CONTES DE NADAL, 4t PRIMÀRIA I 3r ESO-MEDIACIÓ
LA TORTUGA MÀGICA
2024-2025. Thiago Mallafré, Arnau Giménez, Iker Quesada
Hi havia una vegada un nen anomenat Thiago a qui li encantava el dia de Nadal i les festes de després. Sempre celebrava el dinar amb la seva família; menjaven sopa de galets, carn d’olla, pollastre farcit i de postres, torrons i neules.
Cada any el nostre protagonista demanava el mateix desig; volia una tortuga, però estava de mala sort perquè al Pare Noel se li esgotaven. Malgrat tenia el nom ja pensat, Pepito, no aconseguia mai complir el seu somni.
Aquell any va ser diferent perquè el Pare Noel es va recordar d’aquell noiet que feia tant temps que li demanava una tortuga d’aigua i va fer la reserva força temps abans de les festes per assegurar-se la comanda.
Així doncs, el Thiago, com cada any, va desitjar la seva tortuga i quan va arribar la nit de Nadal, se’n va anar a dormir molt nerviós pensant si aquell vegada seria la definitiva o no.
A primera hora del matí, el Thiago es va despertar i corrents va anar a cridar la seva família per anar tots junts a mirar què els havia deixat el Pare Noel a sota de l’arbre de Nadal que tenien fet al menjador.
Quan tots van estar reunits, van veure entre crits i exclamacions d’emoció una pila de regals. Els van anar repartint llegint amb paciència el nom de cadascun dels membres de la família fins que va arribar el torn del Thiago. Era un paquet molt petit, però embolicat amb molta cura i amb un llaç vermell impressionant. El va desembolicar a poc a poc, i de sobte es va adonar que allà dins, entre unes tires de paper de diari treia el cap... una tortugueta d’aigua que ho mirava tot amb uns ulls oberts com plats; era el Pepito!
Sense cap mena de dubtes, aquell va ser el millor regal de Nadal del món per al Thiago.
EL DIA DE NADAL
2024-2025. Linxuan Gao, Valentín Ortiz
Una setmana abans del 25 de desembre, mentre el Pare Noel i els Reis d’Orient ens preparen els nostres regals encomanats, totes les famílies van a comprar menjar i a fer els preparatius per al dia de Nadal, i mai no s’obliden d’aconseguir també aliment per als rens i per als camells: pastanagues, galetes, aigua i una mica de xocolata.
El pare Noel i els Reis tenen molta feina a embolicar els regals fent paquets molt acolorits amb uns llaços ben grans perquè així els nens s’entretinguin per a descobrir molt il·lusionats què hi ha a sota d’aquells papers.
Mentrestant, a casa, les famílies preparen el dinar típic del dia de Nadal i després d’un bon àpat, és el moment d’obrir els regals. També hi ha qui ho celebra el dia de Reis, i aleshores es fa el mateix, però uns dies més tard.
El que sí que es fa sempre és reunir-se la família i parlar de tot el que han fet durant el temps que no s’han vist. Es fan sobretaules llarguíssimes i mentrestant els petits i no tant petits aprofiten per jugar amb allò que els han regalat, llegir instruccions per a muntar aparells diversos o distreure’s jugant amb aquells jocs que havien desitjat i que ara tenen barrejats amb un munt de papers d’embolicar i cintes de regal.
Els dies de Nadal són dies per a reunir-se en família i gaudir de la companyia i dels regals.
EL PARE NOEL S’ENFADA
2024-2025. Martí Satorras, Zihan Ye
Hi havia una vegada un senyor que es deia Noel que vivia a Islàndia. Aquest senyor, que era alt , gras i amb una barba molt espessa de color totalment blanc, tenia un amic que es deia Tió, que era un tronc màgic d’un bosc desconegut.
Un dia, mentre el pare Noel repartia regals, va tenir un accident i va haver d’estar uns dies ingressat a l’hospital per recuperar-se de les ferides que s’havia fet. El Tió l’anava a veure sovint i com que es va adonar que el seu amic començava a ser massa gran per voltar per tot el món, li va fer una proposta: -Mira Noel; jo puc cagar regals a un grup de nens i tu els en pots deixar a sota de l’arbre a un altre grup. Així ens assegurem que tots els nens rebin algun present. Què et sembla?-va preguntar el Tió. El Pare Noel hi va estar d’acord i així ho van fer.
