Educació infantil,
primària i secundària obligatoria
2018-2019. Martina López. 3r ESO
Tots sabem que les xarxes socials són aplicacions o webs creades per a comunicar-nos en la distància. Les primeres i més conegudes són Twitter i Facebook, creades el 2006 i el 2007. D’altres també molt populars són: WhatsApp, Instagram, Hangout, YouTube o Pinterest.
Il·lustració de Marta Bellvehi. Tres voltes rebel
2018-2019. Eva Nadal. Alumna 4t ESO
“A l’atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”
(...)
Maria Mercè Marçal Ivars d’Urgell, 1952- Barcelona, 1998
Aquest fragment correspon a un poema anomenat Divisa. Ha esdevingut un dels fars del feminisme, de l’esquerra i del sobiranisme català. Podríem dir que pràcticament és una dita popular perquè, qui més qui menys, l’hem sentit alguna vegada. En aquest poema, l’escriptora reivindica un sexe, un estatus i una pàtria poc considerats gairebé per tradició. Cal lluitar per a superar les dificultats i no instal·lar-nos en la comoditat del dia a dia. Està orgullosa de no haver nascut home, de classe alta u de nació plena perquè això fa que no se senti atreta per allò fàcil o senzill. El valor de la lluita és aconseguir les fites que tenim sense conformar-nos amb allò que ens ve donat. Malgrat el pas del temps, el tema d’aquest poema continua vigent, la qual cosa ens fa reflexionar sobre la qualitat de l’autora que, com moltes altres, s’avança al seu temps i perdura en la història.
Fa uns anys, vaig “descobrir” una il·lustradora valenciana que fa dibuixos reivindicatius i els estampa en diferents materials (bosses, samarretes, etc.). S’autoanomena “Tres voltes rebel”, i aquest pseudònim em va cridar molt l’atenció. Vaig investigar quin és el seu origen i vaig arribar a aquest poema; Divisa.
Aquesta il·lustradora és la Marta Bellvehi, nascuda a Almussafes (País Valencià) el 1994. Va crear el projecte Tres voltes rebel com a treball d’un màster d’il·lustració, segons el qual havia de fer una sèrie de tres il·lustracions referides a un mateix tema. Va decidir il·lustrar dones fortes: Marina Ginesta, Frida Kahloi i el típic cartell de propaganda We Can Do It. Va anomenar aquesta sèrie Tres voltes rebel per Divisa, el poema de Maria-Mercè Marçal perquè l'escriptora parlava de tres lluites: la del feminisme, la de classes i la cultural. I després de dibuixar les tres imatges, va obrir un nou compte a les xarxes socials i va utilitzat el pseudònim en homenatge seu. També hi va fusionar la seva segona afició, la música. D’aquesta manera, a partir de les il·lustracions, fa arribar lletres reivindicatives a la societat.
L’autora de la biografia de Maria Mercè Marçal, Lluïsa Julià, la defineix amb aquestes paraules, que són un resum tant d’ella com del seu poema: “La Maria Mercè va ser una dona de grans conviccions i d’una enorme coherència interna. Estava convençuda que la realitat es pot transformar a través de les paraules. La seva gran força va ser que allò que defensava en veu alta en una reunió ho portava a la pràctica a la vida quotidiana.”
L'aula d'acollida
2018-2019. Sandra Domenech. Professora
Si busquem al diccionari el significat de la paraula acollir, veurem que se’ns defineix com rebre algú que se’ns presenta a casa nostra, en la nostra companyia.
Un aula d’acollida ha de ser l’espai referent pels alumnes nouvinguts que arriben a Catalunya sense conèixer ni la llengua, ni la cultura, ni les tradicions que ens fan ser com som.
2018-2019. Mar Peña. Alumna 3r ESO
Entenem con a moviments socials aquella arma que utilitzem els civils contra les desigualtats de tot tipus. A vegades tenen noms, com podria ser el feminisme, i d’altres són una simple, però important, opinió, com podria ser la lluita per arribar a la igualtat racial. Donem gràcies a moviments gràcies als quals avui som on som. Què hauríem fet sense la revolució industrial ? O sense el sufragi femení? I sense la reforma, tot i que certament tímida, de l’església i els seus valors? És clar que viuríem en una societat plena de jerarquies i d’extrems. Però... com és la nostra societat? El feminisme, l’ecologisme, la lluita per a la igualtat social, l’acceptació del gènere no binari i les sexualitats són temes “top”, vigents al grau màxim.
