Publicat a Escola
2021-2022. Carla Saumell, Elías Plaza, Martí Parodi, Yiting Ye, Jun Chen, Amy Qu, Edith Boniface
Ella és força alta per l’edat que té. Té la cara allargada i normalment no porta ulleres. Els ulls són de color marró clar, com el color de la mel. Té una mirada clara i neta, i el seu somriure és tímid i discret. Té la pell clara i el cabell castany claret, amb algun reflex ros. Sembla ser una persona neta i polida, i també presumida, perquè canvia amb molta traça de pentinat.
Porta sempre la roba combinada com si fos casual, però segur que no hi ha res a l’atzar. A vegades va vestida amb roba ampla i còmoda, però d’altres també la duu més ajustada. Com que té prou personalitat per tenir el seu propi estil, no es deixa arrossegar per les marques de roba de moda, tot i que no tot va en aquest sentit. Sempre duu les bambes d’una coneguda marca. Quant als colors, li agraden tots els colors de l’arc de Sant Martí, però quan vol anar una mica més elegant, tendeix a triar el color negre.
Li agrada fer broma amb els amics i riure fins a plorar. Té un sentit de l’humor una mica irònic. Quan les coses no li surten com ella creu que haurien de ser, va pujant el to de veu sense adornar-se’n. I quan està trista o neguitosa, allibera els moments de tensió amb llàgrimes i plors.
És una noia sensible i patidora, i amb un gran sentit de la justícia. Sap perfectament què vol dir estimar i té un seguit de valors que la fan una persona bona, treballadora i responsable.
Es torna boja per la música, li encanta ballar i se sap la lletra sencera d’un munt de cançons. També li agrada fer coreografies de tik-tok i Instagram, tot i que a vegades s’aïlla del món i s’oblida de fer altres coses que són més importants, sobretot si són feines de casa.
És... la 1
És un noi alt i prim, amb el cabell curt, llis i mig ros mig castany. Tant la boca com el nas i els peus són força normals. Té els ulls blaus, les mans petites i els braços llargs. Acostuma a anar amb roba fosca perquè el negre és un color que li agrada molt.
És alegre, simpàtic i generós, i els seus colors preferits, a part del negre, són el verd i el blau. Li agrada moltíssim el bàsquet, però de fet és aficionat a tots els esports en general. També li agraden molt els animals.
L’assignatura que li agrada més és Educació Física perquè hi té molta facilitat, i la que no hi tens gens de traça és Educació Visual i Plàstica.
És... el 2
És un noi baixet i amb el cabell ros. Té els ulls clars, entre blau i verd, i les dents no massa ben arrenglerades. Té les mans petites, però els peus força normals. Sempre va vestit amb roba d’esport de color negre o blau perquè són els seus colors preferits.
Li agrada molt fer bromes. Reconeix que a vegades es pot arribar a fer pesat. Considera que no li costa massa enfadar-se, però no li dura gens i de seguida s’oblida per què s’havia enfadat.
El que li agrada més d’aquest món és jugar a bàsquet, i també li agrada molt menjar. No li agraden massa les matemàtiques perquè no hi té gens de facilitat, però intenta sortir-se’n com pot.
És... el 3
És una noia de dotze anys. Té els cabell llarg i negre. Els ulls són foscos, el nas allargat i petit, les orelles també són molt petites. Els braços són una mica curts, les mans petites i els peus bastant normals. Li agrada la roba de colors clars i el calçat esportiu.
És tranquil·la, li encanta escoltar música durant hores i hores, i una cosa que no li agrada gens és jugar a futbol.
És... la 4
És un noi d’alçada mitjana. Duu el cabell curt, llis i de color negre. Els ulls són de color marró fosc i no porta ulleres. Té el nas i la boca força normals, ni massa grans ni massa petits. Li agrada tant la roba esportiva com el calçat, i sempre porta els pantalons negres.
És simpàtic, alegre, ordenat, xerraire i generós. Sempre està disposat a ajudar els altres quan ho necessiten. En el seu temps de lleure escolta música, mira la televisió i, de tant en tant, s’entreté tocant la guitarra.
De les assignatures de l’escola, la que li agrada més perquè li és fàcil entendre-la és matemàtiques, i la que li costa més és socials perquè s’han d’aprendre molts noms que troba complicat d’aprendre’s.
És... el 5
És una noia bastant alta i prima. El seu cabell és castany fosc, i els ulls marrons. Té el nas petit i rodó, i la boca bastant petita. Té la pell molt blanca. Els braços i les cames són força llargs, i les mans i els peus, de mida normal.
