L'aula d'acollida
aula d'acollida
2018-2019. Sandra Domenech. Professora
Si busquem al diccionari el significat de la paraula acollir, veurem que se’ns defineix com rebre algú que se’ns presenta a casa nostra, en la nostra companyia.
Un aula d’acollida ha de ser l’espai referent pels alumnes nouvinguts que arriben a Catalunya sense conèixer ni la llengua, ni la cultura, ni les tradicions que ens fan ser com som.
Quan parlem d’alumnes nouvinguts? Quan un nen, nena, noi o noia arriba a l’escola sense el mínim coneixement de la llengua com per poder seguir els aprenentatges que marca el Currículum.
Un alumne serà nouvingut els dos primers anys d’arribar al nostre país, i tres en casos puntuals. No conèixer l’alfabet llatí (i no em refereixo a no tenir com a llengua materna un idioma d’arrel llatina, no) és una de les característiques que fan que els alumnes puguin assistir a l’aula d’acollida fins a tres anys.
Imprescindible, m’atreviria a dir, veure en una aula “d’acollida acollidora” un Planisferi que faci sentir tots el alumnes propers al seu país d’origen. El respecte cap els seus països d’origen, i tot el que engloba, és fonamental. Atorgar l’escolta i la importància que es mereixen i esperen de la resta del grup (i m’incloc) fa que la seva tocada autoestima minvi més del compte.
Mai es supera en deu el nombre d’alumnes, el que no es pot controlar ni es controla, és l’origen dels nostres protagonistes. Sovint tenim grups de deu alumnes, de tres cursos diferents i de cinc nacionalitats diferents.
Xina, Veneçuela, República Dominicana, Índia, Bangladesh, Hondures...són algunes de les nacionalitats que fan de la nostra aula de cadires blaves l’espai més cosmopolita i ric de l’escola.
L’objectiu de la mestra és treballar la llengua de manera intensiva però funcional, per tal que l’alumnat que hi assisteix (alguns gairebé la meitat de la seva jornada escolar) pugui incorporar-se el més aviat possible amb la resta dels seus companys i companyes de curs.
Però no només es tracta de treballar vocabulari, gramàtica, sintaxi, llengua...Un dels aspectes més importants que es tenen presents en tot moment és acompanyar (un cop més acollir) aquests nens i joves a superar el dol migratori que estan vivint. Deixen enrere familiars, amics, companys, professors, i ningú no neix amb la capacitat d’acostumar-se a aquests canvis i/o pèrdues de manera immediata.
Així doncs, l’aprenentatge d’una segona o tercera llengua, es dóna alhora que s’intenta mirar endavant, pensar en el futur de manera optimista i repetir-se a un mateix que el canvi d’escenari vital s’ha donat per millorar. Convèncer no deu ser fàcil.
Obviaré esmentar que darrera d’aquesta magnífica feina i enriquidor dia a dia, hi ha una sèrie de tasques protocol·làries i formals que no resulten tan atractives.
Espero i desitjo que els meus alumnes estiguin aprenent el que aprenc jo d’ells a diari. Si és així, ja em dono per satisfeta.