ADEU, CURS 2023-2024
2023-2024. Alumnes 4t ESO
Aquest és l’últim curs a l’Escola Mireia i, la veritat, no tinc ganes de sortir d’aquí. Quan vaig arribar a Barcelona, aquest va ser el primer lloc que vaig conèixer, a part de casa meva. Em sap greu haver de dir adeu al professorat perquè els estimo molt; sempre m’ajuden quan les coses se’m posen difícils. També em fa llàstima deixar els companys perquè reconec que tinc un caràcter especial i em costa agafar confiança, però malgrat tot, sempre em tenen en compte i respecten les meves decisions.
Pati Wu
Quan vaig fer el canvi d’Infantil a Primària, em feien por les immenses escales de l’edifici dels grans. Recordo que estava molt espantada perquè no sabia què em trobaria. El següent record que tinc és el d’un professor que ens explicava el que fos amb una il·lusió encomanadissa: els viatges amb el seu germà quan buscaven animals, les històries de les piràmides... qualsevol anècdota acabava convertida en narracions entusiastes amb nosaltres com a oients. Es tracta, com no, del Josep.
Judit Rodríguez
Si hagués de parlar amb algú d’un lloc espaiós, nou i modern, no li parlaria de la nostra escola, però si hagués de parlar del lloc on més segur, tranquil, acompanyat i d’on tinc millors records és, sense cap mena de dubte, l’Escola Mireia. És la meva segona casa i on tinc també la meva altra família. Aquí és on més he plorat, m’he enfadat i m’he deprimit, però al mateix temps és on millor m’ho he passat, he après tot el que sé i més feliç he estat.
Bernat Ros
Soc a l’Escola Mireia des dels tres anys. Fa, per tant, tretze anys que vaig entrar per la porta de l’escola petita, com li dèiem nosaltres. Fa tretze anys que conec la meitat dels meus companys, els meus amics. Sempre que penso en aquesta escola em ve al cap una petita família; petita perquè es veu a simple vista, i familiar perquè tots ens coneixem. En general, estic molt agraïda a tot el professorat per haver-me ajudat a crear els millors records de la nostra vida, de la qual n’han estat tan protagonistes com nosaltres mateixos. També vull agrair al Gabriel que sempre estigui tenint cura de l’escola fent que tot vagi bé i sobretot fent de tècnic en tots els àmbits.
Berta Feijoo
Em quedaria tota la vida en aquesta escola perquè tots els meus records són aquí, però he de tirar endavant i me n’he d’acomiadar. Trobaré a faltar les bromes de la Xus i els seus “clatellots virtuals” o la Conxi quan li demanes alguna cosa i sempre diu: “una no, dues”. Detalls a part, allò que més trobaré a faltar de tot el professorat és l’esforç i la comprensió que m’han donat. Sé molt bé que mai en trobaré cap com ells. M’han marcat molt i els dono les gràcies per deixar-me un munt de bons records.
Carla Carrasco
El meu inici a l’Escola Mireia no va ser gens fàcil. Després de la pandèmia, els meus pares em van dir que deixaria l’escola on havia estat durant deu anys i que me n’aniria a un centre nou, més a prop de casa. Em vaig quedar bloquejat, trist i enfadat, i sobretot em preguntava per què em passava allò a mi. El primer curs, 1r d’ESO, va ser d’adaptació; em va costar deixar el meu món i conèixer professors i companys nous. A partir de 2n, tot va anar canviant; estava content i tenia amics amb qui m’ho passava molt bé. Ara que soc a 4t només em sap greu no haver valorat tots els moments que he viscut aquí, i vull agrair a tot el professorat l’ajut que he rebut, sobretot de la meva tutora, la Laura, que m’ha recolzat fins a l’últim moment i n’ha orientat de cara al meu futur.
Aiman Idrissi
Un dels records de l’Escola Mireia que tinc molt viu és la primera vegada que vaig sortir al pati quan vaig començar Primària. Hi havia un mur de pedra que doblava la meva alçada. Ara, amb setze anys, miro pel damunt de la mateixa paret i veig les pilotes que entre uns i altres “pengem” al llarg dels patis de tot el curs. Sempre guardaré bons records de l’escola, sobretot quan vaig conèixer nous amics a Secundària. També vull agrair al professorat que m’hagi aguantat la col·lecció de preguntes, algunes sense sentit, que els he fet al llarg de tots aquests anys i la meva cal·ligrafia.
Martí Grau
Fa tretze anys que vaig a aquesta escola. Vaig entrar als tres anys, plorant i amb cap ganes de començar l’etapa escolar. Tenia por i estava nerviós perquè per primera vegada em separava dels pares i totes les cares que veia eren noves; tothom era desconegut. A poc a poc vaig descobrir la part bonica de l’escola: fer amics, jugar, passar-ho bé i evidentment, aprendre. Al llarg d’aquest camí hi ha gent que se n’ha anat: amics, companys i professorat. Tots ells m’han ajudat a créixer com a persona. Aquest és l’últim any que estem tots junts compartint moments. Cadascú prendrà el seu camí, anirà a perseguir allò que l’apassiona, lluitarà per a aconseguir el seu objectiu i en algun lloc tot començarà de nou, com el primer dia quan teníem tres anys.
Josep Wang
Els meus primers dies a Infantil no van ser fàcils, però amb el pas del temps m’hi vaig anar acostumant perquè des del començament l’ambient era agradable i acollidor, i els companys eren molt bons. Alguns d’aquests companys ja no hi són, però els he anat guardant dins meu, i d’altres que han arribat han creat una nova història per al grup. Aviat agafarem camins diferents i ja no tindrem la mateixa història compartida, però jo estaré feliç si fan allò que realment els agrada malgrat la separació. Per la meva banda, vull continuar la història familiar, ja que soc segona generació de l’Escola Mireia, i si en un futur tinc un fill, sé segur on el portaré; serà la tercera generació.
Pol Roberts
Per acomiadar-me de la meva segona família, l’únic que puc fer és desitjar-vos el millor. Desitjar alumnes més tranquils que nosaltres a tot el professorat i desitjar tornar-vos a veure de tant en tant. Desitjar uns estudis, unes amistats i un futur en general brillant per a tots els meus amics a qui, en major o menor mesura, estimo molt. I sobretot, desitjar-vos un futur que puguem compartir. Desitjo que tot segueixi així de bé durant molts anys i que la família de l’Escola Mireia segueixi regalant records a moltes més generacions.
Àlex López