Publicat a Bloc
2023-2024. Ona Escaler
Estibaliz Urresola Solaguren és la directora d’aquesta pel·lícula estrenada el 2023. Tracta d’una família que viatja de Baiona, al País Basc, al poble d’on és la mare. Hi ha un nen, l’Aitor, que bo se sent a gust amb ell mateix. Intenta ocultar-ho, però al final la seva mare i la seva tieta Lourdes l’ajuden a mostrar-se als altres sense tenir vergonya de voler ser la Lucía i desitjar haver nascut en un cos femení.
Un dels aspectes positius de la pel·lícula, que va ser el gran motiu per veure-la, és que aborda un tema que fins fa pocs anys ha estat ocultat i la vist per la societat; la transsexualitat. Ho explica des de la perspectiva del despertar sexual d’una nena de vuit anys i reivindica que no s’ha de tenir por de mostrar-se tal i com se sent una persona. A vegades hi haurà gent, tot sovint molt propera, com en aquest cas la mare, la tieta i la seva amiga Nikko, que faran tot el possible per ajudar a tirar endavant la Lucía. Malauradament, encara hi ha massa persones com altres nenes que es troba a la piscina, que se’n riuran i segueixen fent molt difícil que se senti còmoda amb la seva orientació sexual.
Si hagués de trobar algun aspecte negatiu del film, diria que el seu ritme és una mica lent, la qual cosa provoca que se’t faci a vegades una mica llarg i feixuc. Hi ha algunes escenes que podrien ometre’s sense perdre’n el fil conductor. Un segon aspecte, però aquest força més personal, és que haver de llegir una gran part de la pel·lícula, subtitulada en basc, tampoc no ajuda a seguir-la bé.
Així doncs, és una pel·lícula que llença un missatge a la societat d’un tema d’actualitat fent una crida que totes les persones puguin mostrar com se senten, amb independència del seu físic, sense por de ser jutjats pels altres. Ensenya que malgrat les adversitats i les dificultats emocionals que comporta, sempre hi haurà algú disposat a fer-te costat.
Publicat a Bloc
2023-2024. Ada Mansilla
Fa molt temps, hi havia una jove anomenada Kazuhiyo. Era una bella dona prima, de cabell negre i llis. La seva pell era pàl·lida i blanca com la neu. Els seus llavis eren vermells com la sang. Però allò que més destacava d’ella eren els seus ulls, que recordaven molt dues perles.
Generalment rebia molts afalacs i sempre, anés on anés, era el centre de totes les mirades. No mostrava cap interès per aquestes persones perquè era conscient que només es fixaven en la seva bellesa i no en el seu cor.
La seva millor amiga, la Fuyuzumi, era en canvi una noia que no destaca en res; els seus cabells eren arrissats i castanys, els ulls recordaven el color del cafè, tenia un to de pell més aviat pàl·lid i el seu físic era és aviat voluminós. Així doncs, no captava la mateixa atenció masculina que la Kazuhiyo.
Una nit de lluna plena, van anar al Festival floral. Totes dues portaven un quimono preciós. La Kazuhiyo duia el seu d’una roba de seda i el color combinava amb els seus ulls de perla. Els homes es sentien atrets davant aquella bellesa, però ella no s’arreglava per rebre la seva atenció, sinó que ho feia per sentir-se bé amb ella mateixa. En canvi, la Fuyuzumi sí que s’arreglava per captar l’atenció i sentir-se admirada, però tots els seus esforços no semblaven servir per a res. Sovint, la Fuyuzumi se sentia gelosa de la seva amiga, però mai no havia arribat a dir-li res.
Aquella nit, el noi que agradava a la Fuyumuzi va fer un comentari molt galant en veu alta referent als ulls de la Kazuhiyo i li va demanar si algun dia voldria anar a passejar amb ell. Ella, amablement, va rebutjar la proposta perquè sabia que era el noi que li agradava a la seva amiga i no volia res d’especial amb ningú. La Fuyumuzi, totalment aliena al rebuig de la proposta, es va enutjar molt; sentia com la sang li bullia i que aquesta vegada sí que se sentia molt gelosa de la seva amiga i es veia incapaç de dissimular-ho.
