La literatura: art i cultura
2018-2019. Josep Sánchez
La literatura és una producció artística que trobem en totes les societats, i és la més important perquè es basa en la llengua, eina fonamental de la comunicació humana. És un acte de comunicació que s’ha enriquit amb una càrrega estètica i amb la voluntat de ser una manifestació artística. Segons les seves característiques formals i la seva finalitat, es poden classificar en narrativa, lírica o poesia i teatre.
NARRATIVA: Antigament, només es podia difondre per escrit o bé oralment.
Els romanços de cec: Aquests narradors orals que explicaven històries pels mercats eren cecs i es guanyaven la vida així. Instal·laven la paradeta amb un cordill lligat entre dos pals en el qual penjaven un munt de fulls on hi havia escrita la història que explicava.
Les auques: Eren narracions curtes que serveixen per difondre històries, i molt sovint es dedicaven a narrar la vida i miracles dels sants, històries de lladres i bandolers, llegendes d’amor, històries antigues, llegendes i mites. Es componen d’un conjunt de vinyetes amb dibuixos, i un verset a sota de cada vinyeta, de manera que el dibuix de la vinyeta es correspon amb el que explica. El vers no té una funció poètica, sinó que serveix perquè sigui més fàcil recordar la narració.
La novel·la: A mesura que la impremta es va anar estenent, els llibres van deixar de ser objectes luxosos i a poc a poc es van fer presents en moltes cases de burgesos, artesans i més endavant en les cases de persones de totes les classes socials. Amb la difusió del llibre, la literatura oral va deixar de ser la més important, i l’acte de llegires va anar estenent. Aleshores, la novel·la va començar a tenir la popularitat que avui encara té com a gènere pensat per entretenir els seus lectors, que sovint s’identifiquen amb un dels personatges.
La literatura de fulletó: Quan la impremta es va difondre, a vegades els editors venien el llibre en plecs o fulletons. Això permetia que l’autor la modifiqués a mesura que el públic anava donant la seva opinió.
La literatura de consum: Amb l’abaratiment del llibre, les novel·les anaven dirigides a totes les classe de la societat, i això va provocar que canviessin els temes i els arguments de les obres, adaptats als gustos de les classes populars. El prestigi d’un autor va començar a anar lligat a la seva popularitat, i aleshores va parèixer l’autor professional que viu de la seva feina com a escriptor.
LÍRICA O POESIA: És aquell acte de comunicació humana en el qual l’element fonamental és la transmissió de sentiments o la intenció de transformar la voluntat de l’oient, Una de les seves característiques és el vers, conjunt de paraules d’un text que escrivim en una mateixa línia que té ritme (alternança de síl·labes àtones i tòniques), rima (repetició dels mateixos sons al final dels versos) i longitud (fins a set síl·labes s’anomenen d’art menor, i de vuit en endavant, d’art major).
TEATRE: És un gènere creat per a ser representat davant d’una col·lectivitat. Així doncs, és una obra literària que representen uns actors en un escenari. L’escenari és decorat i els personatges es vesteixen d’acord amb els seus papers i amb les indicacions de l’autor de l’obra. Per tant, el teatre és representació: és ficció.
Tragèdia: Gènere dramàtic en el qual el protagonista s’enfronta amb els seu propi destí i rep un aprenentatge a través del seu sofriment.
Comèdia: Té intenció festiva i satírica. Tracta temes quotidians, els personatges són arquetips de les virtuts i els vicis de la gent normal i corrent, pretén ensenyar a través de la burla i té un desenllaç feliç.
Drama: Els personatges es veuen enfrontats a problemes reals. Sovint hi ha una parella protagonista, que és la que viu el problema i està envoltada per uns personatges secundaris.
Actualment, tenim un accés il·limitat a la cultura. El problema de triar el que volem llegir o mirar implica que hem de tenir en compte uns referents culturals ben consolidats per a poder triar, o podem confiar en el criteri d’altres persones que ens aconsellen. Internet, malgrat tot, permet que tots els usuaris de la xarxa no es conformin en el seu paper de receptors passius i passin a la creació activa: enciclopèdies col·laboratives, blocs, fòrums, etc.