UNA VIDA PER ENDAVANT
2023-2024. Ona Escaler
L’Alika era una noia de tretze anys que vivia en un petit poble anomenat Akuan, situat al sud d’Egipte. Des del dia que va néixer, sabia com seria el seu futur: aprendria a fer les tasques de la casa, es casaria amb qui haurien decidit els seus pares, tindria fills i es quedaria cuidant la casa. A ella mai no li havia entusiasmat aquesta idea, però sabia que era el que li tocava fer per haver nascut en aquell indret del món. El que no sabia és que en poques hores, però, tota la seva vida faria un gir inesperat.
Com cada dia, l’Alika es va llevar i se’n va anar directament a recollir els dàtils que havien caigut de les palmeres durant la nit. Era una tasca que tenia encomanada a primera hora del matí, quan encara no feia massa calor. Aquell dia, però, n’hi havia molts, i va passar tanta estona feinejant que quan se’n va adonar ja era gairebé migdia. L’estómac li rugia ferotgement i va decidir menjar un parell de dàtils.
Va seure sota l’ombra de la palmera i de tant esforç que havia fet, es va quedar profundament adormida. Va somiar una cosa que no havia somiat mai. Va imaginar-se a ella mateixa estudiant en una universitat, sense marit ni feines per fer a casa, amb un grup d’amigues d’arreu del món, parlant un munt de llegües i, el més important, amb plena llibertat per poder prendre les decisions que afectessin la seva vida.
De sobte, es va llevar exaltada, com si li acabessin de fer un gran ensurt. Va estar una estona repassant el somni que acabava de tenir i pensant com seria la seva vida si fos com l’havia somiada. Si en seria de feliç, vivint d’aquella manera!
Quan va tornar a casa, a l’hora de sopar va posar els dàtils a taula i la seva germana petita va ser l’única que en va agafar un. L’endemà, li va confessar que havia somiat que quan fos més gran marxaria lluny d’Akuan i estudiaria per ser metgessa, professió a la qual sempre s’havia volgut dedicar.
L’Alika es va quedar sense paraules, ja que era molt semblant al que li havia passat a ella el dia anterior. Ensumant-se alguna cosa estranya, va tornar a la palmera d’on havia recollit els dàtils. Expressament, en va agafar uns quants i els va portar a d’altres noies de la seva edat que vivien al poble perquè els tastessin i així veure quin efecte tenien.
L’endemà, totes les noies comentaven que havien somiat coses molt peculiars: una es convertia en dissenyadora de moda, una altra havia somiat que era fotògrafa... I així totes i cadascuna de les noies havien somiat en un futur ben diferent del que les seves famílies els tenien preparat.
Després d’explicar-se els somnis, les noies van decidir parlar amb els pares dels seus desitjos i que res no els podria impedir dur-los a terme. La major part de les famílies, però, van acusar l’Alika d’haver inflat el cap a les noies i van demanar que la fessin fora del poble.
Com a conseqüència d’aquest fet i per demostrar que no estava sola, un bon grup de noies va decidir acompanyar l’Alika al seu nou destí, lluny del poble, en busca de les seves llibertats i dels seus drets.