TARDA DE SENTIMENTS
2020-2021. Lucía Puyal
Una tarda, després de sortir de l’escola, la Marta tornava cap a casa pel mateix camí de sempre. El quiosc dels xiclets de maduixa, el forn de la cantonada i la parada de bus on s’acomiadava de les seves amigues. Cada dia el mateix recorregut per la Gran Via amb les seves històries imaginàries com a acompanyant.
Aquell dia havia de fer un treball pel qual estava molt il·lusionada. Consistia a buscar àlbums de fotografies, agafar-ne alguna i escriure sentiments o el que li transmetés aquella foto.
Ho va explicar a l’Eli, la seva mare, i la recerca es va convertir en una tarda plena de nostàlgia.
La Marta va començar a mirar àlbums, però l’Eli només en va treure un i es va quedar parada en la primera pàgina. Les passarel·les plenes de gent, els paparazzis, els vestits luxosos i la imatge del seu representant la van traslladar a la seva joventut plena d’èxit, fama i decisions que la van canviar com a persona.
Era la imatge del seu representant, en David, amb qui tenia plena confiança i considerava més que un amic; no l’havia vist des d’aleshores que els van fer aquella foto i el culpable havia estat un contracte engany. Aquell document va tallar per complet la seva professió com a model i la seva amistat pel benefici econòmic del representant.
Va perdre molts diners i no trobava estabilitat, ni mentalment ni econòmica com per seguir endavant en aquell món de gent, viatges i luxes.
Després d’uns minuts, no sap quants, passa la pàgina que ja no acaba de distingir bé del tot perquè, com sempre que recorda aquells moments, les llàgrimes li humitegen les galtes.
La Marta, aliena a la situació, escull justament aquesta fotografia i fa una breu escrit de la seva mare i de la importància d’aquella etapa.