EL MONSTRE DEL CUL VERMELL
2019-2020. Aina Marull. 1r premi poesia. Categoria B
En un poble anomenat “Celler” hi habitaven taps quotidians que volien que tothom fos igual, és a dir, normal. La gent era cilíndrica. Estava feta de suro i portava unes lletres gravades al cap que, per cert, era pla.
El que no sabien és que, amagat en el seu poble, hi vivia un monstre, el Monstre del Cul Vermell. El monstre era un tap trist i solitari. Era diferent, tenia un forat al cap i el cul de color vermell. El pobre no es relacionava amb cap altre tap.
Un dia va decidir anar a veure a algun metge. Quan la gent el va veure pel carrer es va espantar molt, tothom corria i cridava. El pobre, tot angoixat, va arribar finalment a la consulta, però el doctor en veure’l es va quedar sense paraules i es va desmaiar. El monstre havia decidit anar a buscar cura per millorar el seu aspecte, però no ho va aconseguir.
De camí cap a casa va veure un altre poble. De lluny es distingia algun punt vermell! Va decidir apropar-se per veure si la vista no li fallava, i quan va arribar, no s’ho podia creure; eren tots com ell! Suros amb el cul vermell, amb aroma de vi igual que ell i ben foradats de dalt a baix.
I va ser feliç amb els seus nous amics, es va sentir estimat i molt millor. Fins i tot va trobar un tap de cava Brut Nature, es deia Nadal, era bonica, d’un altre color i més rodona. Diferent i, a la vegada, preciosa. Es van casar i van tenir tapets.
I conte tapat, conte acabat!