Va arribar el dia 24 de desembre i els dos van començar a repartir regals, cadascú amb la seva tècnica; un baixant per les xemeneies o travessant parets i l’altre cagant sense parar. Tot anava bé fins que el pare Noel va ser descobert per una nena petita que no podia dormir i s’havia quedat al menjador de casa seva en comptes d’anar al llit. El pare Noel, en veure’s descobert, es va enfadar una mica, però va desaparèixer ràpidament fent ús de la seva màgia i va fer un encanteri perquè la nena no recordés res.
L’endemà, la nena va anar a mirar els regals i, mentre tota la família anava obrint paquets, tenia una sensació estranya, però se’n va oblidar molt de pressa perquè l’emoció del moment era tan gran que es va concentrar en intentar buscar el seu nom entre aquella quantitat de regals.
Mentrestant, el Tió també va fer la seva feina i va cagar tot el dia de Nadal fins que al vespre, esgotat de cagar i de rebre cops, va tornar al seu bosc a descansar fins a l’any vinent.
Així doncs, els dos amics es van repartir la feina i van fer feliços un munt de nens.
EL PROBLEMA DE NADAL
2024-2025. Mati Loche, Morgan López
Hi havia una vegada a l’Antàrtida, dos amics estaven descansant dormint ben calentons al costat de la llar de foc; eren el Pare Noel i el Tió. Quan es van despertar de la becaina, el Tió va decidir que per distreure’s una mica aniria a fer un volt pel bosc i s’enduria el dinar. Les hores van anar passant i el Tió no tornava.
El Pare Noel, amoïnat, va demanar ajuda als elfs que van començar a caminar per la zona on el Tió acostumava a anar. L’anaven cridant, però no apareixia. Finalment, esgotats, van tornar cap a casa i van comunicar al Pare Noel que no se n’havien sortit i que el Tió continuava desaparegut.
En adonar-se de la gravetat, el Pare Noel va demanar que li preparessin el trineu perquè així potser des del cel el podrien veure. Quan ja anava cap al garatge a començar la recerca, un dels elfs li va comunicar que el trineu estava espatllat i que tardarien uns dies a tenir-lo reparat.
El Pare Noel, sense saber què fer, va haver de comunicar arreu del món que aquell any no hi hauria repartiment de regals. Tots els nens i les seves famílies van rebre la notícia amb una gran tristor, però van decidir que buscarien el Tió i així entre tots potser el trobarien.
Un nen que l’estava buscant, va anar fins a Hawai a veure si estava de sort i el trobava. El darrer dia del viatge, anava passejant per la platja sense pensar en res quan, de sobte, en una hamaca prenent el sol tranquil·lament, va veure el Tió. -Tió!-va cridar el Mati, que així es deia el nen. -Es pot saber què fas? Tothom t’està buscant perquè la setmana vinent és Nadal i ningú sap on ets. -Uff!-va respondre el Tió. -Em sap greu, m’ha passat el temps volant. Ara mateix vaig cap a l’Antàrtida a ajudar el Pare Noel.
Quan va arribar, va solucionar l’avaria del trineu en un tres i no res; va cagar un trineu nou de trinca i van començar el repartiment de regals, cadascú amb la seva tècnica, arreu del món.
Gràcies a l’ajut del Tió, aquell any tots els nens van tenir els seus regals.
EL DIA ABANS DE NADAL
2024-2025. Ethan Magee, Gauthier Caiche
Aquell dia era el 24 de desembre, i al Pol Nord hi havia uns nens que ajudaven el Pare Noel a acabar de muntar unes joguines.
Faltava només un dia per Nadal i el Pare Noel estava amoïnat perquè s’havia entretingut molt en muntar uns trenets i ara s’estava adonant que anava tan just de temps que potser no ho tindria tot a punt per a l’endemà.
Els ajudants estaven preparats per a accelerar les comandes, i es van repartir les feines ràpidament. El Martí seria l’encarregat d’ajudar el Pare Noel a baixar del trineu i buscar el millor lloc per entrar a les cases; la Martina controlaria que arribés la comanda de regals correcta a cada casa seguint el llistat que havia revisat ella mateixa vàries vegades i el Xavi organitzaria la resta d’ajudants del Pare Noel perquè acabessin a de muntar tot allò que encara no estava a punt.
