Publicat a Opinió
2023-2024. Carla Saumell
Des de fa temps, la major part de les persones creuen que s’ha de fer una carrera universitària, un màster i un doctorat per triomfar a la vida i tenir una feina, però en els darrers anys s’ha pogut observar com la taxa d’atur entre els universitaris és igual d’elevada que en d’altres tipus d’estudis de caire més pràctic i menys teòric. Es tracta de tot un ventall d’opinions dins del món de la Formació Professional, que sovint és poc coneguda i fins i tot menyspreada.
En la Formació Professional hi ha itineraris formatius específics, programes de formació i d’inserció, cicles de grau bàsic, de grau mitjà i de grau superior. És un món que capacita la persona per exercir de forma qualificada la professió que ha escollit, facilitant-ne l’accés en el sector corresponent.
Els Itineraris Formatius Específics (IFE) estan adreçats a alumnes de setze a vint-i-un anys amb necessitats educatives especials. L’objectiu és oferir una atenció educativa en l’etapa post obligatòria, estructurada en mòduls comuns, per desenvolupar les competències personals, i mòduls específics, adreçats a les competències professionals.
Una altra opció, dirigida als alumnes que no han acabat l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), són els Programes de Formació i Inserció (PFI) que permeten als seus alumnes continuar la seva formació de tipus professional i, a més a més, els permeten fer pràctiques en empreses.
El darrer bloc formatiu està integrat pels Cicles de Grau Bàsic, de Grau Mitjà i de Grau Superior. Aquests cicles permeten als alumnes que no volen fer batxillerat continuar estudiant utilitzant una modalitat formativa menys teòrica i molt més pràctica, encarada a la professionalització de l’alumne, per facilitar el seu accés en el món laboral més ràpidament. Cal tenir en compte, també, que els alumnes que hagin cursat un Cicle de Grau Superior tenen també l’opció d’accedir al món universitari directament.
Una bona manera d’informar-te de tots aquests camps formatius és anar personalment al Saló de l’Ensenyament, que s’organitza cada any en el recinte de la Fira de Barcelona, a Montjuïc, o si no et vols moure de casa, pots entrar a la pàgina web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Sigui com sigui, tria la teva opció.
Publicat a Opinió
2023-2024. Èric de Prades
És cert, com diuen sovint els pares, que els videojocs provoquen agressivitat als nois que hi juguen? És a dir, ens tornem agressius a mesura que juguem?
Hi ha alguns jocs, com “Call of Duty”, “Halo” o “Apex” entre d’altres, que els entesos diuen que efectivament poden augmentar el grau d’agressivitat dels seus jugadors.
“Call of Duty” és una sèrie de videojocs en primera persona d’estil bèl·lic ambientada inicialment en la Segona Guerra Mundial i relata combats esdevinguts durant aquest conflicte bèl·lic. Progressivament ha anat canviant d’arguments i d’ambients, contemporanis i ficticis, Guerra Freda i futurs tecnològics.
“Halo” és una sèrie de videojocs que comença el 2552. La humanitat encara existeix i degut a la sobrepoblació es veu obligada a abandonar la Terra, i el joc es desenvolupa en diferents enfrontaments dels humans per a aconseguir viure en un nou planeta.
“Apex” és un videojoc de batalles que es diferencia de la resta de jocs d’aquest tipus perquè incorpora llegendes, herois amb habilitats predefinides que serveixen per a rols específics (atac, defensa, suport i reconeixement). Els jugadors són agrupats en escamots de tres i cada un d’elles selecciona una llegenda diferent per torns. L’objectiu és competir per a ser l’últim grup supervivent en una àrea que s’encongeix.
La problemàtica d’aquests jocs és la gestió que fem de les emocions els que hi juguem. Cal mantenir la tranquil·litat quan perdem i no enfadar-nos amb l’altre equip. El fet de jugar serveix per evadir-nos, per divertir-nos i per passar una estona, no per buscar-nos problemes on no n’hi ha.
