Publicat a Entrevistes
2020-2021. Èric Gil
Hèrcules Poirot és un detectiu belga de gran renom que ha resolt multitud de casos reconeguts arreu del món. Ha treballat a la BBC i en altres mitjans per resoldre complicadíssims casos d’assassinats, com el conegut com a la mort en el Nil. Avui hem tingut la meravellosa sort que estigui a Barcelona, i ens ha concedit una mica del seu temps per a parlar amb ell.
Què pensa de la seva feina? És apassionant?
És molt soferta, m’he de moure molt (explica mentre riu). Ara, fora bromes; he de dir que la meva feina és d’allò més entretinguda i em permet entrenar la meva matèria gris. Per altra banda, amb el temps he guanyat massa fama.
M’agrada que tregui el tema de la fama. Com la porta?
Aquesta fama innecessària em complica moltes vegades mantenir l’anonimat per treballar amb més minuciositat. Hi ha gent que es dedica a publicar els meus casos i fer-los virals, com el memorable cas de l’assassinat de Roger Ackroyd en el qual el mateix assassí va ser l’escriptor del relat o el cas de l’Orient Express, que a base d’investigacions es va publicar la veritat sobre el cas i com el vaig resoldre.
És vostè francès?
Com dius? Te’n rius de mi? Com pot ser que un periodista sigui capaç de fer-me aquesta pregunta tan ofensiva quan se suposa que s’ha preparat l’entrevista? Sóc belga, de la part més del sud de Bèlgica, on es parla francès, però des de fa uns quants anys visc a Londres.
Era broma, ja ho sabia. Em pot dir, ara que ja hem animat una mica la conversa, alguna informació sobre el seu últim cas?
Ara mateix estic treballant en la recerca de quatre grans, o així es fan anomenar. Ja me l’han jugat unes quantes vegades, i sembla que serà difícil atrapar-los.
I... com avança la investigació?
Un bon detectiu mai revela què dedueix fins que n’està segur del tot. A més a més, pensi “mon ami” que el més probable és que aquesta gent que es fa anomenar “els quatre grans” llegeixin aquesta entrevista i, per tant, hi busquin els meus punts febles. Imagini les conseqüències si revelés informació. Ja me l’estic jugant explicant-li que vaig darrere seu, però tampoc no em preocupa massa, ja que si tenen com a mínim dos dits de front ja se n’haurien adonat.
Entenc, doncs, millor canviar de tema?
Li ho prego, “mon ami”.
Expliqui’m el seu mètode de deducció.
Per a fer-ho, utilitzaré una de les frases dels meus escriptors preferits, Sir Arthur Conan Doyle, i així els lectors d’aquest bloc hauran d’activar les seves cèl·lules grises i intentar treure les pròpies conclusions: “Quan s’eliminin totes les coses impossibles, l’última que quedi, per més difícil que sembli, és l’única veritat”.
Sherlock Holmes, oi?
Exactament. Havia de llegir els llibres del detectiu amb qui tant em comparen.
I, posats a parlar del tema, què en pensa d’aquesta comparació?
Sherlock Holmes és un personatge de ficció; jo, no. A vegades m’enfado quan em presenten algú i diu “És vostè un Sherlck Holmes, però real” (diu, tot molest). No és cert; no m’hi assemblo gens (assenyalant-se l’enorme panxa). Els seus casos no tenen res a veure amb els meus. Els seus són més aviat aventures amb un aire detectivesc i relatades per un home que no entén ni la meitat de les coses que passen. En canvi, els meus requereixen d’un intel·lecte superior i d’una matèria grisa que no tothom pot tenir.
Abans d’acabar li agradaria afegir alguna cosa més?
Sí. M’agradaria dedicar aquesta entrevista a Punkie, a qui li encanten les clàssiques històries de detectius, amb assassinats, investigacions, i un llarg llistat de sospitosos. Paraules de Mary (i riu per sota el nas).