Així doncs, l’endemà el Pare Noel va repartir els regals arreu del món com cada any i tots els nens van somriure feliços quan van veure que els seus desitjos s’havien complert. Fins i tot el Martí, la Martina i el Xavi, quan van arribar a casa seva, van trobar a l’arbre de Nadal un regal per a cadascun i aquest sí que no se l’esperaven perquè no sortia en cap llistat; un peluix amb una cara molt divertida que els va fer moltíssima il·lusió.
EL SOMNI DELS GELATS
2024-2025. Gina Muñoz, Xiya Gao, Ada Mansilla
Hi havia una vegada una nena que es deia Alba a qui li encantava jugar amb la neu. Una tarda que estava avorrida, va decidir sortir de casa i fer un ninot de neu. Quan el va tenir acabat, va entrar a casa perquè es començava a fer fosc i era hora de sopar i anar a dormir.
L’endemà, en sortir de casa, va anar corrents a veure el seu ninot i... no hi era; havia desaparegut. Després de passar una bona estona donant voltes a veure si el trobava, es va donar per vençuda i va anar a buscar ajuda a casa de la seva amiga guineu.
La guineu coneixia molt bé el bosc i tenia molt bon olfacte i encara millor vista. De seguida va veure les petjades del ninot i van decidir seguir el rastre per trobar-lo.
Van arribar fins a l’entrada d’una cova molt fosca i tenebrosa. Els feia por entrar perquè no portaven cap llum i no s’hi veia res de res. De sobte, se’ls va aparèixer una fada màgica que els va il·luminar el camí que es van afanyar a seguir. Uns minuts més tard, van sentir uns esbufecs i una mena de roncs i van veure que aquells sorolls venien del ninot de neu que estava dormint com si res.
El van despertar i mig adormit encara els va explicar que s’havia menjat uns gelats que li havien donat uns nens que passaven per allà i que com que es trobava molt ple havia decidit fer un volt fins que va arribar a la cova i es va estirar una estona per a fer una becaina.
Finalment tots tres, l’Alba, el ninot i la guineu, van tornar cap a casa ben feliços d’haver-se retrobat.
PARE NOEL, EL DETECTIU
2024-2025. Idan Sahar, Oriol Guixé
Hi havia una vegada un nen que es deia Jordi que era molt entremaliat. Ho era tant, que una vegada mentre jugava amb foc, va encendre un paper a prop de l’arbre de Nadal que acabaven de preparar al menjador de casa seva. Una de les espurnes va anar a parar als serrellets daurats de l’arbre i en qüestió de minuts, tot l’arbre es va encendre i només en va quedar una muntanyeta de cendres, a part de l’ensurt dels pares, el viatge dels bombers i mil coses més que ara no venen al cas.
L’assumpte de l’arbre cremat va arribar a oïdes del Pare Noel. De fet, la notícia que li va arribar és que no havia estat un accident, sinó que aquella havia estat la intenció del Jordi. Així doncs, el Pare Noel li va escriure una carta on li demanava si era intencionat o no. Quan el Jordi va veure aquell sobre, va empal·lidir; es va imaginar que era una bona esbroncada i que aquell Nadal no tindria cap regal.
Es va equivocar. El Pare Noel li va fer una reflexió sobre el seu comportament en general i com calia que canviés perquè s’anava fent gran i aquelles malifetes infantils cada vegada pujaven de to i podia acabar molt malament.
El Jordi anava pensant a mesura que llegia, i quan va arribar al final, va decidir enviar una resposta de penediment.
Va arribar la nit de Nadal i a casa del Jordi tenien un nou arbre al menjador. Segurament no tenia tants ornaments com l’altre, però els pares van decidir que seria una bona manera de començar de nou després d’haver vist la reacció del seu fill. El Jordi se’n va anar a dormir després de sopar una mica trist perquè estava segur que no tindria cap regal ja que s’havia portat malament moltes vegades al llarg d’aquell any.
Quan es va despertar, va anar al menjador i en obrir la porta, va veure que novament s’havia equivocat perquè hi havia regals per a tota la família i per a ell també en va veure alguns.
Com va acabar la història? L’endemà de Nadal, el Jordi es va llevar d’hora i va decidir canviar d’actitud. El primer que va fer és escriure una carta d’agraïment al Pare Noel en la qual li va explicar que estava disposat a canviar des d’aquell mateix dia. I que nosaltres sapiguem, ho va complir sempre més.