Té un caràcter molt canviant, és a dir, es porta molt bé amb qui creu que s’ho mereix, però no està gens còmoda amb qui li sembla que no s’ho mereix.
Li agrada molt parlar amb els amics i jugar a videojocs, però també es passa estones callada i escolta la conversa dels altres. Li fa por jugar a futbol perquè quan era petita es va torçar el mateix turmell moltes vegades, i encara ara quan ha de córrer li fa mal i no se sent segura. Una cosa que li agrada molt és el pastís de pastanaga, tot i que estranyament, odia les pastanagues.
És... la 6
És una noia més aviat alta. Té el cabell força arrissat, entre ros i castany, i sempre el porta recollit. Té els ulls foscos, arrodonits i envoltats de pestanyes negres i llargues. Té el nas petit i amb algunes pigues al damunt. Les mans són llargues i fines, i els braços també llargs.
És tímida quan coneix persones noves, però agafa confiança amb facilitat i aleshores és divertida, graciosa i empàtica. A vegades és insegura, sobretot quan fa exàmens.
Li agrada tot tipus de roba d’esport, els jerseis llargs i els texans. Li agrada molt jugar a bàsquet, escoltar música, anar al cinema, llegir novel·les, mirar sèries i sobretot, per damunt de tot, passar temps amb la família i els amics. No li agrada ni ballar ni cuinar, perquè no hi té gens de facilitat.
És... la 7
Publicat a Escola
2020-2021. Alumnes 4t ESO
Sóc de les “veteranes”. Fa tretze anys que sóc a l’escola i aquest lloc ha estat tota la meva vida fins ara. Vaig arribar amb tres anys, plorant i espantada, i en surto amb setze, sense plors però espantada i alhora emocionada per la nova etapa que aviat començarà. Tot i que em queixo molt sovint de tot i de tothom, reconec que aquí no només he après ciències, llengües o art, sinó que els professors m’han transmès valors i m’han fet veure que l’important no és que siguem o no llestos, sinó com som com a persones. L’educació que hem rebut aquí ens fa ser qui som, i per això surto orgullosa de qui sóc, i sé que en gran part és gràcies a l’escola.
Martina Ros
Només he estat aquí dos cursos, i des del moment que vaig arribar la meva vida ha canviat. He crescut com a persona i he trobat un grup de gent increïble que em fan molt feliç, que m’han donat la mà sense demanar-ho i m’han demostrat amb fets reals què és l’amistat. Puc dir, sense cap mena de dubte, que venir aquí ha estat la millor decisió que els de casa hem pres mai.
Júlia Enseñat
Aquesta ha estat la meva escola des dels tres anys. Fins ara m’ha anat molt bé estar aquí perquè hem estat en família; instal·lacions petites i poca gent. Ara, però, és hora de sortir de la bombolla i anar al món exterior. L’escola ens ha ajudat a conèixer-nos i a formar-nos a nosaltres mateixos de manera lenta i calmada, i ara és el moment de sortir-ne preparats com a persones i com a estudiants. És “cursi”, però surto d’aquí amb bons amics i professors que m’han marcat, i en tindré un record per sempre. Em sento satisfeta, feliç i contenta; amb aprenentatges valuosos, amb esperit crític, amb algunes queixes també, però sobretot amb el record d’una escola amb persones de les quals sé el nom i el cognom i elles saben el meu. Aquest fet és molt important, i en moltes escoles això és impossible.
Helena Poves
Sóc un dels tants alumnes de l’escola que no he estat aquí des de sempre, sinó que vaig arribar a meitat de 2n d’ESO amb molta por de no poder adaptar-me a aquest canvi, a part d’un munt d’altres inseguretats. L’escola em va fer sentir acollit i tranquil ràpidament. Aquí tots sabem qui és qui, i aquest petit detall es fa imprescindible perquè el nostre dia a dia sigui agradable.
Alexis Iparraguirre
Fa tretze anys que sóc a l’escola, des dels tres: el pati d’Infantil, les colònies de Primària i les noves amistats i experiències de Secundària. Aquí m’he anat formant com a persona i m’he preparat per a afrontar el món exterior. Potser no sempre he vist l’escola amb bons ulls, però en el fons reconec que aquí he estat molt bé. És cert que tants anys en el mateix lloc a vegades cansa una mica, però m’enduc un munt de petits records i de flaixos que formen ja part de la meva memòria.