Publicat a Escola
2021-2O22. Júlia Saura
“No puc tornar a l’ahir perquè aleshores era una persona diferent”, Charles Lutwidge Dodgson (lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor)
Aquesta cita que va ser publicada com totes les seves obres amb el pseudònim de Lewis Carroll, és de Charles Lutwidge Dodgson, conegut sobretot per la seva obra “Alícia al país de les meravelles”. Vol transmetre que no es pot tornar al passat per modificar res, ja que les circumstàncies, accions i decisions preses ahir han fet que siguis la persona que ets ara. Mostra que tots els errors comesos al passat són el resultat de la persona en la qual t’has convertit i aquests errors t’ensenyen a créixer.
Si tornéssim a l’ahir no tindríem l’entorn que ens envolta al present, ni tindríem la vida que tenim ara, ja que tot el que ens ha passat i passarà serveix d’aprenentatge cap al futur.
És curiós que poques paraules tinguin un significat tan extens. M’agrada especialment aquesta cita literària perquè quan era petita un dels llibres que més m’agradava era justament “Alícia al país de les meravelles”, i és una oportunitat perfecta per a explicar la importància del present com a resultat de les accions del passat.
Publicat a Escola
2021-2022. Núria Moreno
Generalment, pensem sempre què farem demà o per vacances. Ens preocupem per coses que encara no han passat o que no tenen importància. Tot ho deixem per més endavant; les coses que ens agrada fer, visitar gent que fa molt temps que no veiem o aprofitar els temps amb la gent que estimem.
Ho hem de canviar. La vida és massa curta per no gaudir-ne. Aprofitem-la ara que encara hi som a temps, perquè un dia d’aquests ens adonarem que la joventut se n’ha anat, que els anys passen i que no hem fet res important, o res que n’estiguem orgullosos i satisfets de veritat.
Hem de gaudir la vida amb la nostra gent, els nostres amics i familiars que estimem, però que no hi parlem massa sovint, i els avis que fa tants dies que no veiem. Algun dia, aquesta gent faltarà i no podrem fer res per recuperar-la. Així doncs, hem de viure la vida al màxim.
Si vivim la vida que volem viure, gaudim de cada moment i no en desaprofitem cap instant, haurem après a viure. I justament aquesta és una de les millores coses que podem , i hem, de fer.
Publicat a Escola
2021-2022. Carlota Mas
“Els problemes són oportunitats per demostrar el que se sap”, Duke Ellington (compositor, director d’orquestra i pianista de jazz)
És una reflexió que tothom hauria de tenir present i en consideració. Molts de nosaltres ens estanquem quan tenim problemes, no veiem el final, sentim ràbia i no ens en podem sortir. Hem de pensar que de totes les coses que ens passen, ja siguin bones o dolentes, se n’aprèn; són les que ens formaran com a persones.
Aquest curs estic passant-ho força malament per diversos motius, i m’està servint per créixer com a persona, per treballar les meves emocions i sentiments, per descobrir què és el que realment em fa feliç, allò que m’agrada i m’omple. És molt important saber-me valorar i descobrir totes aquelles petites coses i moments que m’omplen i m’ajuden que el dia a dia sigui més agradable i millor.
Mai no ens hem de rendir ni enfonsar davant dels problemes. Si necessitem ajuda, no ens ha de fer por demanar-la. Si no podem arribar al nostre màxim, hem d’escoltar el nostre cos i sobretot, la ment.
Dir tot això és molt fàcil i sona molt bé, però ara que jo hem trobo en una situació inestable, he de reconèixer que a vegades no ho sabem encaixar. No ens sentim capaços d’aixecar-nos, de mirar endavant com ens estan aconsellant, però això no vol dir que no puguem.
Cadascú necessita el seu temps per reflexionar i resoldre els seus propis conflictes. No és un canvi d’un dia per l’altre. Hem de posar-hi de la nostra part i tenir clar l’objectiu de millora i les ganes de fer el canvi.
Aquesta cita, entre d’altres frases i paraules que em dic a mi mateixa, m’ajuden a tenir més ganes de mirar endavant i centrar-me en el allò que realment estic fent i vull aconseguir.
