MUSICOTERÀPIA
2019-2010. Joaquim Felipe
La musicoteràpia és l’ús de la música que et permet facilitar i promoure aspectes de la vida com ara les relacions, la comunicació, l’aprenentatge, l’expressió i el moviment que satisfan la necessitat física, emocional, mental social i cognitiva mitjançant els seus elements (ritme, so, melodia i harmonia).
Segons el tipus d’experiència musical que es necessiti, hi ha diferents sistemes de dur-la a terme.
-Improvisació: el pacient crea la seva pròpia música cantant o tocant un instrument.
-Recreació: el pacient canta una música o la interpreta basant-se en estructures musicals conegudes.
-Composició: el pacient compon una música o la interpreta.
-Audició: el pacient escolta música per allunyar-se una estona del seu dia a dia.
La musicoteràpia s’utilitza freqüentment en el tractament de trastorns infantils per a potenciar el desenvolupament d’habilitats físiques i mentals, millorar els problemes emocionals, enfortir l’expressió corporal, fomentar la socialització i estimular la maduració cerebral a partir del cant (estructura de les paraules i les frases), l’audició (atenció i reconeixement dels sons), els jocs musicals, la composició de cançons (creativitat i imaginació) i la pràctica instrumental (reconeixement i habilitat motriu).
La musicoteràpia també és de gran ajuda a l’etapa adolescent perquè a través de la utilització dels elements musicals, l’adolescent troba un mitjà creatiu que afavoreix la seva expressió lliurement, la qual cosa millora la comunicació amb ell mateix i amb els altres.