UN 25 MOLT ESPECIAL
2024-2025. Natan Blanch, Karen Melkonyan, Edu Ye
Avui és dia 24 de desembre, el dia abans de Nadal. El Natan i els seus germans estan ajudant els pares a parar taula perquè celebren la nit de Nadal en família i els convidats estan a punt d’arribar. Fan el sopar tots junts, s’expliquen coses, riuen, mengen dolços típics d’aquestes festes i fins i tot algú s’anima a cantar una nadala.
Quan tothom ha marxat cap a casa seva, el Natan i els seus pares endrecen tot l’enrenou. Arriba l’hora de dormir i els pares li recorden que ha de deixar a la finestra galetes, llet i unes pastanagues per al Pare Noel. El Natan ho fa ben emocionat pensant que ja deu estar a prop del seu barri. Quan ja ho té tot posat al seu lloc, no pot evitar fer un cop d’ull als vidres, malgrat tot està ben fosc. Obre bé els ulls perquè li ha semblat veure un puntet de llum, però quan torna a fixar la vista, no veu res i se’n va a dormir pensant que s’ho ha imaginat.
A fora, lluny de l’oïda del Natan, se sent una veu greu que diu: -Follet Llaminer! Quantes vegades t’he de dir que vagis alerta quan ens apropem a les cases dels nens? Sort has tingut que aquest noiet va mig adormit que si no, hauríem tingut un greu problema. -Perdó, Pare Noel -respon el Llaminer- M’ha vingut l’oloreta de galetes amb llet i no he pogut resistir la temptació.
El matí següent, el Natan es lleva molt emocionat i ja no recorda gens aquell puntet de llum de la nit abans. Va passant habitació per habitació per despertar tota la família perquè vol anar a mirar què els ha deixat el Pare Noel. Entren tots al menjador i pels crits d’alegria i d’admiració que es senten per mig barri, segur que hi ha un munt de regals per a tothom.
EL MILLOR NADAL
2024-2025. Lucía Serangeli, Kaidi Xu, Shiman Wu
Hi havia una vegada, una nena que es deia Isabella que va decidir explorar una muntanya nevada que estava molt a prop de casa seva.
Es va preparar la motxilla, va agafar roba d’abric perquè sabia que allà dalt hi faria fred i va fer una abraçada ben forta a la seva mare, que li va dir que sobretot tornés abans no es fes de nit.
Quan va arribar al peu de la muntanya, va començar a caminar per un caminet de pedres, però de seguida va veure que tindria dificultats perquè hi havia una capa de neu molt fina i relliscava constantment. Estava a punt de fer mitja volta quan se li va apropar un noiet veí seu que li va deixar unes botes amb claus a les soles per caminar sobre gel. La Isabella, molt contenta, li ho va agrair i va continuar caminant pendent amunt, però quan feia uns minuts que caminava, de sobte se li va acudir que no sabia res d’aquell veí que només veia molt de tant en tant. Així doncs, va fer mitja volta i va anar seguint les petjades que havia deixat a la neu.
Anava tan concentrada mirant el terra que no es va adonar que arribava a una clariana on hi havia una caseta amb la teulada vermella i un munt de finestres amb flors de tots colors. Quan va aixecar els ulls, va veure el noi davant seu que la mirava amb uns ulls divertits.
-Hola, Isabella. Què vols de mi?- li va preguntar. -Hola -va respondre ella- Només volia saber on vius i com et dius, perquè tot i que som veïns, mai no havia arribat fins aquí. El noi li va confessar: -No ho diguis a ningú, però soc un dels ajudants del Pare Noel i estic molt enfeinat perquè aquesta nit és la nit de Nadal i he d’acabar d’enllestir alguns regals. No em voldries ajudar?
La Isabella es va quedar fins a mitja tarda ajudant-lo a embolicar paquets de totes mides. Quan va arribar a casa, els pares estaven enfeinats preparant el sopar i s’hi va afegir ben contenta pensant que com que tothom havia de fer coses ningú li preguntaria on havia passat tota la tarda.
UN NADAL INOBLIDABLE
2024-2025. Hector Gasulla, Nico Serangeli, Andrés Zhang
Aquesta és una de les moltes aventures que viuen els Reis d’Orient quan comença l’època de les festes de Nadal.
