Publicat a Actualitat
2019-2020. Martina Ros
L’any 1945 es constitueix l’Organització de les Nacions Unides, ONU. Els drets moderns es van signar a la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada i proclamada el 10 de desembre del 1948, en la qual es van resumir els articles en trenta i al llarg del temps s’han anat adaptant a tractats internacionals i lleis locals.
El continent de l’Àfrica és un dels continents amb més recursos de tot el món, no obstant això, és l’anomenat Tercer Món. La gent viu en la pobresa cada dia, sense aliments ni aigua potable.
Segles enrere, l’home blanc va conquerir part de l’Àfrica, i encara ara ens quedem amb la major part dels seus recursos naturals. Els governs corruptes no tenen diners per ajudar la gent, però si per comprar armes i provocar guerres. La solidaritat dels governs mundials és nul·la.
Els diners ens fan egoistes i despietats. Cada dia tinc un plat a taula, obro l’aixeta i surt aigua i ni penso en res més perquè és normal. Per això, el fet de saber que hi ha persones morint-se per culpa de l’escassedat de menjar i d’aigua és lluny de la nostra normalitat.
Sabem de l’existència d’uns Drets Humans, però qui els compleix? No tothom té una llar, ni és lliure ni té uns drets, fins i tot encara a alguns països és legal la pena de mort. Vulnerar aquests drets és tractar la persona com si no fos un ésser humà; defensar-los és exigir que la dignitat de totes les persones sigui respectada.
Hem de recordar que els drets humans són uns drets bàsics per tal garantir que tinguem una vida digna i que ens protegim contra les injustícies que atemptin contra la nostra dignitat. Sense importar l’origen ètnic, la classe social, la nacionalitat, el sexe, l’edat, l’orientació sexual o la religió... l’objectiu dels drets humans és una societat que respecti a tots per igual.
Publicat a Actualitat
2019-2020. Verònica Manresa.
El canvi climàtic "és la modificació del clima que ha tingut lloc respecte del seu historial a escala regional i global. Es tracta de canvis d'ordre natural, però actualment es troben associats amb l'impacte humà sobre el planeta".
Tenim més o menys clar quin és el significat d’aquesta definició, però... quines mesures podem prendre dins les nostres possibilitats per a disminuir el nostre impacte personal? Hem fet un petit recull de setze mesures que tenim al nostre abast.
1. Rebutjar bosses de plàstic a l’hora d’anar a comprar. Podem comprar aliments mínimament envasats i reduïm també la utilització del paper d’alumini.
2. Utilitzar els contenidors per a reciclar paper (blau), vidre (verd) i plàstic (groc). També els punts verds per a millor la qualitat del reciclatge, que estan destinats a recollir productes que necessiten un tractament especial. Així doncs, no només evitem la destrucció del medi sinó que també reduïm els costos.
3. Separar la matèria orgànica perquè la seva descomposició provoca l’emissió de gasos contaminants.
4. Aïllar finestres i portes per augmentar l’eficiència energètica, amb la qual cosa estalviarem un 3o% d’energia. Una manera senzilla és enganxar rivets plàstics als marcs de les portes i de les finestres, la qual cosa ens evita fer obres a casa.
5. Ajustar la temperatura de la calefacció i de l’aire condicionat. La calefacció ha d’estar entre els 19 i els 21 graus, abans d’anar a dormir és millor apagar-la i no hem de tapar els radiadors amb mobles o amb qualsevol altre objecte. Per altra banda, l’aire condicionat ha d’estar a 26 graus i no hem d’abaixar la temperatura quan s’engega perquè l’habitació no es refreda abans.
6. Substituir els electrodomèstics antics per d’altres més eficients. El cost dels de classe A (els més eficients) s’amortitza l llarg de la seva vida útil amb el pagament del rebut de la llum. També hem posar la rentadora o el rentaplats només quan estiguin plens i no a mitges.
7. Desconnectar del tot els aparells electrònics quan no s’utilitzen amb l’interruptor de l’aparell i no amb el comandament a distància. Fent aquesta acció, estalviem uns cinquanta euros a l’any.
8. Reduir el consum d’aigua mitjançant un vàter amb un sistema de doble descàrrega, instal·lar airejadors a les aixetes que facin disminuir la quantitat d’aigua que en raja, aturar l’aigua mentre ens raspallem les dents o ens ensabonem el cos també són accions que podem fer sense massa esforç.
9. Apagar els llums i renovar les bombetes. Hem de saber que no surt a compte deixar els fluorescents encesos pensant que estalviem perquè no és cert.
10. Augmentar la generació d’energia neta sense emissions és una aposta de futur, malgrat actualment hi ha un decret del govern espanyol que penalitza l’autoconsum elèctric.
11. Rentar la roba a baixa temperatura i estendre a l’aire lliure, reduir la quantitat de detergent, fer servir programes curts i netejar els filtres permet que l’ús de la rentadora sigui més eficient. També podem aprofitar el sol i el vent en comptes d’utilitzar l’assecadora, així estalviem i la roba no es fa malbé tan de pressa.
