Publicat a Opinió
2023-2024. Iván Rivera
En aquests darrers anys, l’ésser humà ha augmentat molt quant a població i, conseqüentment, les ciutats i les pobles cada vegada són més grans. Així doncs, les conseqüències d’aquest augment de població és la destrucció dels boscos, les muntanyes, la contaminació dels mars i dels rius, etc. Fins on arribaran les conseqüències dels nostres actes?
Des que es va acabar la Segona Guerra Mundial, la població ha augmentat significativament, sobretot perquè les condicions de vida han millorat, el camp de la medicina ha avançat, el món de la tecnologia s’ha desenvolupat amb molta rapidesa, hi ha més accés a l’àmbit de l’ensenyament, etc.
Fins aquí, un somni fet realitat. Ara bé, quan obrim bé els ulls, ens adonem que el planeta s’està fent malbé; ens l’estem carregant.
El signe més evident d’aquesta destrossa és l’augment de la temperatura tant ambiental com marina, inundacions, sequera i el desglaç sense aturador dels pols.
De tot això se’n diu canvi climàtic o escalfament global, i una de les raons per les quals es produeix és que cada vegada hi ha més població al món.
Per altra banda, entenem com a escalfament global el fet que el planeta va augmentat lentament la seva temperatura perquè a l’atmosfera hi ha uns gasos que en contacte amb la llum solar, s’escalfen i permeten que hi hagi vida a la Terra. El problema és que com que cada vegada els humans emetem més gasos, l’escalfor augmenta i, per tant, la temperatura puja.
Per quin motiu emetem més gasos? Com més població hi ha, augmenta el consum en general, és a dir, hi ha més indústries contaminants la necessitat de moure’s d’un lloc a un altre amb qualsevol mitjà de transport, creix.
Un altre motiu pel qual augmentem l’emissió de gasos és l’espai. Com que cada vegada som més, ampliem les ciutats i, per tant, eliminem ecosistemes, la qual cosa provoca la desforestació. És a dir, els arbres deixen de consumir una part d’aquest gas que s’escalfa i, per tant, augmenta la temperatura.
Encara tenim un altre motiu, i és la necessitat de desplaçar-nos constantment per necessitat o per lleure. Els gasos que alliberen els vehicles també són nocius.
Podríem allargar aquesta llista molt més, però aquest no és l’objectiu de la meva reflexió. Allò que m’ha portat a escriure és la necessitat de dur a la pràctica l’única solució a aquest greu problema: fer servir les tres erres: reduir-reutilitzar-reciclar. Si tothom les complís, el canvi seria immediat. Hem de començar ara perquè si no, serà massa tard.
Publicat a Opinió
2022-2023. Carla Saumell
Quan estem junts amb la colla tots som capaços de fer broma, de riure sobre temes superficials que ens afecten dins i fora de l’escola. També ens és molt senzill parlar de sèries i de pel·lícules, i cadascú opina si li agraden més o menys. El mateix passa amb el menjar, la roba, la música i tantes altres coses que ens envolten i que ens afecten en el dia a dia de forma superficial, sense massa importància.
És molt bo poder parlar de tot el que ens passi pel cap i compartir-ho, però no sempre som així. Hi ha moltes vegades que tenim vergonya d’expressar els nostres sentiments, de fer o de dir segons què i, en canvi, tenim molt poca vergonya per fer o dir d’altres coses que són més visibles, més públiques, com per exemple les ruqueries i les bromes que ens fem al mig del carrer o els “Tik Tok”, que ens surten pràcticament sense pensar i que fem en grup, rient tots junts.
Tot això està molt bé, però dins nostre hi ha una part més privada, més íntima, més secreta, on sovint no deixem que hi arribi pràcticament ningú per motius molt diversos.
Algunes vegades la vergonya fa de paret o de barrera per no deixar-nos mostrar com realment som. D’altres vegades, ens aguantem les llàgrimes perquè no ens vegin plorar, com si fos senyal de feblesa o d’hipersensibilitat, i no sempre és cert.
