LA BRUIXA DESPISTADA
2019-2020. Nicolás Felipe
La bruixa estava estirada al terra. Va obrir els ulls, però no reconeixia res del que veia. On era la seva casa de xocolata i llaminadures? On era la seva escombra vella, amb la qual havia volat tantes vegades? No trobava la Dorothy ni el seu amic fet de rajoles grogues.
En aquell moment va sentir un soroll estrany. Es va girar i va trobar tres porquets que estaven conversant tranquil·lament. Quan es va afegir al diàleg i els va preguntar si li podien dir on era, li van respondre que al conte dels Tres porquets. Ella els va dir si sabien on podia trobar el conte del Mag d’Oz o el de Hansel i Gretel, però els porquets no en tenien ni idea.
Va decidir caminar a prop del bosc que veia des de les cases dels porquets, i es va trobar amb una nena. Li va cridar l’atenció que duia una caputxa molt cridanera de color vermell i li va preguntar si sabia on podia trobar un conte de bruixes. La nena la va mirar, una mica espantada, i li va dir que no ho sabia.
La bruixa va seguir el camí i es va trobar una noia que duia un davantal ple de sutge que es va presentar amb el nom de Ventafocs. Li va preguntar sobre els contes de bruixes i ella va dir que no sabia on els podria trobar perquè els d’aquesta zona eren gairebé tots de princeses.
Seguint el camí es va trobar amb una nena rossa amb tres ossos mig amagats darrere seu. Els va repetir la mateixa pregunta darrere i li van respondre que estaven segurs que la mare de les set cabretes, que anava molt a la biblioteca, tindria la resposta.
Va continuar i es va trobar amb una cabra amb els seus set fills. Immediatament va deduir que era la mare de la qual la nena rossa i els ossos extremadament tímids li havien parlat.
Quan s’hi anava a apropar, els fills van començar a riure sense solta ni volta mentre la mare cridava, arribava corrent la nena de la caputxa amb un llop al darrere i els porquets intentaven defugir una mena de tornado que els trepitjava els talons. Tot d’una, una forta explosió fa enfosquir l’escena i tot va quedar cobert per un fum fosc i amb pudor de sofre.
La bruixa va obrir els ulls a poc a poc; era al sofà de la seva casa de xocolata. Lentament, es va aixecar i va mirar per la finestra; davant seu hi havia el seu estimat camí de rajoles grogues.
Havia estat un malson, però durant una bona estona es va sentir per tota la casa una olor estranya, com d’ous prodrits barrejats amb fum...