LA MÀGIA DEL BOSC

Publicat a Jocs Florals

2020-2021. Ada Mansilla. Accèssit Prosa. Categoria C

El bosc està ple de meravelles, si tanquem els ulls, podem escoltar l’aigua caure, els ocells cantar, el voleiar de les papallones, però el més meravellós de tot el bosc és que, si tanquem els ulls i ens deixem portar, arribarem al seu centre, el lloc més màgic de tot el bosc.

Molts pensen que són mentides, però... Jo vaig estar allà, i el vaig veure amb els meus propis ulls, aquell dia va ser de veritat.

Vaig tancar els ulls i em vaig deixar portar, vaig notar com el meu cos s’elevava, podia sentir el vent corrent per la meva cara, l’aigua flotava al meu entorn, el pol·len s’olorava a molts quilòmetres de distància, les papallones entraven a l’aigua i allà desapareixien, com en un forat negre.

Vaig poder tocar les marietes, eren molt maques, me’n recordo encara de la primera vegada que vaig veure com les seves ales es desplegaven i començaven a volar fins on deixava veure la vista.

Vaig poder veure a les petites abelles deixant el pol·len a les flors, també vaig observar com les abelles feien la mel. Però el millor record que tinc d’aquell dia va ser aquella melodia tocada amb l’arpa. Aquella persona tocava l’arpa amb la millor delicadesa possible. Va ser fantàstic quan va començar a cantar, tot els animals i jo ens vam acostar en silenci per escoltar millor.

A mi em va agafar son i vaig començar a tancar els ulls. Em vaig resistir, el vaig aguantar però no vaig poder. Quan vaig despertar estava sobre la gespa adormida. La majoria diuen que només va ser un somni però per a mi va ser molt més. Va ser un moment màgic que mai no oblidaré.

Pseudònim: Moony

Curs: 5è Primària