amira
2018-2019. Clara López. 1r premi poesia. Categoria C
Al meu país, les noies
de drets no en tenen.
Crec que no saben
ni que existeixen.
Em dic Amira
i vaig poder fugir.
Però les que allà lluiten,
encara hauran de patir.
Només per ser dona,
no vaig poder fer el que volia.
Vaig haver de reprimir-me
Tot i que molt em dolia.
Molts homes
em volen fer callar,
però n’hi ha moltes darrera meu
que volen continuar.
Sempre he cregut en la igualtat.
I malgrat ens trepitgin,
totes juntes hem de seguir lluitant.