escola mireia

Educació infantil,
primària i secundària obligatoria

ESPERANT

2021-2022. Laia Rodríguez

“Tota la vida esperant que passi alguna cosa, i l’únic que passa és la vida.”

Tots tenim somnis pels quals lluitem dia rere dia. Cada dia esperem aquell senyal per a començar, aquell resultat... Esperem un dia en concret per al qual tenim moltes ganes. Però, mentre esperem aquell dia especial, el moment correcte, què passa amb els dies que passen en va?

Són dies desaprofitats als quals no donem importància, simplement posem més atenció a aquella data que tenim encerclada al calendari. Fins i tot pensem “ja ho faré dijous vinent”. Però allò que mai hem pensat és que ja mai més serà 20 de gener de 2022, i tot aquell temps perdut no el podrem recuperar.

Actualment, ens centrem molt en el futur, o en coses que sabem que no passaran: desitgem que ens toqui la loteria per poder comprar-nos el cotxe dels nostres somnis, esperem rebre aquella peça de roba per a lluir-la quan sortim amb les amigues, o passem les hores pendents d’un simple missatge d’algú especial que farà que els dia sigui una mica més feliç.

Hem d’aprendre a viure el present i gaudir de cada moment. Ningú no té cap certesa que demà seguirem aquí. I si desapareixem mentre esperem aquest tan desitjat moment correcte? Així doncs, viu avui i ja t’amoïnaràs demà (que per això tenim l’edat que tenim, és clar).

DÉU A L'ARCA I FORD A LES PRESTATGERIES

2021-2022. Èric Gil

“Déu a l’arca i Ford a les prestatgeries”, Aldous Huxley

Aquesta cita d’Aldous Huxley apareix en el llibre “Un món feliç”, en el capítol 17, durant una discussió entre un dels protagonistes, John, i el líder totalitari mundial, Mustafa Mond. La seva intenció és expressar que la seva societat capitalista ideal abandona els ensenyaments de Déu i abraça les idees d’un capitalisme extrem, representat per la figura de Henry Ford.

M’agrada posar aquesta cita en contraposició a la famosa cita del filòsof alemany Friedrich Nietsche “Déu ha mort”. Tot i ser mencionades en contextos diferents, ambdues tenen un punt de semblança: la moralitat i la fi com a part de la vida. Les ensenyances de Déu es basen en la fe, que no és més que la resposta a aquella necessitat dels homes d’emetre l’inexplicable, de combatre les pors i d’evitar la solitud davant l’univers.

La fe també ensenya que no som més que nosaltres mateixos i que pertanyem a Déu sense estar lligats a cap bé material. També explica que la mort s’ha de témer, però alhora és un trànsit a una altra etapa, una ascensió a alguna cosa més gran. La fe s’ajuda d’aquestes idees per promoure un comportament moral utilitzant la poder de poder-se quedar sense aquesta ascensió final.

Totes aquestes idees mencionades de la fe no poden existir en una societat capitalista ideal perquè el sistema capitalista és per naturalesa immoral. Els éssers humans són eines de consum que permeten mantenir una economia estable. No som de Déu, sinó propietat d’allò que consumim.

DE MENTIDA A VERITAT

2021-2022. Leila Alonso

“Temo el dia que la tecnologia superi la nostra interacció humana. El món tindrà una generació d’idiotes.” Albert Einstein, 2012

Aquesta cita ens fa pensar en les conseqüències de les noves tecnologies en la vida de les persones. Les xarxes socials estan molt bé, però redueixen notablement les interaccions reals entre les persones, i potser això ens faci més ineptes per a relacionar-nos. També és possible que les prestacions dels dispositius ens provoquin una acomodació del pensament que es relaxa perquè no necessitem retenir informació, practicar la memòria en saber que tenim a l’abast una capacitat virtual de coneixement gairebé infinita amb un sol clic, per no parlar de la dependència que ens genera tenir un telèfon mòbil a la butxaca.

Hauria estat bastant èpic que Einstein hagués pronunciat aquestes frases, perquè suposaria que hauria predit en certa manera l’aparició dels mòbils i d’internet, la nova manera actual de viure amb les aplicacions i les xarxes socials que tant  ens agraden.

Però, realment, la història no va ser exactament així. No hi ha cap constància que hagi dit mai això. Segons s’ha comprovat, no fa massa, les primeres aparicions d’aquesta cita es van publicar al 2012. Després d’aquesta publicació, hi va haver una cadena de missatges a Facebook que atribuïen a Einstein aquestes paraules.

Irònicament, la cita alerta sobre el fet que la tecnologia ens faria idiotes, i atribuir una frase a algú sense contrastar la seva veracitat no es que doni una imatge massa bona de la societat anomenada tecnològica.

Dit tot això, vull acabar aquest escrit fent una reflexió sobre la facilitat que té internet de convertir mentides en veritats perquè aquest no és el primer cas, i evidentment, tampoc no serà el darrer.

QÜESTIONARI-DEU DELS NOU DE MEDIACIÓ

2021-2022. Didac Agullé, Ruth Boglione, Nicolás Felipe, M. Paula Lagarejo, Ana Beatriz León, Laia Mateus, Aina Nadal, Anni Qi, Ludmila Udrisard (Optativa Mediació escolar, 3r ESO) 

Els nou alumnes que aquest curs fem la matèria optativa de Mediació Escolar hem dissenyat un qüestionari de les deu preguntes amb les corresponents respostes que considerem imprescindibles per a saber què és la Mediació.