Una estona més tard, van anar caminar per la platja per admirar la lluna. Totes dues estaven soles, assegudes una al costat de l’altra, encisades per la llum i els reflexos de les onades. Mentre la Kazuhiyo observava la foscor, la Fuyumuzi no es podia treure del cap el compliment que havia fet el noi que li agradava a la seva amiga. Estava tan gelosa que la ira la va dominar i li va clavar als ulls el seu ventall. La pobra Kazuhiyo no entenia res i no podia parar de xisclar i de plorar perquè notava un dolor insuportable i es va adonar de sobte que la seva amiga semblava gaudir escoltant els seus gemecs. Com que cada vegada els plors eren més forts, la Fuyumuzi va agafar com va poder el cos de la noia i el va llançar al mar.
Diu la llegenda que si camines sola les nits de lluna plena en aquella zona de la platja, pots veure emergir de l’aigua l’esperit de la Kazuhiyo que busca a la sorra els ulls de perla que li van ser arrabassats.
Publicat a Bloc
2023-2024. Martí Parodi
Des de fa dos anys, el model de sabata “Nike Air Jordan”, dissenyat per Charles Booker, no ha parat de ser el número u en vendes de sabates arreu del món, ja que és un disseny molt portable en diferents ocasions, és elegant i amb estil. Així doncs, avui li faré una entrevista.
Quina és la teva història?
Vaig néixer a una fàbrica d’Indonèsia. D’allà vaig anar en avió a Barcelona acompanyada de moltes sabates iguals que jo. Quan vaig aterrar, em van portar a una botiga de calçat molt famosa i el meu amo actual em va comprar.
Com et vas sentir el dia que et van comprar?
Vaig estar contenta perquè volia dir que hi ha una persona a al qual li semblo guapa, però alhora trista perquè em vaig haver de separar de les meves companyes amb qui vaig fer el viatge d’avió. Finalment, nerviosa perquè per primera vergada a la vida, sortiria al carrer.
En quins llocs t’agrada que t’utilitzi el teu amo?
M’agrada anar pels carrers de la ciutat perquè és un lloc força net, però sobretot m’agrada que em faci sevir quan va a jugar a bàsquet perquè la sensació quan m’elevo de la pista és indescriptible.
I ara, al revés. En quins llocs no t’agrada massa que t’utilitzi?
No m’acaba d’agradar caminar per la muntanya perquè m’embruto de fang i el terreny està ple de petites pedres que em fan malbé la sola.
Quina ha estat la teva pitjor experiència?
Va ser fa unes quatre setmanes. Anava passejant pel carrer. El meu amo no mirava el terra perquè estava abduït amb el mòbil i va trepitjar una caca de gos. Va ser una situació realment desagradable. No cal entrar en detalls. Sortosament, és un noi molt curós i em va netejar de seguida. Com que se’m pot posar a la rentadora, ho va fer. Vaig sortir neta com el primer dia, tot i que una mica marejada per les voltes que fa aquest electrodomèstic.
Quin és el teu somni?
M’agradaria que l’amo em portés a una botiga especialitzada en fer dissenys de calçat esportiu i que em fes un canvi d’aspecte. També m’agradaria que quan estigui vella i l’amo no em necessiti, en comptes de llençar-me voldria que em reciclés o bé que em donés a algú a qui encara pogués fer algun servei.
Publicat a Bloc
2023-2024. Eric Farrés
En un món cada vegada més impulsat per la tecnologia, l’automatització està transformant la manera com treballem i produïm.
Els robots industrials han estat un component clau en moltes línies de producció durant dècades. La seva eficiència i precisió han millorat la fabricació d’una àmplia gamma de productes, des d’automòbils fins a dispositius electrònics. No només les fàbriques estan adoptant la robòtica. Molts sectors de serveis, com la sanitat i la restauració, també estan veient com els robots fan la seva entrada. Des de robots quirúrgics fins a caixes automatitzades en restaurants, l’automatització està canviant la manera com rebem serveis.
Una perspectiva més positiva és la col·laboració entre humans i màquines. Molts robots són dissenyats per treballar al costat dels humans, millorant la nostra eficàcia i seguretat en el lloc de treball.
A mesura que la tecnologia continua avançant, és probable que veiem més innovacions en el camp de la robòtica. Els vehicles autònoms, els robots d’assistència personal i d’altres aplicacions encara estan per desenvolupar-se plenament.
La revolució de la robòtica és una realitat que està canviant les nostres vides o les nostres feines. Si bé planteja desafiaments, també obre noves oportunitats i possibilitats. La clau és adaptar-se a aquest canvi constant i aprofitar els avantatges que la robòtica pot oferir per millorar la nostra qualitat de vida i la nostra productivitat.
