escola mireia

Educació infantil,
primària i secundària obligatoria

TOTS PODEM FER EL MATEIX

2024-2025. Agata Nochovnaya

Hi havia una vegada un ratolí que anava passejant pel bosc. Estava caminant tranquil·lament quan de sobte es va trobar amb una serp que li va dir:

-Hola ratolí, com estàs?

El ratolí es va espantar perquè com tothom sap, les serps s’alimenten de ratolins. Sense perdre els nervis, va tenir una idea.

-Hola! Estic força bé, gràcies.

-On vas? -va preguntar la serp.

-Vaig a veure el meu amic -va respondre el ratolí.

-Molt bé. I, qui és aquest amic?

El ratolí va pensar uns segons i amb molta seguretat li va contestar:

-És un monstre que es diu Roro. Fa tres metres d’alçada. Té unes dents molt grans i li agraden moltíssim les serps amb maionesa.

En sentir aquesta presentació, la serp va decidir que millor anar per un altre camí i així s’evitaria acabar a l’estómac d’aquell monstre.

-Doncs, que vagi molt bé la trobada amb el teu amic; me’n vaig que he recordat ara mateix que tinc una mica de pressa. Adéu!

El ratolí va seguir el seu camí i es va trobar tres animals més; l’ocell, la guineu i el llop. Amb els tres va seguir la mateixa tàctica de l’amic Roro, i les tres vegades se’n va sortir exactament igual de bé. Estava tan satisfet amb ell mateix que fins i tot va dir en veu alta:

-Quina història tan bona que m’he inventat; des d’avui ja em puc defensar de qui sigui sense problema.

De sobte, va veure alguna cosa estranya entre les fulles dels arbres. Començà a apropar-s’hi per investigar i va veure com en sortia el Roro.

-Com pot ser? No existeixes. Ets fruit de la meva imaginació; ets exactament igual com t’he imaginat -va dir el ratolí amb un filet de veu.

-I ara, què passarà? Saps perfectament que et cruspiré, oi? -va dir amb veu de tro el monstre.

-Saps què et dic? -va dir el ratolí- No em fas por. Tu hauries de tenir por de mi perquè soc l’animal més terrorífic del bosc.

-Tu? -va dir rient el monstre- Tu ets l’animal que fa més por? Ha, ha ha!

-Vine amb mi al bosc i t’ho demostraré -va respondre el ratolí.

Van començar a caminar i es van trobar l’ocell.

-Hola ocell -va dir el ratolí.

L’ocell va obrir els ulls com a plats quan va veure l’acompanyant del ratolí i fent un crit de por, es va escapar bosc endins per evitar estar a prop d’aquell monstre de qui ja li havia parlat el ratolí.

-Veus com s’ha espantat de mi? -va dir el ratolí al monstre.

El mateix va passar amb el llop, la guineu i la serp. En veure les reaccions d’aquells animals quan veien el ratolí, el monstre va començar a dubtar de si mateix i a tenir una certa por d’aquell presumptament insignificant ratolí.

-Ha, ha, ha! Ara se’t menjaré a tu -va dir cridant com un boig el ratolí en veure que el seu pla sortia tan bé.

El monstre es va espantar de veritat i va fugir cames ajudeu-me lluny de la companyia d’aquell ésser petit i malèfic. Mentrestant, el ratolí se’n tornar cap a casa després d’aquella passejada i es va preparar un bon berenar per celebrar l’èxit de la seva idea.

No importa com siguis, si ets alt o bé si ets baixet; pots fer el que sigui perquè interiorment, tots tenim la mateixa mida.