QÜESTIONARI-DEU DELS NOU DE MEDIACIÓ
2021-2022. Didac Agullé, Ruth Boglione, Nicolás Felipe, M. Paula Lagarejo, Ana Beatriz León, Laia Mateus, Aina Nadal, Anni Qi, Ludmila Udrisard (Optativa Mediació escolar, 3r ESO)
Els nou alumnes que aquest curs fem la matèria optativa de Mediació Escolar hem dissenyat un qüestionari de les deu preguntes amb les corresponents respostes que considerem imprescindibles per a saber què és la Mediació.
- Què és la mediació?
És un procés mitjançant el qual dues persones resolen un conflicte de manera pacífica amb l’ajut del mediador, que és qui guiarà tot el procés.
- Com es realitza aquest procés?
S’inicia el procés quan les dues persones són conscients que tenen un conflicte i demanen ajut al mediador de comú acord.
- Per a què serveix la mediació?
Serveix per a resoldre conflictes mitjançant el diàleg de ,amera pacífica. Aprenem així a afrontar els problemes, a conviure amb els altres i a ser conscients que a vegades ens cal un ajut per a solucionar allò que nosaltres sols no ens en veiem capaços.
- Què passa si el procés de mediació no funciona?
Abans d’iniciar el procés, cal que les persones implicades estiguin motivades, acceptin les responsabilitats pròpies, estiguin disposades a acceptar les propostes de l’altra persona, discrepar si és necessari i acceptar els retrets i la manca de propostes per part de l’altre.
Cal saber si realment les persones involucrades tenen la voluntat de trobar una solució. Si realment no és així, el procés de mediació no té sentit i fracassarà.
- Com ha de ser un bon mediador?
Ha de saber escoltar amb atenció, s’ha de mantenir neutral, no ha d’interrompre les explicacions, és voluntari i alhora conscient que aquesta tasca és anònima i, finalment, ha de transmetre seguretat.
- Tots els conflictes poden ser mediats?
No tots els conflictes es poden portar a mediació. En els casos següents, no es pot plantejar la resolució per aquesta via: quan cal denunciar allò que està succeint, quan hi ha violació dels Drets Humans, quan no hi ha voluntat d’una de les parts, quan s’ha violat la llei, quan es toquen temes legals complexos, quan es pugui crear jurisprudència, i finalment, quan hi ha massa desequilibri de poder.
- Per quin motiu el procés de mediació ha de ser anònim?
Ha de ser anònim per a preservar la intimitat dels participants, de manera que així és un procés confidencial, llevat dels casos previstos a la normativa vigent. Per altra banda, la confidencialitat és el primer dels quatre principis de la mediació: confidencialitat, voluntarietat, imparcialitat, neutralitat.
- Quins són els objectius de la mediació escolar?
-Tractar el conflicte de manera constructiva i positiva.
-Abordar els conflictes mitjançant el diàleg i la recerca d’acord.
-Afavorir la participació de les parts implicades en la resolució, la gestió i la transformació amb l’ajuda d’un tercer, el mediador.
-Possibilitar l’aprenentatge de valors com l’autonomia i la responsabilitat en facilitar un context pacífic on l’alumnat participem activament en la resolució dels nostres propis conflictes.
-Construir i enfortir la convivència.
- Com és el final d’un procés de mediació?
Entenem com a final del procés el resultat, és a dir, allò a què s’arriba, el producte de la interacció entre les parts, facilitat per l’acció i l’acompanyament del mediador. El resultat pot ser positiu o negatiu, per a ambdues parts, o per a una més que per a l’altra, amb acord, sense acord o amb un procés inacabat.
El resultat serà més satisfactori si s’apropa a l’objectiu perseguit per les parts en la mediació.
- Què n’opinem nosaltres?
-Els alumnes som els primers que detecten el que està passant i els primers que podem actuar si sabem on hem d’anar per a trobar solucions.
-La mediació permet trobar solucions a conflictes que van més enllà de les mesures disciplinàries.
-Mitjançant aquest procés s’ajuda a promoure la cultura de la pau que entén que el diàleg és una eina eficaç en la gestió dels conflictes.
-Els alumnes confiem més en els mediadors que en alguns professors per trobar sortida a problemes de convivència. És a dir, davant del professorat tenim una actitud a la defensiva, però amb els companys mediadors l’actitud és participativa.
-La mediació forma persones fortes perquè educa en valors, és una eina que sempre tindrà a la mà el jove que ha après a gestionar els problemes sense violència ni victimisme.
-Tot i que la mediació no és una eina eficaç per a gestionar casos d’assetjament escolar que ja estan iniciats, sí que ajuda a gestionar la problemàtica entre alumnes en el seu moment inicial i contribuir a la prevenció.
-La introducció d’eines de mediació durant l’escolarització contribueix a formar ciutadans que en el moment que tinguin un conflicte hauran vist que el diàleg és una forma molt més eficient de gestionar-lo que acudir al sistema judicial o deixar-lo passar amb l’esperança que els temps el solucioni.
-Seria interessant que la mediació i la promoció d’eines de diàleg es convertís en un eix central de l’activitat escolar. Per a les persones mediadores, una gestió pacífica d’un conflicte és tan important per formar ciutadans compromesos amb la democràcia com poden ser les matemàtiques o el català.
-Davant la por o per manca d’eines, els alumnes que actuen de forma passiva com a espectadors davant casos d’assetjament a l’aula tot i ser-ne coneixedors, la mediació els reforça i els ajuda a responsabilitzar-se del que succeeix en el grup d’iguals.
-La mediació pot ajudar a gestionar els conflictes que apareixen en l’àmbit escolar, tant dins com fora de l’aula.