Publicat a Actualitat
2022-2023. Carla Saumell
Ser dona no és fàcil. De fet, no ho ha estat mai. Les dones som més del 50% de la població actual, però continuem sotmeses i maltractades pels homes.
És cert que hi ha homes meravellosos, que han après a respectar les dones i tractar-les com a persones, d’igual a igual, sense fer diferències. Avui, però, malauradament, són encara una minoria.
Segurament més d’un pot pensar en llegir aquesta afirmació que és una exageració i fins i tot es pot sentir ofès, però la realitat és la que és. Només cal escoltar les notícies o llegir els diaris.
Les dones són tractades com a objectes, jutjades per la seva aparença física, pel seu cos i per la seva manera de vestir. Estar mal vist ensenyar massa, però també anar massa tapada. Sembla, doncs, que continuen essent cossos per a complaure els homes.
Tenim la pressió de ser perfectes, amb un cos elaborat, dissenyat i creat des del punt de vista masculí i de la seva idea preconcebuda que com ha de ser una dona. En canvi, aquest ideal no existeix quan parlem d’ells i, per tant, tampoc pateixen aquesta pressió.
Violacions en grup, drogues a la beguda per estabornir-te, no tornar sola de nit, no fer-te l’estreta, no respondre els insults perquè et poden fer la cara nova, callar, no dir res, aguantar com es pugui per no acabar a l’hospital o morta, cobraràs menys per fer la mateixa feina, t’has d’ocupar dels malalts o dels pares... Tot això és l’anomenada violència de gènere, és a dir, la realitat de la dona actual.
Publicat a Actualitat
2022-2023. Dolan Dardaña
No es pot generalitzar amb la situació de les dones en la societat actual, perquè no totes es troben en les mateixes condicions d’igualtat ni amb els mateixos privilegis. Dependrà del país, de la cultura, de la religió, de la situació personal, de la família, de la feina, de l’estatus econòmic o social, etc.
El continent europeu està desenvolupat, això vol dir que dones i homes tenen gairebé els mateixos drets, tot i que sabem que encara cal lluitar pels drets de les dones, i no només a Europa, sinó arreu del món.
Jo em miro tot el que m’envolta amb dues mirades diferents; l’africana i l’europea. A l’estat espanyol, per exemple, la major part de les dones treballen en les mateixes condicions que els homes, però el sou no és el mateix. Per a fer la mateixa feina, ells sempre guanyen més diners. Un altre exemple és a les cases. Quan la dona arriba a casa després de treballar a fora tot el dia, com l’home, encara ha de fer una segona jornada laboral sense cobrar; tenir cura dels fills i fer totes les feines de la llar.
A l’Àfrica, la major part de les dones es dediquen a les feines del camp i a tenir cura dels fills i de les cases. Allà, molt poques tenen una feina fora de casa a canvi d’un sou. Els fills treballen amb les seves mares recollint fruita, per exemple, per a vendre la collita al mercat i contribuir a l’economia familiar. Les dones són lluitadores i se’n surten com poden, però encara no es manifesten multitudinàriament com fan aquí. Són mares molt jovenetes, sovint sense voler ser-ho, perquè en aquells països no hi ha accés als anticonceptius.
Molts parlem de la igualtat, però després ens n’oblidem i és quan, per exemple, ignorem episodis de violència de gènere. Encara hi ha moltes persones que no respecten les dones i els altres en general. Sols, no podem fer res, però sí que hem d’escollir líders que ens guiïn com millorar al societat i segurament així ho aconseguirem plegats.
Publicat a Actualitat
2022-2023. Àlex López
La mediació és un procés de resolució de problemes. Dues persones que han tingut un conflicte, i el volen solucionar, poden iniciar aquest procés per a resoldre’l. Una part molt important del procés és el mediador, és a dir, la persona que vetllarà per a solucionar el conflicte.
Un mediador ha de tenir un seguit de qualitats: objectiu, bon oient, empàtic, organitzat i just, entre d’altres.
L’objectivitat és una de les principals característiques d’un bon mediador ja que així mai no prendrà partit per cap de les dues parts.
El mediador ha de saber escoltar, processar la informació i intentar buscar solucions que complaguin tothom. Així doncs, un bon mediador haurà de seguir quatre procediments per a trobar una solució al conflicte: l’arbitratge, la conciliació, la mediació i, finalment, la negociació.
Durant el procés de mediació, el mediador ha de parlar amb les dues parts de manera individual per a comprendre correctament quina és la problemàtica i conèixer els dos punts de vista. Seguidament, ha de crear un bon clima per a establir el diàleg entre ambdues parts i donar-los eines perquè puguin arribar a una entesa.
Publicat a Actualitat
2022-2023. Ona Escaler
La primera diferència que veiem entre “jo soc – jo hi soc” gramaticalment parlant és que la primera està composta per dues paraules, mentre que la segona en té tres. En totes dues hi ha la paraula “jo”, un pronom personal fort o tònic de la primera persona del singular. Així mateix, també coincideix la paraula “soc”, la qual prové del verb ser i està conjugat en present d’indicatiu, en primera persona del singular. Arran de l’aparició de la nova Ortografia Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), aquest mot ha deixat de dur accent diacrític. Així doncs, actualment s’escriu sense accent en qualsevol dels seus significats, ni com passava anteriorment.
El que diferencia aquestes dues frases és que en la segona s’hi ha afegit el pronom feble “hi”. Fa la funció de complement circumstancial de lloc, és a dir, indica que la persona és en un lloc concret que ja s’ha mencionat abans.
Sentimentalment parlant, és més difícil d’explicar. La primera frase es podries referir com es sent una persona per dins, és a dir, es centra en els seus valors personals. Tan sols amb una paraula pot canviar el significat, ja que la segona indica que físicament és en un lloc concret i no emocionalment com passava amb l’anterior.
En el món del llenguatge, una petita diferència ortogràfica pot originar significats molt diferents.
