els moviments socials

Publicat a Col·laboracions

2018-2019. Mar Peña. Alumna 3r ESO

Entenem con a moviments socials aquella arma que utilitzem els civils contra les desigualtats de tot tipus. A vegades tenen noms, com podria ser el feminisme, i d’altres són una simple, però important, opinió, com podria ser la lluita per arribar a la igualtat racial. Donem gràcies a moviments gràcies als quals avui som on som. Què hauríem fet sense la revolució industrial ? O sense el sufragi femení? I sense la reforma, tot i que certament tímida, de l’església i els seus valors? És clar que viuríem en una societat plena de jerarquies i d’extrems. Però... com és la nostra societat? El feminisme, l’ecologisme, la lluita per a la igualtat social, l’acceptació del gènere no binari i les sexualitats són temes “top”, vigents al grau màxim.

Quan els moviments són una qüestió de canvi en la visió de les persones i no en l’Estat, poden actuar negativament perquè són abstractes i no tenen una normativa concreta. Per exemple; el feminisme. En teoria, és posar a l’una l’home i la dona. Explicat així no presenta cap problemàtica. Però la gent tenim diferents perspectives. La meva és com un nom per a definir les igualtats perquè és una qüestió absurda preguntar-se si les dones som inferiors als homes. La d’alguns altres és com un moviment només de dones per arribar a ser iguals que els homes. Altres exemples d’altres moviments fan que ens qüestionem si és correcta l’atracció entre persones d’un mateix sexe, si una raça és millor genèticament que una altra, etc.

Gràcies als moviments socials tenim una societat millor, amb un seguit de valors basats en el respecte, però tots sabem que hi ha excepcions. Hi ha encara molta feina per a fer i ens hem de replantejar un seguit d’aspectes si realment volem viure en una societat més justa per a tothom.