El nostre professor Jordi Badia en una travessa amb raquetes per la muntanya

raquetes

Publicat a Col·laboracions

2018-2019. Jordi Badia. Professor

Anar per la muntanya a l’hivern amb un bon gruix de neu sempre és una experiència molt especial per l’ambient i la bellesa del paisatge i per la poca gent que s’hi acostuma a trobar, si es compara amb altres èpoques de l’any, especialment l’estiu.

Durant una colla d’anys vaig gaudir de la neu amb esquís de travessa. Encara recordo amb emoció fantàstics descensos de cims emblemàtics com el Puigmal o el Montardo a la Vall d’Aran. Actualment, però, he descobert les raquetes de neu, uns estris genials que no requereixen cap tècnica especial ni un excel·lent bon estat de forma per gaudir-ne.

Al llarg del temps han evolucionat molt, especialment els materials que s’utilitzen per a la seva construcció; s’ha passat de la fusta i els cordons de pell al metall i al plàstic. Tant els models tradicionals com els més moderns de raquetes de neu fan que el peu no s’enfonsi a la neu aconseguint allò que s’anomena “flotació”.

Amb el Jordi Monràs hem fet tres ascensions aquesta temporada. Cap de la Gallina Pelada (2322m.) i Tossa d’Alp (2536m.) al Berguedà i Puigpedrós (2915m.) a la Cerdanya. Vull destacar la primera, Cap de la Gallina Pelada, situada molt a prop del Pedraforca, era una completa desconeguda per a mi tot, i que va ser una de les 18 muntanyes de “Cims per a la llibertat”.

La coincidència de la nostra excursió amb el fenomen d’inversió tèrmica va fer d’aquesta ascensió una vivència gairebé màgica en veure, per exemple, la serralada de Montserrat emergint enmig d’un mar de núvols, tot gaudint d’un magnífic i assolellat dia a la muntanya; ens va costar molt abandonar el cim per iniciar el descens i deixar de contemplar, meravellats, el magnífic espectacle que teníem al davant.

Una passejada, una ascensió, una travessa… Qualsevol motiu és una bona excusa per lligar-se unes raquetes a les botes i gaudir de l’espectacle de la neu a la muntanya.