Dit d’una altra manera; reprimim emocions que des de fora creiem que es poden interpretar negativament, però en realitat no és així. Tothom té dret a plorar o a tenir vergonya, a sentir-se dèbil o feble, insegur, fins i tot a tenir por, i no la de les pel·lícules, sinó la que forma part de tots nosaltres i que sempre apareix quan les coses no ens acaben d’anar bé.
Ens hauríem de reprimir menys i obrir-nos cap a les bones persones que formen part de la nostra vida. És a dir, la família, els amics, els professors, etc. Hi ha un munt de gent amb qui compartim la vida i que segur que estan disposats a ajudar-nos sense cap mena de dubte. Saber demanar ajuda és una de les coses més importants, valentes i positives que podem fer per a seguir endavant i superar els entrebancs i els obstacles que, inevitablement, ens anirem trobant al llarg de la vida.
Quan tenim un problema, sigui quin sigui, i no sabem com resoldre’l, cal demanar ajuda. Aquest pas és una part de la solució, perquè indica que sabem que hi ha alguna cosa que no va bé i que no ens veiem capaços de resoldre-la sols. Hem de recolzar-nos en les persones que ens envolten i explicar-los què ens passa. Elles ens ajudaran a veure la situació des d’un altre punt de vista o bé ens explicaran què fan elles quan es troben en una situació semblant. També ens poden facilitar eines que ens ajudin a treballar per a buscar la solució.
La vida és plena de situacions complicades. Som adolescents i, per tant, estem aprenent què comporta viure. Segur que ens trobarem superats per algunes situacions. És aleshores que cal saber demanar ajuda, sense vergonya, amb valentia, amb ganes de superar-les i de seguir endavant.
Publicat a Opinió
2022-2023. Elías Plaza
El bàsquet és un esport molt conegut arreu del món. Jo el practico des dels quatre anys, i des de sempre ha estat un dels meus esports favorits.
Vaig començar en un equip del costat de casa, però quan vaig fer els set anys, em van canviar on soc actualment. No em va costar massa adaptar-me al nou club, i he fet molta amistat amb els meus companys d’equip.
Actualment, entreno tres dies ala setmana, i cada cap de setmana tenim partit.
D’entre els aspectes positius, cal dir que he fet amics diferents de l’escola i també és que tinc totes les tardes de la setmana ocupades. No m’avorreixo mai perquè entre les feines de l’escola i els entrenaments, em passen els dies volant.
Només hi ha un aspecte negatiu, i és que com que entreno tres dies a la setmana més el partit del cap de setmana, no tinc massa temps per estudiar i fer els deures, la qual cosa fa que m’hagi d’organitzar molt bé i alguna vegada dormo poques hores si he de preparar alguna prova, però si vaig fent la feina cada dia, no m’acostuma a passar massa sovint.
M’agrada aquest espot perquè em mantinc en forma per una banda, i per altra conec nous amics gairebé cada cap de setmana.
Publicat a Opinió
2022-2023. Amy Qu
Aquest curs he començat a fer una activitat que fins ara mai no havia fet; vaig molt sovint a la biblioteca a estudiar, a passar apunts i a utilitzar l’ordinador perquè a casa sempre hi ha soroll i he descobert que en silenci es treballa molt bé. La biblioteca on vaig és a Sant Martí, i es diu Gabriel García Márquez
M’agrada anar a la biblioteca. Com que normalment hi va molta gent, hi vaig aviat perquè si no, no trobo lloc. Té quatre pisos; al primer hi ha butaques amb tauletes petites; al segon, la zona infantil; al tercer, ordinadors; i el quart és el meu preferit. Hi ha butaques, làmpades, una hamaca, una paret tota de vidre i un balcó.
Generalment, faig els deures amb els ordinadors, però a vegades també aprofito i aprofito per jugar a videojocs amb el “wiffi” d’allà.
És un lloc meravellós on puc anar gratuïtament i on aprofito el temps molt millor que a casa.