És veritat que en algun cas els jugadors no respecten l’edat mínima recomanada i pot ser que pensin que hi ha aspectes del joc que es corresponen a la vida real, quan és clar que no és així. Així doncs, torna a estar clar que la responsabilitat d’aquestes interpretacions errònies es donen per culpa dels jugadors, i no del joc per si sol.
Jugar amb els videojocs no és dolent, però cal prendre un seguit de mesures bàsiques per tal que aconseguim l’objectiu de jugar, que és passar-nos-ho bé.
Publicat a Opinió
2023-2024. Ona Escaler
Estibaliz Urresola Solaguren és la directora d’aquesta pel·lícula estrenada el 2023. Tracta d’una família que viatja de Baiona, al País Basc, al poble d’on és la mare. Hi ha un nen, l’Aitor, que bo se sent a gust amb ell mateix. Intenta ocultar-ho, però al final la seva mare i la seva tieta Lourdes l’ajuden a mostrar-se als altres sense tenir vergonya de voler ser la Lucía i desitjar haver nascut en un cos femení.
Un dels aspectes positius de la pel·lícula, que va ser el gran motiu per veure-la, és que aborda un tema que fins fa pocs anys ha estat ocultat i la vist per la societat; la transsexualitat. Ho explica des de la perspectiva del despertar sexual d’una nena de vuit anys i reivindica que no s’ha de tenir por de mostrar-se tal i com se sent una persona. A vegades hi haurà gent, tot sovint molt propera, com en aquest cas la mare, la tieta i la seva amiga Nikko, que faran tot el possible per ajudar a tirar endavant la Lucía. Malauradament, encara hi ha massa persones com altres nenes que es troba a la piscina, que se’n riuran i segueixen fent molt difícil que se senti còmoda amb la seva orientació sexual.
Si hagués de trobar algun aspecte negatiu del film, diria que el seu ritme és una mica lent, la qual cosa provoca que se’t faci a vegades una mica llarg i feixuc. Hi ha algunes escenes que podrien ometre’s sense perdre’n el fil conductor. Un segon aspecte, però aquest força més personal, és que haver de llegir una gran part de la pel·lícula, subtitulada en basc, tampoc no ajuda a seguir-la bé.
Així doncs, és una pel·lícula que llença un missatge a la societat d’un tema d’actualitat fent una crida que totes les persones puguin mostrar com se senten, amb independència del seu físic, sense por de ser jutjats pels altres. Ensenya que malgrat les adversitats i les dificultats emocionals que comporta, sempre hi haurà algú disposat a fer-te costat.
Publicat a Opinió
2023-2024. Eric Farrés
En un món cada vegada més impulsat per la tecnologia, l’automatització està transformant la manera com treballem i produïm.
Els robots industrials han estat un component clau en moltes línies de producció durant dècades. La seva eficiència i precisió han millorat la fabricació d’una àmplia gamma de productes, des d’automòbils fins a dispositius electrònics. No només les fàbriques estan adoptant la robòtica. Molts sectors de serveis, com la sanitat i la restauració, també estan veient com els robots fan la seva entrada. Des de robots quirúrgics fins a caixes automatitzades en restaurants, l’automatització està canviant la manera com rebem serveis.
Una perspectiva més positiva és la col·laboració entre humans i màquines. Molts robots són dissenyats per treballar al costat dels humans, millorant la nostra eficàcia i seguretat en el lloc de treball.
A mesura que la tecnologia continua avançant, és probable que veiem més innovacions en el camp de la robòtica. Els vehicles autònoms, els robots d’assistència personal i d’altres aplicacions encara estan per desenvolupar-se plenament.
La revolució de la robòtica és una realitat que està canviant les nostres vides o les nostres feines. Si bé planteja desafiaments, també obre noves oportunitats i possibilitats. La clau és adaptar-se a aquest canvi constant i aprofitar els avantatges que la robòtica pot oferir per millorar la nostra qualitat de vida i la nostra productivitat.
