TOLERÀNCIA ZERO CONTRA LA VIOLÈNCIA
2019-2020. Miquel Egea i David Hafeez
Aquests darrers anys, es produeixen en els camps de futbol un seguit d’accions que considerem com a violència centrada sobretot en els pares, familiars i amics que van el cap de setmana a “gaudir” del partit dels seus fills. Molt sovint podem veure repetides aquestes accions perquè sempre hi ha algú que amb el mòbil les grava i passen de grup en grup seguides d’exclamacions de sorpresa o d’incredulitat com si no fossin imatges reals i properes.
Els pares donen la seva opinió personal sobre tot allò que veuen i ho fan en veu alta i fins i tot cridant: l’actuació de l’àrbitre, la falta que ha comès algun nen de l’equip contrari, el penal inexistent i fins i tot es converteixen en entrenadors particulars, com si portessin un comandament i dictessin les ordres de moviment als seus fills des de la grada.
Molts pares no són conscients (o no ho volen ser) que els seus fills actuen per imitació, i si aquest comportament és el que veuen, això mateix és el que faran perquè aquesta acció provoca un sentiment molt fort que s’aprèn i s’interioritza amb molta més força que qualsevol altre. És per aquest motiu que el nen acabarà reaccionant d’una manera semblant davant situacions semblants.
Tots estem d’acord que l’esport és educatiu i, per tant, acceptem també que el futbol és una pràctica formativa que ajuda al desenvolupament del jugador i a la formació del seu caràcter. Acceptem també que l’esport fomenta un seguit de valors com l’esforç, la superació, la solidaritat, l’esperit de lluita i la competitivitat, el respecte al rival, la tolerància o l’acceptació, i que és un excel·lent mitjà educatiu, però ens oblidem que no tots aquests valors són positius, sinó que n’hi ha alguns de negatius que es transmeten a la velocitat del so. Dins d’aquests darrers podem parlar de la frustració, l’excessiva duresa, enfrontaments, discussions, i sobretot, el mal comportament del públic.
La combinació de l’amor de pare o mare i l’eufòria desfermada a la grada fa que aquesta passió no correspongui amb el seu paper d’espectadors. Hi ha pares que insulten els jugadors de l’equip rival (i a vegades fins i tot del propi), es mostren en desacord amb l’entrenador i donen instruccions al seu fill i a la resta de l’equip, desafien l’entrenador de l’equip contrari, insulten o agredeixen l’àrbitre (que sovint és un noi o noia molt jove i amb poca experiència), i a vegades es barallen i arriben a alguna batussa amb els pares de l’equip contrari. Així doncs, en lloc de fomentar el treball col·lectiu i el respecte, el que s’aconsegueix és fer sortir a la llum la bèstia que tots tenim a dins.
La Federació Catalana de Futbol ha engegat campanyes en favor del “Joc net”, “Respecte”, “Prou violència al futbol” i “Zero insults a la grada”, ha confeccionat un Codi Ètic per a posar-lo a disposició dels participants a les competicions federades i també ha aprovat en Assemblea General noves disposicions reglamentàries sancionadores dissuasives, com pot ser descomptar punts de la classificació en cas de reincidir en incidents molt greus de públic (tres punts), o greus (un punt), a més dels partits de clausura del terreny de joc i sancions econòmiques corresponents. També cal destacar el fet que els àrbitres poden aturar un partit en cas de sentir insults del públic, i fins i tot pot decidir la seva suspensió quan hi ha reiteració.
Competició no vol dir confrontació i cal treballar conjuntament pares i mares, jugadors i entrenadors per a resoldre pacíficament qualsevol conflicte que pugui sorgir. Hem d’enviar un missatge positiu perquè els partits de cada cap de setmana són per a fer esport, passar-ho bé i adquirir valors, i l’autocontrol des de la grada és el primer ensenyament per actuar amb esportivitat.
Campanyes de la Federació Catalana de Futbol:
2012-2013: “Joc net”. La finalitat era minimitzar els incidents als camps de futbol i reduir el nombre de targetes que s’ensenyaven als enfrontaments.
2013-2014: “Respecte”. Anava dirigida als pares i mares dels futbolistes perquè tinguessin una actitud exemplar a les grades.
2014-2015: “Prou violència al futbol”. L’objectiu era acabar amb les conductes incíviques. Aquest any també es va aplicar el nou Codi Ètic federatiu i abans dels partits es va començar a exhibir una bandera antiviolència per a reclamar el màxim respecte.
2016-2017: “Zero insults a la grada”. Va durar dos anys i tenia com a finalitat explicar els efectes d’insultar els jugadors, l’àrbitre o els entrenadors des de la graderia.
2018-2019: “Zero insults a les xarxes” que pretenia acabar amb els insults que es produeixen a les xarxes socials i internet, i “#Orgullosa”. Tenia com a objectiu potenciar el futbol femení durant les properes temporades a través de la formació, les ajudes econòmiques, l’accessibilitat i la visibilitat.
2019-2020: “Tots som un equip”. Pretén potenciar i fomentar el futbol amateur català a través de diferents mesures i ajudes.
