LA MIA I LA NATURA

Publicat a Jocs Florals

2021-2022. Júlia Santamaria, David Afonso, Ona de Lama, Peixin Liu. Accèssit Prosa. Categoria B

Hi havia una vegada una nena que es deia Mia. Era una nena baixa, tenia els ulls verds, tenia la pell de color beix i el cabell marró amb metxes liles. Li agradava molt la natura.

Un dia la Mia va anar a casa dels seus avis, va pujar a les golfes perquè tocava fer neteja. Allà es va trobar un rellotge molt estrany perquè era molt antic i misteriós. El rellotge era com un collar i se’l va posar. Quan van passar deu minuts la Mia va veure que hi havia un botó en el rellotge. Va picar el botó i li va passar una cosa molt estranya, es va ficar en una mena de túnel on hi havia molts rellotges. Quan va sortir estava en un lloc ple de sorra i feia molta calor.

Era el desert!

Veia moltes piràmides, sorra, i el cel estava sense contaminació. Va veure un castell i hi va entrar. Dins hi havia una noia amb moltes joies. Aquella noia li va dir que era la Cleòpatra, la reina d’Egipte!!! Quan va passar mitja hora va tornar a pitjar el botó del rellotge.  Va tornar a la seva època i va veure que el cel estava brutíssim, no hi havia tant oxigen pur i era tot molt negre....

Quan va veure que hi havia tanta contaminació va decidir anar al futur. Quan va aconseguir que el rellotge la portés fins al futur... va veure que hi havia molt pocs arbres i tot estava ple de màquines i no hi havia animals, ni boscos, i tampoc hi havia abelles! Si no hi havia abelles tots ens moriríem...

Temps després, quan va tornar a la seva època, va intentar millorar-ho tot. Quan es va fer gran va guanyar el Premi Nobel de la Pau. Va tornar al futur i va descobrir que tot havia millorat moltíssim!!!

I catacric-catacrac, aquest conte s’ha acabat.

Pseudònim: ELS CAVALLS DE COLORS

Curs: 3r Primària