la carmen, la meva àvia
2018-2019. Aina Marull. 1r premi prosa. Categoria B
La meva àvia es diu Carmen i mola molt. Sempre em porta el berenar a l’escola quan surto de classe i està deliciós. Diu que és el millor i que el compra per a mi amb molt d’amor a l’Escribà. El meu dia preferit és quan porta xocolata blanca perquè m’encanta! Sóc addicta! Però a vegades arriba cansada a buscar-me i li fa molt mal la cama. Alguns dies va al metge i em sento malament...Em sap greu que li estigui passant això...Ella s’esforça tant per mi que és la millor àvia del món.
Després del col·legi venim a casa i sempre li pregunto si li agradaria tenir una mascota i em diu: No, no i no! Estic molt bé jo sola!
Els dijous sempre vaig a casa seva a dinar i em fa el menjar més bo del món. Sempre surto com una boleta. Uns ous fregits, carxofes al forn i una crep de postres és el meu menú.
Alguns caps de setmana anem a Alp, el poble on viuen els meus cosins. Jo crec que és el millor poble del món. Allà passo els dies amb la meva cosina que es diu Vega. Tota la família anem a fer excursions a la muntanya i anem a uns bars boníssims a dinar després de la caminada.
La meva àvia té els cabells que semblen d’or i porta roba molt difícil de trobar perquè ha de ser perfecta i no tenir cap defecte. A mi m’agrada molt com va vestida, té molt bon gust. Té un cor molt gran i no m’imaginaria estar sense ella. Mai tindria un berenar tan bo com el que em fa ella ni un dinar tan deliciós. És per això que li dedico aquesta prosa.