Publicat a Curiositats / entreteniment
2019-2020. Ada de Dalmases
Una síndrome és un conjunt de símptomes que defineixen o caracteritzen una malaltia o una condició que es manifesta en una persona. Generalment, el terme s'associa a estats negatius que detectem per mitjà de signes prèviament establerts.
-Síndrome de Cotard: També anomenada deliri de negació, va ser reconeguda el 1880 per un neuròleg francès anomenat Jules Cotard. Les persones que la pateixen creuen que els seus òrgans estan paralitzats o són disfuncionals, i fins i tot arriben a pensar que el seu cor no batega. Està relacionada amb altres malalties més conegudes com la demència o l’esquizofrènia, i una de les característiques més representatives és la presència de gran nombre d’al·lucinacions.
-Síndrome d’Alícia al País de les Meravelles: Es caracteritza pels deliris que afecten la percepció del temps i de l’espai, és a dir, les persones que la pateixen creuen que els objectes que veuen són més grans o més petits del que realment són, i també poden tenir problemes per a situar-se en el temps. Té el nom de la novel·la de Lewis Carroll, perquè la seva protagonista té aquesta síndrome. Tot i que no se’n parla massa, és relativament comuna i no s’associa amb cap trastorn mental, però si que té relació amb migranyes i epilèpsia. Per al seu tractament, s’utilitza la mateixa medicació de la migranya i sempre es recomana descansar tant com es pugui.
-Síndrome d’Estocolm: És un trastorn emocional que es dóna en víctimes d’un segrest que s’enamoren del seu segrestador i hi estableixen lligams emocionals molt forts. És una reacció provocada per l’estrès davant una situació traumàtica i per la desesperació, i actua com a mètode d’autodefensa. Acostuma a ser difícil de tractar perquè la víctima es nega a donar informació sobre res que tingui a veure amb el segrestador, i fins i tot pot col·laborar amb ell perquè aconsegueixi els seus objectius.
Publicat a Curiositats / entreteniment
2019-2020. Berta Martínez
La Fossa de les Marianes és un gran forat al fons del Pacífic nord-occidental, a mig camí entre la costa d’Indonèsia i la de la Xina. Té la gran particularitat que és la fossa de major profunditat de planeta. Es calcula que la seva profunditat és de 2250 Km de profunditat i 70 Km d’ample, tenint en compte que la mitjana de profunditat del mar és de 4 km.
Conté un equivalent d’aigua mil vegades més gran que la de la Terra. Per això la il·luminació és pràcticament inexistent, i la temperatura és molt baixa també per la gran profunditat.
A les Marianes hi ha un ecosistema totalment adaptat a les altes pressions del fons. Es creia que era impossible que hi hagués vida, fins que uns científics van descobrir un tipus de calamar gegant i més de dues-centes formes de vida unicel·lulars datats de fa prop de sis milions d’anys i que podrien ser restes prehistòriques.
Una característica que fa que sigui un lloc misteriós és que l’home no hi pot accedir directament i només es pot guiar per les mostres que agafen els aparells tecnològics que fa servir per arribar al fons de la fossa, ja que és impossible aguantar la gran pressió que hi ha a aquesta profunditat.
Publicat a Curiositats / entreteniment
2019-2020. Verònica Manresa i Leila Alonso
Aquest és un organisme encarregat d’analitzar a nivell mundial la informació científica, tècnica i socioeconòmica referent al risc que suposa el canvi climàtic provocat per les activitats humanes. Les anàlisis i les conclusions a les quals arriben es redacten en un informe que elaboren cada set anys i que consta de tres parts: Base científica, Impactes-Adaptació-Vulnerabilitat, i Mitigació del canvi climàtic.
S’anomena Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC o IPCC, en les seves sigles en anglès, Intergovernmental Panel on Climate Change). Va ser creat el 1988 pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (ONU-Medi Ambient) i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), que tres dècades després compta amb la participació de 195 països. En ell col·laboren centenars d’especialistes de tots els àmbits i parts del planeta.
El darrer informe general és de l’any 2015, tot i que el 2018 se’n va publicar un d’especial sobre la necessitat de limitar la temperatura a 1,5ºC respecte a nivells preindustrials, seguit d’un altre el mateix any sobre l’ús de la terra i el canvi climàtic. A finals de setembre surt el darrer dedicat als oceans i la criosfera en un clima canviant.
Amb aquests informes, la classe política disposa de la informació necessària per a adoptar les mesures oportunes de mitigació i adaptació. Per això, actualment l’IPCC és la millor i més fiable font científica per documentar-se i actuar en conseqüència.
Publicat a Ens interesa
2022-2023. Xiang Chen
Avui és dia de partit i, per tant, estic nerviós. Bec un got d’aigua i respiro a poc a poc una mica d’aire fred abans de començar.
Per a mi, un partit és com un examen. Quan faig els entrenaments és com quan estic estudiant i quan arriba el dia del partit, és el dia de l’examen. Mentre estic jugant, intento recordar allò que he après i practicat als entrenaments i ho poso en pràctica quan em sembla convenient.
Intento defensar individualment els tirs, i si m’equivoco he de tenir el cap fred i no passa res. Agafo el rebot i l’he de jugar amb tranquil·litat.
Durant el partit, el més important és la mentalitat. Si m’enfado i perdo els temps queixant-me, no faig les coses bé. És impossible guanyar perquè som un equip, no només soc jo i el meu caràcter, i tots junts hem de posar tot el que tenim per a aconseguir la victòria.
Avui el resultat no ens ha acompanyar; hem perdut. Tot i així, estic content. Ho hem fet tan bé com hem sabut. Tenim clar on ens hem equivocat i en el proper entrenament ho haurem de practicar fins que ens en sortim.