12. Consumir menys carn, més productes de temporada, escollir aliments ecològics i evitar el menar processat ajuda a reduir les emissions que genera el transport, el procés de producció dels aliments i és també alhora un benefici per a la nostra salut.
13. Extremar la precaució per evitar incendis quan anem al bosc, utilitzar a casa calderes de biomassa o reciclar l’arbre de Nadal després de festa també és una manera d’assegurar l’origen sostenible de la fusta. En aquest apartat també hi hem d’incloure fomentar el paper reciclat i la necessitat d’imprimir només el que és imprescindible i per les dues cares del paper.
14. Ajustar la compra i el consum de plats i coberts de plàstic i tovallons d’un sol ús. Tot i que en determinades circumstàncies són molt útils, són un exemple del que suposa un consum poc responsable mediambientalment. Hem d’escollir d’altres opcions amb més recorregut.
15. A un nivell que ens queda una més lluny, hem de reduir els viatges laborals i apostar per les videoconferències fent reunions a distància utilitzant les noves tecnologies, i si ens apropem al nostre entorn, podem deixar el cotxe a casa i prioritzar el transport públic i la bicicleta. També podem optar pel vehicle elèctric, tot i que de moment tenen un preu elevat, o sigui que l’opció de l’híbrid és una bona estratègia.
16. Lluitar contra les espècies exòtiques invasores i preservar els animals en perill d’extinció no representa una millora del clima, però la consciència sobre la defensa de la biodiversitat sí que ho és perquè els ecosistemes que funcionen bé obtenen beneficis econòmics, i si defensem els animals en perill d’extinció també hem de defensar els hàbitats on viuen, perquè sovint l’origen de la problemàtica és la degradació d’aquests llocs.
Publicat a Col·laboracions
2021-2022. Alumnes 4t ESO
Vaig arribar a l’escola a 2n d’ESO, un curs complicat per a mi. Allà vaig conèixer dos dels que actualment són els meus millors amics, i diverses persones que m’han marcat molt. Em van rebre amb els braços oberts des del primer dia. Els companys em van acollir només arribar, i els professors van confiar, i confien en mi, des de sempre.
És una escola petita i molt familiar, on tothom coneix tothom i on tothom es respecta entre si. Ara em toca dir adeu a tota aquesta gent, i dir també adeu als professors que mai no han perdut l’esperança en mi. Espero ben aviat demostrar-los tot allò que aconseguiré.
Marc Gatell
Vaig arribar a l’escola a 2n de Primària i, tot i que la majoria dels meus companys es coneixien des de P3, em vaig sentir molt ben acollit des del primer moment.
Quan fèiem 5è vam rebre la notícia de la mort del nostre professor més estimat, el Ramon, amb qui rèiem moltíssim i ens ho passàvem molt bé al mateix temps que apreníem un munt de coses.
Aquests anys que he passat aquí ha estat una època molt càlida, tant pels professors com pels companys, i fins i tot pel Carlos, el nostre monitor de menjador.
Estimo l’escola Mireia per com és, per com m’ha tractat i per com m’ha convertit en una persona alegre i amb ganes de seguir aprenent.
Víctor Romero
La meva estada a l’escola ha estat curta si pensem en la majoria dels meus companys i companyes de classe que van començar des de petits i marxen en plena adolescència.
Vaig venir aquí de rebot, fa dos anys, i vaig viure un ràpid procés d’adaptació al mètode d’estudi i al grup classe. No estava gens segur de poder compartir les mateixes inquietuds i maneres de fer dels meus companys, no ho nego pas.
Han passat dos anys i, malgrat al principi em va costar una mica, he anat descobrint un entorn amable, sincer, ple de complicitats i sobretot, un nou món on les diferències són acceptades i cuidades.
Èric Gil
El meu pas per l’escola acaba després de tretze anys, tota la meva vida. Em fa llàstima acomiadar-me dels meus companys perquè ens coneixem des dels tres anys, però a la vegada tinc ganes de canviar perquè soc conscient que m’anirà bé creuar-me amb gent nova i mirar endavant.
Jaume Parodi
Ara que d’aquí poques setmanes acaba el curs, em venen al cap molts dels bons moments que he passat a l’escola des de l’any 2009. La major part dels companys amb qui vaig començar encara són amb mi, i alguns d’altres se n’han anat per motius diversos.
A l’escola hem après valors i coneixements, i m’he relacionat també amb nois i noies d’altres cursos perquè com que som un centre petit, ens trobem constantment a tot arreu.
Després d’haver passat tretze anys de la meva vida aquí, estic nostàlgic d’haver-me d’acomiadar dels companys i dels professors que m’han fet anar canviant a poc a poc i passar de ser un noi força desorganitzat, insegur i bastant maldestre en general a ser una persona força segura i, sobretot, capaç de tirar endavant.