  1. Què és la mediació?

És un procés mitjançant el qual dues persones resolen un conflicte de manera pacífica amb l’ajut del mediador, que és qui guiarà tot el procés.

  1. Com es realitza aquest procés?

S’inicia el procés quan les dues persones són conscients que tenen un conflicte i demanen ajut al mediador de comú acord.

  1. Per a què serveix la mediació?

Serveix per a resoldre conflictes mitjançant el diàleg de ,amera pacífica. Aprenem així a afrontar els problemes, a conviure amb els altres i a ser conscients que a vegades ens cal un ajut per a solucionar allò que nosaltres sols no ens en veiem capaços.

  1. Què passa si el procés de mediació no funciona?

Abans d’iniciar el procés, cal que les persones implicades estiguin motivades, acceptin les responsabilitats pròpies, estiguin disposades a acceptar les propostes de l’altra persona, discrepar si és necessari i acceptar els retrets i la manca de propostes per part de l’altre.

Cal saber si realment les persones involucrades tenen la voluntat de trobar una solució. Si realment no és així, el procés de mediació no té sentit i fracassarà.

  1. Com ha de ser un bon mediador?

Ha de saber escoltar amb atenció, s’ha de mantenir neutral, no ha d’interrompre les explicacions, és voluntari i alhora conscient que aquesta tasca és anònima i, finalment, ha de transmetre seguretat.

  1. Tots els conflictes poden ser mediats?

No tots els conflictes es poden portar a mediació. En els casos següents, no es pot plantejar la resolució per aquesta via: quan cal denunciar allò que està succeint, quan hi ha violació dels Drets Humans, quan no hi ha voluntat d’una de les parts, quan s’ha violat la llei, quan es toquen temes legals complexos, quan es pugui crear jurisprudència, i finalment, quan hi ha massa desequilibri de poder.

  1. Per quin motiu el procés de mediació ha de ser anònim?

Ha de ser anònim per a preservar la intimitat dels participants, de manera que així és un procés confidencial, llevat dels casos previstos a la normativa vigent. Per altra banda, la confidencialitat és el primer dels quatre principis de la mediació: confidencialitat, voluntarietat, imparcialitat, neutralitat.

  1. Quins són els objectius de la mediació escolar?

-Tractar el conflicte de manera constructiva i positiva.

-Abordar els conflictes mitjançant el diàleg i la recerca d’acord.

-Afavorir la participació de les parts implicades en la resolució, la gestió i la transformació amb l’ajuda d’un tercer, el mediador.

-Possibilitar l’aprenentatge de valors com l’autonomia i la responsabilitat en facilitar un context pacífic on l’alumnat participem activament en la resolució dels nostres propis conflictes.

-Construir i enfortir la convivència.

  1. Com és el final d’un procés de mediació?

Entenem com a final del procés el resultat, és a dir, allò a què s’arriba, el producte de la interacció entre les parts, facilitat per l’acció i l’acompanyament del mediador. El resultat pot ser positiu o negatiu, per a ambdues parts, o per a una més que per a l’altra, amb acord, sense acord o amb un procés inacabat.

El resultat serà més satisfactori si s’apropa a l’objectiu perseguit per les parts en la mediació.

  1. Què n’opinem nosaltres?

-Els alumnes som els primers que detecten el que està passant i els primers que podem actuar si sabem on hem d’anar per a trobar solucions.

-La mediació permet trobar solucions a conflictes que van més enllà de les mesures disciplinàries.

-Mitjançant aquest procés s’ajuda a promoure la cultura de la pau que entén que el diàleg és una eina eficaç en la gestió dels conflictes.

-Els alumnes confiem més en els mediadors que en alguns professors per trobar sortida a problemes de convivència. És a dir, davant del professorat tenim una actitud a la defensiva, però amb els companys mediadors l’actitud és participativa.

-La mediació forma persones fortes perquè educa en valors, és una eina que sempre tindrà a la mà el jove que ha après a gestionar els problemes sense violència ni victimisme.

-Tot i que la mediació no és una eina eficaç per a gestionar casos d’assetjament escolar que ja estan iniciats, sí que ajuda a gestionar la problemàtica entre alumnes en el seu moment inicial i contribuir a la prevenció.

-La introducció d’eines de mediació durant l’escolarització contribueix a formar ciutadans que en el moment que tinguin un conflicte hauran vist que el diàleg és una forma molt més eficient de gestionar-lo que acudir al sistema judicial o deixar-lo passar amb l’esperança que els temps el solucioni.

-Seria interessant que la mediació i la promoció d’eines de diàleg es convertís en un eix central de l’activitat escolar. Per a les persones mediadores, una gestió pacífica d’un conflicte és tan important per formar ciutadans compromesos amb la democràcia com poden ser les matemàtiques o el català.

-Davant la por o per manca d’eines, els alumnes que actuen de forma passiva com a espectadors davant casos d’assetjament a l’aula tot i ser-ne coneixedors, la mediació els reforça i els ajuda a responsabilitzar-se del que succeeix en el grup d’iguals.

-La mediació pot ajudar a gestionar els conflictes que apareixen en l’àmbit escolar, tant dins com fora de l’aula.