20.000 ESPÈCIES D'ABELLES
2023-2024. Ona Escaler
Estibaliz Urresola Solaguren és la directora d’aquesta pel·lícula estrenada el 2023. Tracta d’una família que viatja de Baiona, al País Basc, al poble d’on és la mare. Hi ha un nen, l’Aitor, que bo se sent a gust amb ell mateix. Intenta ocultar-ho, però al final la seva mare i la seva tieta Lourdes l’ajuden a mostrar-se als altres sense tenir vergonya de voler ser la Lucía i desitjar haver nascut en un cos femení.
Un dels aspectes positius de la pel·lícula, que va ser el gran motiu per veure-la, és que aborda un tema que fins fa pocs anys ha estat ocultat i la vist per la societat; la transsexualitat. Ho explica des de la perspectiva del despertar sexual d’una nena de vuit anys i reivindica que no s’ha de tenir por de mostrar-se tal i com se sent una persona. A vegades hi haurà gent, tot sovint molt propera, com en aquest cas la mare, la tieta i la seva amiga Nikko, que faran tot el possible per ajudar a tirar endavant la Lucía. Malauradament, encara hi ha massa persones com altres nenes que es troba a la piscina, que se’n riuran i segueixen fent molt difícil que se senti còmoda amb la seva orientació sexual.
Si hagués de trobar algun aspecte negatiu del film, diria que el seu ritme és una mica lent, la qual cosa provoca que se’t faci a vegades una mica llarg i feixuc. Hi ha algunes escenes que podrien ometre’s sense perdre’n el fil conductor. Un segon aspecte, però aquest força més personal, és que haver de llegir una gran part de la pel·lícula, subtitulada en basc, tampoc no ajuda a seguir-la bé.
Així doncs, és una pel·lícula que llença un missatge a la societat d’un tema d’actualitat fent una crida que totes les persones puguin mostrar com se senten, amb independència del seu físic, sense por de ser jutjats pels altres. Ensenya que malgrat les adversitats i les dificultats emocionals que comporta, sempre hi haurà algú disposat a fer-te costat.