la previsió del temps

Publicat a Ens interesa

Pressió atmosfèrica: És el pes que té l’atmosfera en un punt determinat de la superfície de la Terra.

Anticicló: És una zona on la pressió atmosfèrica és més alta que en les zones de l’entorn. La massa d’aire gira amb la direcció de les agulles del rellotge i dóna lloc a cels clars.

Borrasca o cicló: És una zona de baixa pressió atmosfèrica. Fa que hi hagi vents forts i cels ennuvolats, pluja o neu.

Temperatura de l’aire: Canvia segons l’altitud perquè hi influeix la quantitat de vapor d’aigua, de diòxid de carboni, la densitat i la pressió.

Humitat de l’aire: A l’atmosfera sempre hi ha una determinada quantitat de vapor d’aigua que varia d’un lloc i d’un moment a un altre. La quantitat de vapor depèn de la temperatura de l’aire. Com més calent està, més vapor d’aigua reté.

Per a fer les prediccions, disposem de diversos aparells que mesuren la temperatura, la humitat i la pressió en diferents llocs i a diferents alçades. Amb les dades que n’obtenim, s’elaboren els mapes del temps els elements bàsics dels quals són els fronts freds i càlids (les línies que representen aquests fronts indiquen que l’aire que hi ha darrere de la línia és més fred o més calent que el que hi ha davant. Els fronts freds es dibuixen de color blau i amb triangles, i els càlids de vermell i amb mitjos cercles),les borrasques o depressions (regions on la pressió és més baixa) i els anticiclons (zones on la pressió és més alta).
Cada cop disposem de dades més acurades gràcies a les millores tecnològiques i als nous models predictius. Actualment, una estimació de temperatura amb un dia d’antelació té una precisió molt alta, al voltant del 95%. Però, malgrat els avenços, seguim sense poder predir-ho tot, i la fiabilitat dels pronòstics no sempre és tant alta.

Els meteoròlegs fan servir diferents mètodes per preveure l’evolució del temps i en una predicció se’n solen utilitzar diversos. Les previsions a llarg termini (per exemple, d’una setmana abans) es basen en mètodes d’estadística i models informàtics. En canvi, els pronòstics més immediats (pel mateix dia o al cap d’unes hores) també apliquen factors deterministes (de causa i efecte), i incorporen dades d’observació. El fet que existeixin diverses maneres de predir el temps explica per què ens podem trobar amb previsions diferents en funció d’on mirem. Els models informàtics que s’utilitzen per fer els pronòstics cada cop són millors, però no sempre es disposa de les mateixes dades o hi ha un meteoròleg que les pugui interpretar. Els pronòstics de ràdios, televisions i agències públiques solen passar per mans d’un meteoròleg. En canvi, les previsions locals que ens indica el nostre mòbil es generen a partir de models automàtics i aquests poden ser més inexactes, especialment en casos de temps variable.
L’Agència Mundial de Meteorologia estableix un protocol de verificació per millorar l’efectivitat de les prediccions arreu del món. Aquest mètode compara els valors reals amb els que s’havien predit, i apunta que les agències amb millors resultats, com la MetOffice britànica, tenen fins un 95% d’encert en les temperatures màximes del mateix dia.

Però malgrat els avanços el temps seguirà essent impredictible, i els pronòstics no són cap esfera màgica per veure el futur. Així que, per molt que digui el mòbil, caldrà seguir mirant al cel abans de sortir de casa.