Van arribar a casa d’un noi anomenat Joan. Quan volien entrar, es van trobar que no sabien per on. La porta i les finestres estaven tancades i era impossible obrir-les. Així doncs, van haver d’utilitzar la màgia per a accedir a l’interior de la casa. Es van trobar unes escales de fusta i les van començar a pujar, però tot i que van vigilar de no fer soroll, algun grinyol es va sentir. El Joan va sentir el soroll i es va llevar. Va obrir la porta de l’habitació i va veure un moviment. Es va pensar que algú havia entrat a casa i, molt espantat, es va amagar darrere d’un moble. Va veure que al damunt hi havia una llanterna i la va agafar per sentir-se més segur. Quan es va adonar que qui fos anava caminant cap on era ell, es va espantar i els va llençar la llanterna als peus.
Es va sentir un bon terrabastall i unes veus que es queixaven molt. El Joan va obrir el llum de l’habitació i es va quedar gelat quan va veure que havia atacat els Reis d’Orient. Com que ja tenien una edat, es van aixecar del terra fent un esforç, però era evident que no podrien repartir regals aquella nit ja que seria complicat pujar als camells. Així doncs, el Joan els va demanar perdó molt avergonyit i els va preguntar com els podia ajudar. Li van dir que hauria de portar els regals a les dues-centes cases que encara els quedaven per repartir.
Unes hores més tard, el Joan va tornar a casa esgotat, però amb la feina feta. Es va trobar els Reis força millor perquè havien descansat i com que són màgics, la recuperació és molt ràpida. Li van agrair el servei i se’n van anar a buscar els camells per acabar de fer el repartiment a les últimes cases de la ciutat.
UN NADAL ESTRANY
2024-2025. Pol Andreu, Daniela Carucci
Era la nit de Nadal, i l’Andreu i el seu germà petit Pau se’n van anar a dormir d’hora perquè l’endemà era Nadal. Es van llevar d’hora i van anar corrent al menjador per mirar quins regals hi havia als peus de l’arbre de Nadal.
Els dos germans estaven molt disgustats i no sabien què havia passat amb el Pare Noel que no els havia deixat res. Després d’una estona de discussions, en van parlar amb els pares i van decidir agafar un avió i anar fins al Pol Nord a investigar què havia passat.
Just en baixar de l’avió, estaven parlant d’on havien d’anar per a trobar el Pare Noel quan de sobte van veure passar per damunt de l’aeroport el trineu amb els rens, però sense conductor. Van deixar les maletes en un racó i van córrer cap on encara sentien els picarols dels rens.
Quan feia una estona que caminaven, van arribar a una casa. Podia ser la casa secreta del Pare Noel? Sense perdre temps, van intentar entrar. Primer no se’n van sortir perquè no hi havia porta, sinó una paret. S’hi van apropar i van veure que hi havia com una mena de forat que van prémer. Immediatament la paret es va obrir i van veure el Pare Noel dormint ben tapadet amb una manta davant la llar de foc.
El van despertar i li van dir que s’havia quedat adormit sense repartir els regals. El Pare Noel es va despertar de cop i ràpidament va pujar al trineu per fer el repartiment en la meitat de temps del normal perquè tots els nens i les nenes tinguessin els seus regals.
Quan l’Andreu i el Pol van arribar a casa esgotats del llarg viatge de tornada, es van trobar el menjador ple de regals i una nota escrita a mà on el Pare Noel els agraïa que l’haguessin anat a despertar.
EL NINOT DE NEU
2024-2025. Dafne Herrero, Redwana Hussain
Hi havia una vegada una nena que es deia Carla. Somiava que nevava al seu poble, però quan es llevava, sempre estava tot igual. Un matí, però, en aixecar la persiana de la finestra, el paisatge estava tot de color blanc; havia nevat!
Es va vestir de pressa i es va posar els guants i la bufanda per sortir a jugar amb la neu. Va fer un ninot molt bonic i després va trucar al seu amic Àlex, que vivia davant de casa seva, perquè sortís a jugar.
Quan ja estaven cansats de fer boles i córrer pel jardí, la Carla va voler ensenyar a l’Àlex el seu ninot, però quan van arribar al lloc, no hi era; havia desaparegut. Van mirar per tot arreu, però no el van trobar.
Ja era gairebé de nit i els dos amics eren a casa seva a punt d’anar a dormir. La Carla, mig plorosa, va fer una darrera ullada al jardí quan li va semblar veure alguna cosa. Va mirar millor i va veure que el ninot tornava a estar al seu lloc. Va pensar que potser s’havia imaginat que s’havia mogut, però quan s’hi va fixar millor va veure que portava una bufanda vermella que ella no li havia posat.
-Ves a saber on havia anar aquest ninot-, va pensar mentre li queien els ulls del cansament de tot el dia.