ENTREVISTA "ESPECIAL": UNA BOSA DE MÀ
2020-2021. Núria Moreno
Avui parlarem amb una bossa d’una coneguda marca. És de color marró fosc, amb una flor dibuixada al maig. Té dues nanses llargues i a dins molts departaments per a posar les claus, el mòbil, etc. Tot i que el poden portar tant homes com dones, aquest en concret és propietat d’una noia rossa, d’uns vint-i-sis anys aproximadament, que sempre va molt elegant.
Quina relació tens amb la teva propietària?
La meva propietària és la Júlia. És una noia tranquil·la i em cuida molt bé. Ja fa tres anys que em té, i continuo igual de nou com el primer dia. Sempre em combina bé amb la roba i el calçat, i crec que sóc la seva preferida perquè em porta sempre a tot arreu.
D’on vens?
Vinc d’un país més aviat pobre, el Marroc. La meva marca té moltes fàbriques allà i fan milions de bosses com jo. També se’n fan d’altres de diferents mides i materials. A mi em van fer de cuir, però també n’hi ha de roba i de plàstic. Del Marroc em van portar cap aquí en un vaixell i, després de moltes hores de viatge, vaig arribar a Manresa, a la botiga on la Júlia em va comprar.
Veig que tens molts departaments, alguns amb cremallera i d’altres, no. Per a què serveixen?
Tinc vuit departaments de diferents mides. A la part del davant en tinc tres que serveixen per guardar les claus, les targetes, algunes monedes i mocadors. Al mig hi ha dos departaments més però més grans on la Júlia posa el moneder, l’ampolla d’aigua i a vegades un mocador de coll per si fa fred. I al darrera tinc una butxaca amb cremallera per a les coses més importants, com documents o fins i tot el mòbil.
Tens alguna anècdota curiosa que recordis especialment?
En tinc una de molt bona. Dos dies després que la Júlia em comprés, vam anar al cinema amb les seves amigues. Mentre compraven les entrades, em va deixar damunt d’una cadira, es va despistar i allà em vaig quedar. Després d’uns minuts, un bon home em va trobar i em va portar a l’oficina d’objectes perduts. Mentrestant, es veu que la Júlia em buscava desesperadament per tot arreu. No va ser fins una hora més tard que va recordar l’existència de l’oficina i allà em va trobar.