BLANC I NEGRE

Publicat a Jocs Florals

2021-2022. Berta Gol. Accèssit Prosa. Categoria F

Vaig caminant i només veig sabates. Sé que la gent m’està mirant, però jo només veig sabates. Si miro cap a dalt, m’observen amb cara de menyspreu. Les sabates sempre han estat més amables que les persones.

Me’n vaig corrent, intentant fugir d’aquestes mirades. Estic cansat. Necessito parar, però segueixo, segueixo i segueixo corrent fins arribar al lavabo. Entro, tanco la porta amb totes les meves forces de manera que rebota. La torno a tancar i li poso el pestell.

M’assec a la tassa del vàter i intento tranquil·litzar-me. Sento com si anés a explotar per dins. Tinc ganes de plorar i de cridar. Em poso les mans a la cara per aguantar-me les llàgrimes, però no puc. Tenen més força que no pas jo. Finalment, cauen en forma de cascada.

Però... aquestes llàgrimes no són normals; són negres! Estic plorant llàgrimes negres. Què m’està passant? Per què són d’aquest color? No ho entenc. Potser és perquè deixo que el que la gent pensa de mi m’afecti tant.

Decideixo sortir del lavabo. Intento mirar cap a dalt, però el cos no se’m mou. Està paralitzat. No hi puc fer res. No tinc res a fer contra ells. Són molts i jo, només un.

He respirat a fons i surto. Vaig cap a la pica per intentar netejar-me una mica la cara, tota bruta del color negre de les llàgrimes. M’hi he tirat tanta aigua com m’ha cabut a les mans, i he aconseguit calmar-me una mica. Encara em cauen llàgrimes barrejades amb aigua, però moltes menys que abans.

Sento el batec del meu cor i el soroll de les llàgrimes en caure a la pica, i començo a sentir veus. Són els nens i els professors que passen pel passadís. D’aquí poc començaran un altre cop les classes.

Hi ha una cosa que m’ha cridat l’atenció en veure les llàgrimes negres barrejades amb l’aigua cristal·lina de l’aixeta. Ho tinc decidit. En un món en què tot és o blanc o negre, aconseguiré moure’m en l’escala dels grisos.

Pseudònim: Todoroki

Curs: 1r ESO