POLS D'ÀNIMA
2021-2021. Ada de Dalmases. 1r Premi Poesia. Categoria G
Et miraré als ulls
i entre la indiferència del tacte
t’acaronaré, mentida;
i et faré petita i compacta.
Sola.
Sola com la teva ànima.
Sola com la meva manera d’estimar-te.
Nul·la i nua.
I si de nuesa brindem,
veurem recança de copes buides
i ens omplirem d’espai.
I entre la foscor, llum,
pensaré en la teva absència
i distingiré el teu somriure
com l’esbós del sol quan travessa
la incoloritat de l’aigua.
Ja no sento el trencadís del teu silenci.
I mentre tu beses d’ignorància,
jo pensaré que m’adormo en tu
per despertar-me de mi.
I així no ho sabràs,
si et tapo els ulls potser no veuràs
que m’estimes tot sol.
Recull-me temps,
no viuré fidel,
asseguda i esperant-te.
I potser un dia sentiràs una brisa
fosa entre la ceguesa de la foscor.
I potser un dia odoraràs essència,
essència d’un dol sense color.
I sabràs per un instant que no era jo,
tan sols era pols d’ànima.
Pseudònim: RIEL
Curs: 4t ESO