DEMANAR AJUDA
2022-2023. Carla Saumell
Quan estem junts amb la colla tots som capaços de fer broma, de riure sobre temes superficials que ens afecten dins i fora de l’escola. També ens és molt senzill parlar de sèries i de pel·lícules, i cadascú opina si li agraden més o menys. El mateix passa amb el menjar, la roba, la música i tantes altres coses que ens envolten i que ens afecten en el dia a dia de forma superficial, sense massa importància.
És molt bo poder parlar de tot el que ens passi pel cap i compartir-ho, però no sempre som així. Hi ha moltes vegades que tenim vergonya d’expressar els nostres sentiments, de fer o de dir segons què i, en canvi, tenim molt poca vergonya per fer o dir d’altres coses que són més visibles, més públiques, com per exemple les ruqueries i les bromes que ens fem al mig del carrer o els “Tik Tok”, que ens surten pràcticament sense pensar i que fem en grup, rient tots junts.
Tot això està molt bé, però dins nostre hi ha una part més privada, més íntima, més secreta, on sovint no deixem que hi arribi pràcticament ningú per motius molt diversos.
Algunes vegades la vergonya fa de paret o de barrera per no deixar-nos mostrar com realment som. D’altres vegades, ens aguantem les llàgrimes perquè no ens vegin plorar, com si fos senyal de feblesa o d’hipersensibilitat, i no sempre és cert.
Dit d’una altra manera; reprimim emocions que des de fora creiem que es poden interpretar negativament, però en realitat no és així. Tothom té dret a plorar o a tenir vergonya, a sentir-se dèbil o feble, insegur, fins i tot a tenir por, i no la de les pel·lícules, sinó la que forma part de tots nosaltres i que sempre apareix quan les coses no ens acaben d’anar bé.
Ens hauríem de reprimir menys i obrir-nos cap a les bones persones que formen part de la nostra vida. És a dir, la família, els amics, els professors, etc. Hi ha un munt de gent amb qui compartim la vida i que segur que estan disposats a ajudar-nos sense cap mena de dubte. Saber demanar ajuda és una de les coses més importants, valentes i positives que podem fer per a seguir endavant i superar els entrebancs i els obstacles que, inevitablement, ens anirem trobant al llarg de la vida.
Quan tenim un problema, sigui quin sigui, i no sabem com resoldre’l, cal demanar ajuda. Aquest pas és una part de la solució, perquè indica que sabem que hi ha alguna cosa que no va bé i que no ens veiem capaços de resoldre-la sols. Hem de recolzar-nos en les persones que ens envolten i explicar-los què ens passa. Elles ens ajudaran a veure la situació des d’un altre punt de vista o bé ens explicaran què fan elles quan es troben en una situació semblant. També ens poden facilitar eines que ens ajudin a treballar per a buscar la solució.
La vida és plena de situacions complicades. Som adolescents i, per tant, estem aprenent què comporta viure. Segur que ens trobarem superats per algunes situacions. És aleshores que cal saber demanar ajuda, sense vergonya, amb valentia, amb ganes de superar-les i de seguir endavant.