Berta Martínez
Des de molt petita, tenia tres anys, que sóc alumna de l’escola. Tot i queixar-me contínuament, sé que no tinc raó del tot pel simple fet que el tracte que tenim és com amb la família, que pot ser bo o no tan bo, però que en anar passant el temps sempre és molt més positiu que no pas negatiu. Recordo el jocs al pati d’Infantil que aleshores em semblava enorme, o les hores de menjador a Primària on apreníem a dibuixar. Se’m farà estrany despertar-me i no estar a cinc minuts de l’escola, i no veure les cares que m’han acompanyat dia rere dia durant tretze anys.
Berta Detrell
No sé massa per on començar perquè aquí he viscut tota una vida d’aprenentatges, moments alegres i d’altres de no tant, però tots i cadascun d’ells memorables. He fet amics des de P3, molts dels quals conservaré tota la vida. Estic també satisfet dels meus professors. Fins i tot he repetit un curs, cosa que m’ha servit com a etapa de reflexió per adonar-me que hi havia alguna cosa que estava fallant. He millorat en l’àmbit de l’estudi i estic content dels resultats.
Josep Sánchez
Els dies van passant i veig que només falten unes setmanes per deixar enrere una etapa especial perquè, després d’estar tota la meva vida en aquesta escola, trepitjaré per últim cop les aules on he crescut any darrere any, on m’he anat formant i he treballat, on m’he creuat amb gent a qui estic eternament agraïda i el lloc on he tingut l’oportunitat d’establir vincles molt forts i compartir moments que no es basen només en els llibres d’estudi. Crec que això, juntament amb els coneixements i els hàbits que hem anat adquirint cada curs, no seria possible si no haguéssim format part d’aquesta petita escola on tots ens coneixem i ens tractem amb molta proximitat. Malgrat tot, no menteixo si dic que també necessito un canvi, potser no tan gran com el que m’espera, però el necessito. Sóc conscient que questes són les últimes setmanes que veuré els meus companys corrent pel carrer per no arribar tard a les vuit del matí; són aquests petits detalls, entre molts d’altres, que sé que trobaré a faltar. Al cap i a la fi es tracta d’això; acabar una etapa i començar-ne una de nova.
Lucia Puyal
Vaig arribar a 1r d’ESO i mai hagués dit que aquell curs em passaria tan ràpid perquè, tot i alguna dificultat al començament amb el català, vaig encaixar bé al grup i a poc a poc vaig començar a passar-m’ho molt bé. Estic molt agraït a l’escola en general perquè he après moltes coses i em trobo preparat per a afrontar el meu futur.
Ángel Díaz
Se’m fa estrany canviar d’escola d’aquí poc perquè aquí he passat molts anys, gairebé tota la meva vida. Estic nerviosa perquè sempre he tingut els mateixos professors, tot i que alguns han marxat i n’han vingut de nous. Sé com treballen i em coneixem a mi molt bé. Em sap greu haver-me d’acomiadar dels meus companys i dels amics. Amb alguns d’ells ens seguirem veient, i amb d’altres segurament perdrem el contacte. Suposo que la vida és així; vas perdent gent pel camí i en vas trobant de nova.
Xènia Carrera
Fa tretze anys que sóc a l’escola i, si miro enrere, tinc els millors records amb unes amigues que mai no oblidaré. Fins ara he estat molt protegida pels professors que sempre m’han donat el més important: cultura i valors que han fet de mi la persona que sóc ara. A Infantil vaig aprendre a llegir i a estar quieta a la cadira a l’hora de dinar; a Primària vaig conèixer nous companys i vam fer les primeres excursions; a Cicle Superior em vaig afrontar a les mates i les vaig aconseguir guanyar. Secundària ha estat la meva adolescència i el descobriment de nous aprenentatges. Ara ens separem, fem camins diferents. Per una banda m’entristeixo, però alhora tinc una sensació de llibertat fins ara desconeguda.
L’escola forma part de mi, de la meva essència. A part de valors, he après a parlar en públic, redactar, fer projectes, compartir, escoltar, respectar... i sobretot el més important: a vegades cal caure i tornar-se a aixecar.
Paula Ballart
Fa tres anys que vaig trepitjar l’escola per primera vegada. A primer cop d’ull, vaig veure una escola petitona amb una escala força gran. Ha passat aquest temps i ja no recordo les vegades que he pujat i baixat aquestes escales tan familiars ara per a mi. M’he sentit molt ben acollit i a poc a poc he format un bon grup d’amics molt diferents els uns dels altres, però ens avenim molt. Recordo les colònies del Treball de Síntesi a l’Escala; va ser genial treballar i estar amb els amics durant tres dies.
Agraeixo a l’escola tot el que m’ha fet viure, les coses bones que m’ha transmès i, sobretot, el recolzament que rebut dels professors en els mals moments que inevitablement tots passem.
