Publicat a Narrativa
2023-2024. Berta Lecha
La meva vida seria molt difícil sense mòbil. La gent pensa que és una ruqueria i que és dolent i estrany tenir aquesta necessitat, però no hi estic d’acord perquè per a mi és imprescindible portar-lo quan vaig sola pel carrer. Em dona seguretat perquè sempre penso que si em passa qualsevol cosa, en uns segons truco als meus pares.
També em va bé quan estic en un lloc i m’he oblidat alguna cosa a casa. Sempre puc trucar o enviar un missatge a qui sigui perquè me la pugui portar.
Una tercera utilitat és com a eina d’estudi. És a dir, quan m’he oblidat d’apuntar els deures, em va molt bé demanar a algun dels meus companys què s’ha de fer de la matèria que sigui i així faig els deures i el meu oblit no té conseqüències.
Una quarta utilitat és per a tranquil·litzar els meus pares quan he d’anar a algun lloc. De seguida que arribo on sigui, els aviso i així ells ja saben que he arribat bé i que no he tingut cap problema.
Així doncs, a part d’utilitzar-lo com a passatemps, estic convençuda que la vida seria difícil sense el meu estimat mòbil.
Publicat a Narrativa
2023-2024. Kalen Qu
La meva vida seria molt difícil sense la meva mare. Ella és qui m’estimo més del món perquè m’ajuda quan ho necessito, sempre em fa costat i m’entén sense haver de parlar massa.
Quan he d’anar a un lloc desconegut, es preocupa per i m’hi acompanya. Quan surto de casa perquè he quedat amb els meus amics, em fa la col·lecció de preguntes de sempre: on anireu, quants sereu, amb qui hi aniràs, què fareu... i la més important; quan tornaràs? A vegades no m’agrada que em pregunti tant, però entenc que és perquè es preocupa per mi i vol estar segura que no em passa res. De moment, no em deix sortir amb els amics a la nit; soc encara massa jove i sempre em recorda que la ciutat és perillosa de nit.
Cada matí quan em llevo, vaig a la cuina i sé que ella és allà amb l’esmorzar a punt. Al migdia, repetim la situació, però ara amb el dinar. És una cuinera excel·lent i mai no es cansa de preparar-nos menjars exquisits.
També hi ha la qüestió econòmica. Ella treballa per a donar-me tot allò que sap que necessito: l’escola, la roba, el menjar, el pis i darrerament s’hi ha afegit l’ortodòncia.
La meva vida seria impensable sense la mare, la persona més forta i generosa que conec, i desitjo estar amb ella tants anys com sigui possible.
Publicat a Narrativa
2023-2024. Aina Lecha
La meva vida seria molt difícil sense el waterpolo no només perquè és un esport que m’agrada molt, sinó perquè no hauria conegut les meves companyes d’equip. També seria avorrit passar les tardes sense saber què fer quan ja he acabat els deures i he estudiat per a les proves d’aquella setmana.
Gràcies a les meves companyes he millorat com a jugadora i també com a persona. He après a treballar en equip, a ser bona companya i a oblidar-me de mi i pensar més en el bé del grup.
Si alguna vegada no pogués practicar waterpolo, estic segura que allò que més trobaria a faltar serien sense dubte les meves companyes i de compartir amb elles la felicitat de la victòria i també la tristor o la decepció quan perdem.
Així doncs, la meva vida seria complicada sense el waterpolo i tot el que per a mi suposa els entrenaments i els partits.
Publicat a Narrativa
2023-2024. Ada Mansilla
Fa molt temps, hi havia una jove anomenada Kazuhiyo. Era una bella dona prima, de cabell negre i llis. La seva pell era pàl·lida i blanca com la neu. Els seus llavis eren vermells com la sang. Però allò que més destacava d’ella eren els seus ulls, que recordaven molt dues perles.
Generalment rebia molts afalacs i sempre, anés on anés, era el centre de totes les mirades. No mostrava cap interès per aquestes persones perquè era conscient que només es fixaven en la seva bellesa i no en el seu cor.
La seva millor amiga, la Fuyuzumi, era en canvi una noia que no destaca en res; els seus cabells eren arrissats i castanys, els ulls recordaven el color del cafè, tenia un to de pell més aviat pàl·lid i el seu físic era és aviat voluminós. Així doncs, no captava la mateixa atenció masculina que la Kazuhiyo.
Una nit de lluna plena, van anar al Festival floral. Totes dues portaven un quimono preciós. La Kazuhiyo duia el seu d’una roba de seda i el color combinava amb els seus ulls de perla. Els homes es sentien atrets davant aquella bellesa, però ella no s’arreglava per rebre la seva atenció, sinó que ho feia per sentir-se bé amb ella mateixa. En canvi, la Fuyuzumi sí que s’arreglava per captar l’atenció i sentir-se admirada, però tots els seus esforços no semblaven servir per a res. Sovint, la Fuyuzumi se sentia gelosa de la seva amiga, però mai no havia arribat a dir-li res.
Aquella nit, el noi que agradava a la Fuyumuzi va fer un comentari molt galant en veu alta referent als ulls de la Kazuhiyo i li va demanar si algun dia voldria anar a passejar amb ell. Ella, amablement, va rebutjar la proposta perquè sabia que era el noi que li agradava a la seva amiga i no volia res d’especial amb ningú. La Fuyumuzi, totalment aliena al rebuig de la proposta, es va enutjar molt; sentia com la sang li bullia i que aquesta vegada sí que se sentia molt gelosa de la seva amiga i es veia incapaç de dissimular-ho.
Una estona més tard, van anar caminar per la platja per admirar la lluna. Totes dues estaven soles, assegudes una al costat de l’altra, encisades per la llum i els reflexos de les onades. Mentre la Kazuhiyo observava la foscor, la Fuyumuzi no es podia treure del cap el compliment que havia fet el noi que li agradava a la seva amiga. Estava tan gelosa que la ira la va dominar i li va clavar als ulls el seu ventall. La pobra Kazuhiyo no entenia res i no podia parar de xisclar i de plorar perquè notava un dolor insuportable i es va adonar de sobte que la seva amiga semblava gaudir escoltant els seus gemecs. Com que cada vegada els plors eren més forts, la Fuyumuzi va agafar com va poder el cos de la noia i el va llançar al mar.
Diu la llegenda que si camines sola les nits de lluna plena en aquella zona de la platja, pots veure emergir de l’aigua l’esperit de la Kazuhiyo que busca a la sorra els ulls de perla que li van ser arrabassats.