Hauré de conèixer gent nova, però deixo aquí una part de la meva vida que, amb amor i “carinyo”, mai no oblidaré.
Biel Alvaredo
Vaig arribar a l’escola a 1r d’ESO. Tinc molt presents els nervis del primer dia perquè no coneixia ningú i la meva timidesa no m’ajuda massa a fer noves amistats.
A poc a poc, vaig conèixer els meus companys i a fer amics. Vaig veure que quan necessitava ajuda gairebé no l’havia de demanar perquè sempre hi havia algun company disposat a donar-me un cop de mà. També hi havia els professors, molt alerta en tot moment si estava bé o no, sobretot el primer any que per a mi va ser d’adaptació.
Aquí he experimentat moltes "primeres vegades": anar d’excursió i de Treball de Síntesi, fer exposicions orals, realitzar projectes, participar en els Jocs Florals o enviar fotografies per al Concurs de fotografia matemàtica.
Sé que aniré oblidant detalls d’aquests quatre anys, però estic segura que el que sempre recordaré són les persones que m’han acompanyat des del primer dia que vaig arribar i que estaran amb mi fins al darrer dia d’aquesta etapa tan important de la meva vida.
Jiayi Ding
Fa tretze anys que vaig emprendre un viatge que està a punt d’arribar al seu destí.
En aquest recorregut he après moltes coses; no només a escriure, a llegir o a fer anàlisi sintàctica i pronominalització, sinó que he après a viure i a conviure. També he après el significat d’amistat, que una persona és realment amiga teva no només quan s’asseu al teu costat a classe o a l’autocar, o quan fem intercanvi de cartes, sinó quan està disposada a fer-te sempre costat, a ajudar-te, a escoltar-te i a rectificar-te quan cal.
Durant el viatge ha pujat gent a les diferents parades i cadascuna d’aquestes persones m’ha aportat alguna cosa. Evidentment, també he vist com alguns han baixat i recordo amb tristor la seva absència.
Tinc també unes paraules per a l’equip que fa funcionar el tren. Han gestionat sempre la situació davant la nostra frustració, ens han ensenyat infinitat de coses per a esdevenir persones amb les idees clares i pròpies, no imposades ni apreses de memòria. I és que tenen una paciència infinita i, en el fons, ens apreciem moltíssim.
Recordo quan he caigut i he hagut de començar de nou. També em venen a la memòria la infinitat de bons moments, de riures, d’anècdotes, d’aventures diverses... un món només nostre.
Finalment, només puc agrair a la gent que he conegut en aquest llarg viatge que m’hagin acompanyat fins al dia d’avui. Han format part de la primera etapa del meu viatge: la meva vida.
Laia Rodríguez
Després d’estar dotze anys veient les mateixes cares, em sento satisfeta, feliç i contenta d’haver crescut en aquesta escola amb les persones de les quals en sé nom i cognoms. Sortir al pati i que fins i tot els nens i les nenes de Primària et vinguin a rebre corrents i et cridin el nom entre abraçades us asseguro que és una sensació única i impressionant. No crec que aquests fets passin a totes les escoles, i per això m’agrada la nostra; és única, petita i familiar.
Estaria enganyant-me si digués que no necessito un canvi, fer nous vincles i conèixer més món, però estic seguríssima que si no hagués crescut aquí, no seria com soc actualment.
Carlota Mas
Vaig arribar a l’escola bastant petita, sense saber res de català. L’he après aquí gràcies al meu esforç i també el dels meus professors. Aquests deu anys han estat una etapa molt important i inclou un aspecte molt important: la meva reconciliació amb les matemàtiques, especialment amb el càlcul mental, amb el qual tenia un odi irracional i totalment desmesurat. Curiosament, ara és una de les meves matèries preferides.
Ara s’apropa la sortida de l’escola Mireia i l’entrada a una nova etapa: nous llocs i gent nova; tot serà diferent.
Quan d’aquí uns anys pensem en l’escola, recordarem com hem estat aquí de feliços i que poc que ens n’hem adonat en temps real.
Leila Alonso
Vam entrar a l’escola amb tres anys, i ara que estic a punt d’anar-me’n, m’adono de l’important que aquests anys han estat per a mi. Aquí he après tot el que sé, però no només continguts de matèries, sinó també valors, convivència i amistat.
Núria Moreno
Recordo que vaig arribar a l’escola sense parlar ni escriure. En entrar a classe, vaig notar com tots s’alegraven de tenir un company nou.
He passat moments de tota mena: tristor, felicitat, nostàlgia i per què no dir-ho, ràbia. He rebut molta ajuda per controlar-me quan se’m creuen els cables. Feia moltes bajanades quan m’enfadava, però els meus professors em seguien ajudant i sempre m’he sentit estimat, tot i que estic convençut que és complicat estimar l’alumne més pesat que tindran mai...
Tots els moments que he viscut aquí són records que tancaré amb clau en el meu cor.
Andy Wang
