VULL SER UN HEROI PER A LA MEVA FILLA
2020-2021. Laia Escoda
El dia després de l’incendi, els titulars anaven plens de notícies sobre el que havia passat: “Dos bombers ajuden a sortir els llogaters d’un edifici en flames i un salva el seu company ferit”, “El nou heroi del poble”, “Bomber arrisca la vida per salvar un company atrapat en un edifici en flames”.
El Carles va decidir fer-se bomber per tal d’ajudar a salvar vides, però mai s’hauria imaginat que acabaria essent tan famós. Se sentia molt orgullós i bé amb ell mateix, i no només per totes les felicitacions que rebia quan caminava pel carrer, sinó perquè havia aconseguit el que sempre havia desitjat tant des que havia nascut la Neus, la seva filla de set anys; convertir-se en el seu heroi.
Dos dies abans dels fets, el Carles sortia del jutjat. Tot just s’havia acabat el judici que determinaria que es quedava amb la custòdia de la Neus i, com es temia, la seva ex dona havia guanyat.
Se sentia destrossat per dins, estava molt enfadat no amb la seva ex dona sinó amb ell mateix ja que des de sempre s’havia promès que cuidaria la Neus i mai l’abandonaria; sentia que acabava de trencar aquella promesa.
El dia dels esdeveniments estava molt deprimit i trobava a faltar la nena. Si fos per ell, no hauria ni anat a treballar, però quan la feina implica salvar vides, no hi ha dies lliures per a descansar.
Va arribar puntual com sempre a la feina, però no havien passat ni deu minuts que ja van rebre l’avís d’incendi. Ràpidament van pujar als camions i van anar cap al lloc que els havien indicat. L’edifici estava cremant per molts llocs i encara hi havia llogaters a molts dels pisos. Així doncs, el seu company Arnau i ell van entrar i van començar fer sortir la gent amb molta cura perquè ningú no prengués mal.
Només els faltava un pis per evacuar quan un tros de sostre es va desprendre sobtadament i va anar a caure damunt la cama de l’Arnau i el va immobilitzar. Li va dir que no es preocupés, que es podia esperar perquè era prioritari acabar de treure els veïns i que ja se’n sortiria tot sol.
El Carles va acabar de fer la seva feina, però es va adonar que no veia l’Arnau enlloc i va prendre la decisió de tornar a entrar a l’edifici per a ajudar-lo. Era molt arriscat i corria el perill de perdre la vida, però estava decidit a fer-ho.
Tot va anar molt de pressa, però amb la sensació alhora d’anar a càmera lenta. Va trobar el seu company entre el fum ajagut al terra. El va treure com va poder i quan va ser a fora va començar a estossegar mentre la resta de l’equip s’encarregava de socórrer l’Arnau.
Avui, quan fa una setmana de tot allò, surt de l’hospital on ha visitat l’Arnau que a poc a poc es va recuperant de les ferides. Ara va cap a casa de la seva ex dona. Després d’unes quantes converses, han decidit de mutu acord que el millor per a la Neus és estar amb els seus pares i no només amb la mare. Per tant, a partir d’ara, podrà gaudir d’una setmana amb la nena i continuar així complint la seva promesa: ser el seu heroi particular.