il·lustració de César Barceló
reciclatge
2018-2019. Martí Rodríguez
El reciclatge té com objectiu la disminució de residus i és el procés d'utilització de parts o elements d'un article que són rebutjats i després d'un determinat procés poden ser usats novament. Així doncs, reciclar és l'acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum productes materials obtinguts de residus.
La producció de mercaderies i productes, que fa créixer el consum i com a conseqüència l'augment de deixalles de divers tipus que no poden simplement acumular-se o rebutjar-se perquè representen un perill real o potencial per a la salut, ha obligat a les societats modernes a desenvolupar diferents mètodes de tractament de deixalles i a fer un esforç en utilitzar productes fabricats amb materials reciclats.
L’acció de reciclar, que és tan fàcil com separar i tirar les escombraries que produïm diàriament en un contenidor o un altre, té un gran impacte positiu, com per exemple: estalviar energia i reducció de la contaminació, la qual cosa es tradueix menys generació de CO2 per crear nou material i així es redueixen els gasos que provoquen l’efecte hivernacle; disminució del consum de recursos naturals, per exemple tant el vidre com el metall es pot reciclar infinites vegades ja que no perden les seves propietats en reciclar-se, permetent crear nous materials disminuint l’ús de recursos naturals; evitar l’ús d’abocadors, aquests són molt contaminants per al medi ambient i molt molests per a les persones; permetre la creació de nous llocs de treball.
D’altra banda existeix un model anomenat la regla de les tres erres o conegut també com les tres erres de l’ecologia. Mitjançant aquestes tres erres es pretén generar uns hàbits de consum més saludables per al planeta. Aquestes tres erres són:
REDUIR: Promoure els materials que se’ls pugui donar més d’un ús. Per tant reduir els materials que estan destinats a una única funció o a un sol ús i reduir el consum de productes tòxics i contaminants.
REUTILITZAR: Donar prioritat a aquells materials que es puguin reutilitzar.
RECICLAR: Aquesta és la R més conegudes de totes i ha de ser l’última opció, quan no és possible ni reduir ni reutilitzar.
CONTENIDOR MARRÓ: El 40% dels residus que produïm és matèria orgànica. A partir d’aquests residus podem dur a terme el compostatge, que és un procés de descomposició biològica de la matèria orgànica de les nostres escombraries. El material resultant no és ben bé un adob, tot i que té nutrients i oligoelements, i més aviat és un regenerador orgànic del terreny. Per això s’anomena adob orgànic. Alguns dels seus efectes sobre el sòl són: descompacta els terrenys durs i compacta els tous, augmenta la capacitat de retenció d’aigua, augmenta el contingut de matèria orgànica, etc.
CONTENIDOR BLAU: Els papers i cartons recollits es duen a una planta de reciclatge, on es classifiquen segons la seva composició per reciclar-los i produir més paper o cartó. El 85% de la totalitat produïda a l’Estat s’elabora a partir de fibres recuperades. La recollida selectiva del paper aporta un seguit de beneficis ambientals com són l’estalvi de matèries primeres, la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i la reducció de l’espai ocupat en els abocadors. També contribueix al desenvolupament econòmic i social a través de la generació de llocs de treball i de teixit industrial.
CONTENIDOR VERD: A la planta de reciclatge, el vidre es separa dels cossos estranys, es tritura i es neteja. D’aquesta operació en surt una matèria primera anomenada calcin, que és utilitzada en l’elaboració de nous envasos de vidre. El vidre nou és 100% reciclable, i si utilitzéssim ampolles retornables ajudaria a reduir la contaminació en un 20%.
CONTENIDOR GROC: Cada envàs té una composició i, per tant, un tractament diferent. Els envasos brick es separen manualment i s’utilitzen per a fabricar bosses de paper, làmines d’alumini o cartó, envasos, paper de cuina, etc. Les fraccions de polietilè i d’alumini s’usen com a combustible. Les llaunes d’acer es premsen i es fonen per a fer carrosseries, tubs, etc. Les d’alumini es premsen també i es fonen per a fer bicicletes, electrodomèstics i cargols. La recollida d’envasos lleugers permet estalviar energia. Una tona d’envasos de plàstic o dues de tetrabriks suposa un estalvi d’una tona de petroli. També redueix la contaminació de l’aigua i l’aire, i un important estalvi de matèries primeres que s’han d’extreure de a natura.