Publicat a Ens interesa
2019-2020. Leila Alonso
La informàtica és el conjunt de coneixements tècnics que s’ocupen del tractament automàtic i computacional de la informació per mitjà d’ordinadors.
El món de la informàtica i la intel·ligència artificial és un món completament nou i diferent. Saber programar és el més semblant a tenir poders; la màgia del segle XXI és la tecnologia. I el que sàpiga manipular-la i exprimir-la al màxim, té súper poders.
Sempre m’ha impressionat que un noi pugui crear el seu propi univers virtual (Realitat Augmentada o RA) a la seva habitació amb només un ordinador. Per exemple, pots posar-te un diumenge a fer codis i modificar el teu videojoc preferit, o millor, crear una intel·ligència artificial que aprengui a jugar al teu videojoc preferit, o fins i tot crear el teu videojoc preferit.
Però per què limitar-se al món virtual? La informàtica et permet transformar el teu voltant i poder manipular-lo com tu vulguis. Però, com diu Spiderman "Un gran poder comporta una gran responsabilitat", per això vull transformar aquest poder per intentar millorar el món. Pots fer una barbaritat de coses: pots convertir la pantalla en un monitor en tres dimensions o controlar un robot que tu mateix pots haver muntat amb peces impreses amb un impressora 3d baixades d’internet. Tot al nostre abast.
Allò que més satisfacció em produeix és poder crear un projecte propi. Poder fer el món una mica millor amb només un cop de teclat. Em puc convertir en un súper heroi i no estic sola perquè hi ha molts bojos de la informàtica com jo desitjant crear, somiar i compartir.
Ho remarco perquè és un dels valors que més m’emociona d’aquesta comunitat. Em sento orgullosa de la quantitat de persones disposades a compartir una opinió o crítica, és a dir, compartir el seu coneixements. Clar que això no és exclusiu d’aquest camp, sinó que ha sorgit gràcies a la capacitat de connectar que ens ha donat internet. La meva generació porta internet a l’ADN, per això ja tenim aquests valors molt interioritzats.
La informàtica és abstracció, té infinites dimensions i multiplicitat de realitats. Poder experimentar amb tot aquest material és una de les raons, potser no tant òbvies, però una de les que més em fa investigar i programar.
Publicat a Ens interesa
2019-2020. Aleu Torrent
Les espècies en perill d’extinció són cada any més nombroses. Es pensa que d’aquí a uns anys desapareixeran si no es protegeixen d’alguna manera efectiva i com més ràpida millor. Les causes són moltes: el canvi climàtic, sobretot als pols; la desforestació del boscos; la contaminació dels rius i oceans; la caça il·legal o també la caça indiscriminada de diferents espècies per motius generalment econòmics.
D’entre la gran quantitat d’espècies que estan protegides, en destacarem cinc.
Ós polar: desapareixerà d’aquí a menys de cinquanta anys per culpa de la disminució de les plaques de gel. A causa d’aquesta disminució, es veu obligat a canviar d’hàbitat, la qual cosa fa que entri en conflicte amb l’home i sovint el mata.
Linx ibèric: va estar a punt d’extingir-se el 2003 a causa de la desforestació dels boscos i de la caça il·legal. Actualment, la seva situació ha millorat, però és considerada com a una espècie molt vulnerable.
Lleopard de les neus: té una situació semblant a la del linx ibèric, tot i que viu a l’Himàlaia. A causa de l’escalfament global, els boscos on viu desapareixen i es veu obligat a canviar el seu hàbitat cap als vessants on viu l’home. A causa també d’aquest desplaçament, està perdent la seva capacitat per a reproduir-se ja que les condicions ambientals són diferents.
Rinoceront: actualment hi ha només uns catorze mil exemplars d’aquesta espècie. Sovint és caçat perquè en determinades cultures es creu que la seva banya té propietats medicinals. Per altra banda, les zones on habita es troben cada cop més ocupades per l’home, la qual cosa fa que sigui molt difícil trobar aliment i aigua.
La balena blava: és caçada de manera descontrolada per obtenir-ne la carn i el greix, productes molt preuats en algunes societats. També mor empresonada en les xarxes dels pescadors perquè s’ha de desplaçar lluny per trobar menjar a causa de l’escalfament global i la gran contaminació a l’oceà, la qual cosa fa que es trobi amb perills que fins ara no existien perquè no es veia obligada a moure’s del seu hàbitat.
Publicat a Ens interesa
2019-2020. Opina Andy Wang
Els hàbits saludables són aquells que ens mantenen el nostre cos per a què puguem viure de manera correcta durant un bon munt d’anys.
Hi ha diferents tipus d’hàbits, segons l’àmbit al qual es refereixen.
Descans: dormir entre vuit i deu hores diàries fa que ens sentim més enèrgics, millora la nostra capacitat d’atenció i d’aprenentatge, també millora el nostra benestar i l’autoestima, i ens manté alerta i actius.
Esport: realitzar alguna pràctica esportiva dues o tres vegades per setmana redueix el risc de patir lesions i malalties, afavoreix l’enfortiment dels ossos i músculs, ajuda a un major equilibri emocional i millora l’autoestima.
