lectura poden captar la realitat dels contes.
