SANT JORDI 2020
2019-2020. Aina Nadal. 1r premi prosa. Categoria F
Avui m’he llevat contenta perquè per fi celebràvem el Sant Jordi d’aquest any; ha arribat el 23 de juliol. He anat al menjador on hi havia el meu pare i li he dit:
- Felicitats, papa! És el teu sant.
- Què dius dona, el meu sant va ser fa tres mesos.
- Ja ho sé, però és que avui celebrem Sant Jordi.
- Ah! Gràcies, filla meva.
Quan ja estava apunt de sortir he vist el meu gos que em mirava amb cara de pocs amics, com si m’estigués dient que no volia sortir més cops a passejar. Pobret, l’havíem tret tant a passejar durant el confinament que ara l’havíem d’obligar a sortir!
Hem anat tots junts, o la unitat familiar com hem après a dir ara, a les parades a mirar llibres. M’ha semblat molt graciós veure tanta gent separada, a un metre més o menys i tots amb les mascaretes ben posades. Hem arribat a la primera parada. Quina calor que feia! Era insuportable! Volia agafar un llibre perquè m’ha cridat l’atenció el títol, però el venedor m’ha parat i m’ha donat uns guants abans de tocar-lo.
Amb el sol caient-me a la cara es fa difícil poder mirar els llibres i llegir el resum que sempre hi ha al darrere per saber de què va. Hem anat tot passejant per les diferents parades a poc a poc. Els pobres venedors estaven suant, i jo em començava a marejar perquè aquella calor es feia asfixiant.
Així que quan hem acabat, hem fugit ràpid cap a casa. Mentre anàvem pensant en la fresqueta que trobaríem al menjador, hem passat per alguns parcs infantils; estaven plens a vessar de nens. Tants dies a casa havien fet estralls. Aviat hauran de donar número per entrar als parcs com el seu torn de segons quines botigues.
A les parades de roses, els venedors les tenien en gel perquè es poguessin conservar més i no es fessin malbé, però em sembla que la que hem comprat per la mama no arribarà gaire sencera a casa.
Quan hem arribat m’he estat mirant el llibre que havia agafat, per si de cas m’havia equivocat, però he estat de sort; havia agafat el llibre que volia. No ha estat una feina fàcil triar-lo, agafar-lo amb els guants, vigilar de donar bé els diners i recollir el canvi amb la mascareta que em tapa la meitat de la visió.
L’he començat a llegir i m’hi he estat unes dues hores que m’han passat volant perquè és una novel·la molt entretinguda.
Així és com m’imagino el meu Sant Jordi 2020. Si no us agrada, sempre podeu imaginar-vos que no es podrà celebrar, però jo prefereixo celebrar-lo amb calor, suant, amb mascaretes, amb distància de seguretat, amb guants i tot el que calgui abans que no celebrar-lo.