Publicat a Bloc
2022-2023. Shiman Wu
Em fan por tots els animals. Tothom es pensa que reacciono així perquè soc tímida, però no és veritat. En realitat, tinc por. Fa anys, em va passar una cosa que en el fons, reconec que fa riure, però es va convertir en una de les coses que més por em fa.
Un dia, mentre passejava al costat d’un rierol, vaig veure una gallina que voltava per allà. Em vaig fixar què feia i vaig decidir que feia temps que no menjava, perquè en el moment que es va adonar que jo era allà, em va començar a perseguir.
Em vaig posar a córrer ben esverada cap a casa, però la porta estava tancada i no duia la clau. De sobte, la gallina va aparèixer darrera meu, es va enfilar no sé com fins a la meva esquena, i em va picar. El mal era increïble, semblava que algú em colpegés l’esquena amb un martell petit.
Em vaig posar a xisclar, fins que uns veïns em van sentir, em van portar a l’hospital i es van endur la maleïda gallina.
Des que va passar aquest incident, em poso nerviosa quan algun animal se m’apropa i a vegades arribo fins i tot a plorar de por. Si em creuo amb algun animal, sigui quin sigui, canvio de direcció o de vorera. Quan se m’apropa un gos, o fins i tot un colom, tinc la sensació que em mossegarà.
Aquest és el motiu pel qual no m’agrada gens sortir de la ciutat i anar a la muntanya, com fa molta gent.
Hi ha qui en fa broma i no entenen que per a mi no té cap gràcia ni és divertit. Tots tenim alguna por o alguna sensació que no dominem. No es tracta de jutjar les reaccions dels altres, sinó de ser respectuosos amb tothom i així, segurament, ens ajudarem els uns als altres a superar algunes d’aquestes pors.
Publicat a Bloc
2022-2023. Ruth Boglione
El passat dijous 27 de desembre, els infants i joves de la Fundació Concepció Juvanteny van poder vibrar amb el gòspel del mestre Walt Whitman. Al concert solidari “Soulful Celebration” el músic nord-americà va cantar juntament amb el Cor Carlit de Gòspel de Barcelona i alguns integrants dels Soul Children of Chicago. L’església de Santa Maria del Mar de Barcelona va acollir una vetllada que va servir per recollir fons per als infants tutelats per la Fundació. La nit es va iniciar amb l’actuació del Cor Carlit, integrat per més de 50 cantaires i dirigit per Anna Roqué. El grup va interpretar alguns dels clàssics del gòspel de forma magistral que van engrescar l’audiència.
Aquest cap de setmana ha estat d’aquells que se’n diuen intensos. He gaudit d’una activitat que ja havia fet abans, però ja fa més de sis anys i aleshores era massa petita per poder gaudir-ne plenament.
La visita d’en Walt Whitman sempre és un gran esdeveniment, però ara ho visc tot des d’un altre punt de vista. Assajos de sis hores diàries i el final de l’experiència amb un gran concert que hem viscut tots amb molta emoció, et fa creure en la gent.
Hem compartit les vivències d’aquest cap de setmana amb la gent que han vingut a gaudir del nostre concert. Ens han regalat les seves cares d’alegria, d’èxtasi i fins i tot la caiguda d’alguna llàgrima emocionada.
No soc religiosa, però crec en la humanitat i el gòspel m’ajuda a sentir-me bé.
Publicat a Bloc
2022-2023. Jana Bach
Em passo el dia pensant en la bonica amistat que teníem. A dia d’avui, encara em fa llàstima com va acabar tot. Va ser tan ràpid i inesperat que no em vaig adonar que d’un dia per l’altre, ja no ens parlàvem.
Sé que no deus recordar els moments que passàvem juntes, o de tots els plans que fèiem dia sí i dia també. Sovint, els meus pares i alguns amics em demanen per tu, i he de fingir que ja no em fa mal no saber coses que dos anys enrere sabria de memòria.
Sempre havia pensat que la nostra amistat seria per a tota la vida, i que si alguna vegada ens haguéssim de separar, el destí ens tornaria a fer trobar.
A mesura que el temps va passant estic intentant acceptar que no hi ha res que duri per a sempre, i que ja no ens retrobarem de nou.
Tot i que soc conscient de les hores que passen sense parlar-te i no t’escric missatges per molt que et trobi a faltar, intento no cridar l’atenció; no vull ser la protagonista. Sé que qui va arruïnar la nostra amistat vaig ser jo i, per tant, estaràs millor sense mi.
Per alguna raó desconeguda, et vas allunyar. Mai et vaig demostrar que t’estimava, i encara ho continuo fent; res del que ha passat no minimitza allò que sento.
Vull, sincerament, que es compleixin tots els somnis que un dia em vas confiar, i que arribis a trobar qui realment et sàpiga valorar.
Publicat a Bloc
2022-2023. Laia Mateus
Soc a la meva habitació, estirada al llit. Movent-me d’una banda cap a l’altra sense poder tancar els ulls. La tristor m’envaeix cada cop que els tanco. El meu cap reprodueix tots els records i anècdotes juntes de manera desconcertant. Miro el rellotge, són les dues, les tres, les cinc... Així una hora darrere l’altra, com si fossin anys.
Recordo quan la vaig conèixer. Era un dia normal. Vaig arribar a l’escola com cada dia, amb la son encara penjada als ulls. Quan va entrar la professora i va dir que hi havia una alumna nova, no vaig reaccionar. Quan la vaig veure entrar per la porta, la mirada se’m va il·luminar. La segona setmana, després d’haver-la conegut, ja no podia pensar en ningú més. Només sabia parlar d’ella. Després de tres mesos, no em separava del seu costat. Em va demanar per sortir i no m’ho vaig ni pensar.
De tot això ja fa molt. Em dic que deixi de pensar en les nostres tardes juntes, en les hores que passaven tan de pressa que semblaven segons. El temps era il·limitat. Realment, és això el que vull?
El que havia de passar, va passar. Era el millor. És el que crec. Em convenço a mi mateixa, i és la veritat.
El dia se’m fa curt, tot i que em desperto aviat; no paro de fer un munt de coses. Però... quan arriba la nit, les hores es tornen infinites i la sensació de solitud em torna a envair.