Marc Porcel
El primer dia que vaig començar Primària estava aterrida, agafada a les cames de la meva mare davant la porta de l’escola dels “grans”. Tot i que ja coneixia algun dels meus companys d’Infantil, no volia començar aquella nova etapa que tant m’espantava.
El que em vaig trobar després de desenganxar-me de la meva mare i creuar la porta va resultar ser molt més divertit i emocionant del que em podia imaginar: conèixer gent nova, professors nous, aules diferents, fer exàmens i estudiar, tot i que reconec que aquesta darrera part ja no és tan divertida.
Sense adonar-me’n, es van acabar els sis anys de Primària i vaig començar l’ESO, la darrera etapa a l’escola. Han estat uns anys força estressants perquè les classes són serioses i hem d’anar pensant què voldrem estudiar, quin batxillerat farem o a quina universitat anirem. És a dir, ens hem de començar a responsabilitzar del nostre futur. Tot i això, aquests quatre anys han passat volant. Em trobo escrivint aquest “adéu”, falten ja poques setmanes per acabar el curs i començar l’etapa del batxillerat en un nou institut amb noves persones que no conec de res.
Ara sí que deixo enrere l’escola i els dotze anys que he passat a les seves aules estudiant, fent amics, aprenent amb professors i coneixent gent fantàstica. Tots ells han fet que aquests anys hagin estat molt agradables i ara ja formen part de la meva infantesa.
Laia Escoda
Publicat a Escola
2020-2021. Alumnes Mediació 3r ESO
La mediació és un sistema de resolució de conflictes alternatiu, és a dir, diferent dels canals convencionals de resolució de disputes. La mediació és un intent de treballar per a afrontar els conflictes en un entorn d'acceptació i de respecte mutu. És un procés voluntari, flexible i participatiu de resolució pacífica de conflictes, en el qual dues parts enfrontades recorren voluntàriament a una tercera persona imparcial, el mediador, per a arribar a un acord satisfactori.
El conflicte també pot tenir un significat positiu perquè implica respecte, opinions diverses i recerca de solucions, i no necessàriament ha d’estar relacionat amb la violència o l’agressivitat verbal. Així doncs, es poden convertir les situacions conflictives que es viuen diàriament en oportunitats d'aprenentatge.
Una característica important del mediador és no tenir necessitat de reconeixement personal. Hi ha qui necessita que li diguin que fa bé les coses, ja sigui per orgull o senzillament per falta de confiança en si mateix. Sovint, aquesta necessitat d’aprovació transmet poca resolució i , per tant, el mediador ha de tenir molt clar que allò que fa ho fa per voluntat pròpia i per res més.
PRINCIPIS DE LA MEDIACIÓ:
-El control del procés i de les decisions és dels participants.
-El mediador ha de ser neutral.
-Confidencialitat. Cal mantenir la privacitat i res del que es diu en les sessions de mediació no pot ser utilitzat fora d’allà.
-Voluntarietat. La mediació no es pot imposar, sinó que requereix l’acord lliure de tots els participants.
CONFLICTES QUE NO PODEN ANAR A MEDIACIÓ:
-Quan cal denunciar allò que està succeint.
-Quan hi ha violació dels Drets Humans.
-Quan no hi ha voluntat d’una de les parts.
-Quan s’ha violat la llei i/o es toquen temes legals complexos.
-Quan hi ha massa desequilibri de poder.
BENEFICIS DELS PROGRAMES DE MEDIACIÓ A NIVELL ESCOLAR
-Millora del clima escolar. Crea en el centre un ambient més relaxat i productiu.
-Augmenta la capacitat de resolució de conflictes de forma no violenta.
-Disminueix el nombre de conflictes i conductes violentes, vandàliques i disruptives, i, per tant, el temps dedicat a resoldre'ls.
-Es redueix el nombre de sancions, expulsions i expedients disciplinaris
BENEFICIS DELS PROGRAMES DE MEDIACIÓ A NIVELL SOCIAL
-Contribueix a desenvolupar actituds d'interès i respecte per l'altre ja que busca solucions satisfactòries per a ambdós.
-Contribueix a la millora de les habilitats comunicatives, sobretot l'escolta activa.
-Contribueix a millorar les relacions interpersonals.
-Augmenta el desenvolupament d'actituds cooperatives.
-Afavoreix l'autoregulació a través de la recerca de solucions autònomes i negociades.
Il·lustració Irene B. Ayora
Publicat a Escola
2018-2019. Raquel Guasch i Hao Chen
Hem anat a l’edifici d’Infantil a parlar amb els professors que treballen amb els més petits de l’escola, i n’hem fet un resum perquè coneguem tots qui són i com treballen.