Higiene: mantenir el nostre cos net diàriament, sobretot les mans abans i després de cada àpat, fer servir roba adequada a l’estació i a la pràctica esportiva que hem de realitzar i tenir cura de les instal·lacions que utilitzem quan realitzem algun esport redueix el risc de contraure malalties, millora la nostra autoestima i benestar personal i ens ajuda a ser més autònoms i responsables.
Publicat a Ens interesa
2019-2020. Miquel Egea i David Hafeez
Aquests darrers anys, es produeixen en els camps de futbol un seguit d’accions que considerem com a violència centrada sobretot en els pares, familiars i amics que van el cap de setmana a “gaudir” del partit dels seus fills. Molt sovint podem veure repetides aquestes accions perquè sempre hi ha algú que amb el mòbil les grava i passen de grup en grup seguides d’exclamacions de sorpresa o d’incredulitat com si no fossin imatges reals i properes.
Els pares donen la seva opinió personal sobre tot allò que veuen i ho fan en veu alta i fins i tot cridant: l’actuació de l’àrbitre, la falta que ha comès algun nen de l’equip contrari, el penal inexistent i fins i tot es converteixen en entrenadors particulars, com si portessin un comandament i dictessin les ordres de moviment als seus fills des de la grada.
Molts pares no són conscients (o no ho volen ser) que els seus fills actuen per imitació, i si aquest comportament és el que veuen, això mateix és el que faran perquè aquesta acció provoca un sentiment molt fort que s’aprèn i s’interioritza amb molta més força que qualsevol altre. És per aquest motiu que el nen acabarà reaccionant d’una manera semblant davant situacions semblants.
Tots estem d’acord que l’esport és educatiu i, per tant, acceptem també que el futbol és una pràctica formativa que ajuda al desenvolupament del jugador i a la formació del seu caràcter. Acceptem també que l’esport fomenta un seguit de valors com l’esforç, la superació, la solidaritat, l’esperit de lluita i la competitivitat, el respecte al rival, la tolerància o l’acceptació, i que és un excel·lent mitjà educatiu, però ens oblidem que no tots aquests valors són positius, sinó que n’hi ha alguns de negatius que es transmeten a la velocitat del so. Dins d’aquests darrers podem parlar de la frustració, l’excessiva duresa, enfrontaments, discussions, i sobretot, el mal comportament del públic.
La combinació de l’amor de pare o mare i l’eufòria desfermada a la grada fa que aquesta passió no correspongui amb el seu paper d’espectadors. Hi ha pares que insulten els jugadors de l’equip rival (i a vegades fins i tot del propi), es mostren en desacord amb l’entrenador i donen instruccions al seu fill i a la resta de l’equip, desafien l’entrenador de l’equip contrari, insulten o agredeixen l’àrbitre (que sovint és un noi o noia molt jove i amb poca experiència), i a vegades es barallen i arriben a alguna batussa amb els pares de l’equip contrari. Així doncs, en lloc de fomentar el treball col·lectiu i el respecte, el que s’aconsegueix és fer sortir a la llum la bèstia que tots tenim a dins.
La Federació Catalana de Futbol ha engegat campanyes en favor del “Joc net”, “Respecte”, “Prou violència al futbol” i “Zero insults a la grada”, ha confeccionat un Codi Ètic per a posar-lo a disposició dels participants a les competicions federades i també ha aprovat en Assemblea General noves disposicions reglamentàries sancionadores dissuasives, com pot ser descomptar punts de la classificació en cas de reincidir en incidents molt greus de públic (tres punts), o greus (un punt), a més dels partits de clausura del terreny de joc i sancions econòmiques corresponents. També cal destacar el fet que els àrbitres poden aturar un partit en cas de sentir insults del públic, i fins i tot pot decidir la seva suspensió quan hi ha reiteració.
Competició no vol dir confrontació i cal treballar conjuntament pares i mares, jugadors i entrenadors per a resoldre pacíficament qualsevol conflicte que pugui sorgir. Hem d’enviar un missatge positiu perquè els partits de cada cap de setmana són per a fer esport, passar-ho bé i adquirir valors, i l’autocontrol des de la grada és el primer ensenyament per actuar amb esportivitat.
Campanyes de la Federació Catalana de Futbol:
2012-2013: “Joc net”. La finalitat era minimitzar els incidents als camps de futbol i reduir el nombre de targetes que s’ensenyaven als enfrontaments.
2013-2014: “Respecte”. Anava dirigida als pares i mares dels futbolistes perquè tinguessin una actitud exemplar a les grades.
2014-2015: “Prou violència al futbol”. L’objectiu era acabar amb les conductes incíviques. Aquest any també es va aplicar el nou Codi Ètic federatiu i abans dels partits es va començar a exhibir una bandera antiviolència per a reclamar el màxim respecte.
2016-2017: “Zero insults a la grada”. Va durar dos anys i tenia com a finalitat explicar els efectes d’insultar els jugadors, l’àrbitre o els entrenadors des de la graderia.
2018-2019: “Zero insults a les xarxes” que pretenia acabar amb els insults que es produeixen a les xarxes socials i internet, i “#Orgullosa”. Tenia com a objectiu potenciar el futbol femení durant les properes temporades a través de la formació, les ajudes econòmiques, l’accessibilitat i la visibilitat.
2019-2020: “Tots som un equip”. Pretén potenciar i fomentar el futbol amateur català a través de diferents mesures i ajudes.
