Educació infantil,
primària i secundària obligatoria
Il·lustració de César Barceló
2018-2019. Martí Rodríguez
El reciclatge té com objectiu la disminució de residus i és el procés d'utilització de parts o elements d'un article que són rebutjats i després d'un determinat procés poden ser usats novament. Així doncs, reciclar és l'acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum productes materials obtinguts de residus.
2023-2024. Martí Parodi
Des de fa dos anys, el model de sabata “Nike Air Jordan”, dissenyat per Charles Booker, no ha parat de ser el número u en vendes de sabates arreu del món, ja que és un disseny molt portable en diferents ocasions, és elegant i amb estil. Així doncs, avui li faré una entrevista.
Quina és la teva història?
Vaig néixer a una fàbrica d’Indonèsia. D’allà vaig anar en avió a Barcelona acompanyada de moltes sabates iguals que jo. Quan vaig aterrar, em van portar a una botiga de calçat molt famosa i el meu amo actual em va comprar.
Com et vas sentir el dia que et van comprar?
Vaig estar contenta perquè volia dir que hi ha una persona a al qual li semblo guapa, però alhora trista perquè em vaig haver de separar de les meves companyes amb qui vaig fer el viatge d’avió. Finalment, nerviosa perquè per primera vergada a la vida, sortiria al carrer.
En quins llocs t’agrada que t’utilitzi el teu amo?
M’agrada anar pels carrers de la ciutat perquè és un lloc força net, però sobretot m’agrada que em faci sevir quan va a jugar a bàsquet perquè la sensació quan m’elevo de la pista és indescriptible.
I ara, al revés. En quins llocs no t’agrada massa que t’utilitzi?
No m’acaba d’agradar caminar per la muntanya perquè m’embruto de fang i el terreny està ple de petites pedres que em fan malbé la sola.
Quina ha estat la teva pitjor experiència?
Va ser fa unes quatre setmanes. Anava passejant pel carrer. El meu amo no mirava el terra perquè estava abduït amb el mòbil i va trepitjar una caca de gos. Va ser una situació realment desagradable. No cal entrar en detalls. Sortosament, és un noi molt curós i em va netejar de seguida. Com que se’m pot posar a la rentadora, ho va fer. Vaig sortir neta com el primer dia, tot i que una mica marejada per les voltes que fa aquest electrodomèstic.
Quin és el teu somni?
M’agradaria que l’amo em portés a una botiga especialitzada en fer dissenys de calçat esportiu i que em fes un canvi d’aspecte. També m’agradaria que quan estigui vella i l’amo no em necessiti, en comptes de llençar-me voldria que em reciclés o bé que em donés a algú a qui encara pogués fer algun servei.
2020-2021. Leila Alonso
Avui tenim amb nosaltres un dels petits grans èxits dels anys 80. Segurament molts de vosaltres el coneixeu, i és que ha estat un dels passatemps més populars per a moltes persones, fins i tot actualment.
Què ens pots explicar dels teus primers anys?
La meva història comença l’any 1974 a Hongria. El meu creador, Erno Rubik, en un moment d’inspiració, va construir un trencaclosques tridimensional de colors en forma de cub. Tenia sis colors diferents: blanc, groc, taronja, vermell, blau i verd. Durant els meus primers sis anys, la meva vida va ser força avorrida perquè no vaig gaudir de massa acció, que diguem.
Com vas arribar a ser tan popular?
Tot va començar l’any 1980, quan la companyia “Ideal toy company” em va començar a vendre. De fet, aquell mateix any vaig guanyar el premi alemany com a millor joc de l’any, dins la categoria del millor trencaclosques, i això em va popularitzar bastant.
Personalment, com t’agrada més estar: muntat o desmuntat?
Sincerament, em fa més gràcia estar desmuntat, però veure que la gent m’aconsegueix muntar em fa molt feliç. Sento com si fos la meva autorealització personal.
S’han fet molts estudis matemàtics sobre tu, com per exemple el nombre de combinacions possibles en un cub com tu. Què n’opines?
N’he llegit bastants articles i, la veritat, és que m’han sorprès molt. He conegut moltes coses de mi mateix que no sabia. Una d’elles és la quantitat de combinacions que tinc. No crec que en tota la meva vida les a arribi a veure totes.
I per concloure, com valores l’impacte que has tingut en el món?
Veient com sóc ara, la meva carrera professional ha canviat radicalment. M’he aconseguit adaptar a la gran família de cubs que hi ha, fins i tot tinc alguns cosins en forma de piràmide. Puc concloure, sense cap mena de dubte, que el món de Rubik té corda per a molta estona.
2020-2021. Núria Moreno
Avui parlarem amb una bossa d’una coneguda marca. És de color marró fosc, amb una flor dibuixada al maig. Té dues nanses llargues i a dins molts departaments per a posar les claus, el mòbil, etc. Tot i que el poden portar tant homes com dones, aquest en concret és propietat d’una noia rossa, d’uns vint-i-sis anys aproximadament, que sempre va molt elegant.
Quina relació tens amb la teva propietària?
La meva propietària és la Júlia. És una noia tranquil·la i em cuida molt bé. Ja fa tres anys que em té, i continuo igual de nou com el primer dia. Sempre em combina bé amb la roba i el calçat, i crec que sóc la seva preferida perquè em porta sempre a tot arreu.
D’on vens?
Vinc d’un país més aviat pobre, el Marroc. La meva marca té moltes fàbriques allà i fan milions de bosses com jo. També se’n fan d’altres de diferents mides i materials. A mi em van fer de cuir, però també n’hi ha de roba i de plàstic. Del Marroc em van portar cap aquí en un vaixell i, després de moltes hores de viatge, vaig arribar a Manresa, a la botiga on la Júlia em va comprar.
Veig que tens molts departaments, alguns amb cremallera i d’altres, no. Per a què serveixen?
Tinc vuit departaments de diferents mides. A la part del davant en tinc tres que serveixen per guardar les claus, les targetes, algunes monedes i mocadors. Al mig hi ha dos departaments més però més grans on la Júlia posa el moneder, l’ampolla d’aigua i a vegades un mocador de coll per si fa fred. I al darrera tinc una butxaca amb cremallera per a les coses més importants, com documents o fins i tot el mòbil.
Tens alguna anècdota curiosa que recordis especialment?
En tinc una de molt bona. Dos dies després que la Júlia em comprés, vam anar al cinema amb les seves amigues. Mentre compraven les entrades, em va deixar damunt d’una cadira, es va despistar i allà em vaig quedar. Després d’uns minuts, un bon home em va trobar i em va portar a l’oficina d’objectes perduts. Mentrestant, es veu que la Júlia em buscava desesperadament per tot arreu. No va ser fins una hora més tard que va recordar l’existència de l’oficina i allà em va trobar.
